Base Ò és una cooperativa que sorgeix de la necessitat de Luna Coppola, Mar Merino i Anita Lüscher d'apropar l'art a l'impacte social. Organitzen programes de residències artístiques inclusives i programes d'educació i pensament crític, dissenyen espais intergeneracionals per a públics familiars i fan comunicació cultural amb perspectiva ecosocial.

Sentiu que l'art no era prou inclusiu.

Mar Merino: Considerem que el món de l'art ha de ser accessible per a moltes persones: les cuidadores, les mares, la gent que té mobilitat reduïda i no pot anar a residències, o que no té diners i no pot accedir a beques. Si no l'art es converteix en una cosa elitista que només determinades persones poden permetre's.

I els punts de vista que es queden fora són diferents i és important que vingui de totes les mirades perquè si no creem un 'storytelling' esbiaixat en el qual poques persones es poden emmirallar. Creiem que cal ampliar les mirades de la gent que fa art i de la gent que el consumeix.

"Creiem que cal ampliar les mirades de la gent que fa art i de la gent que el consumeix"

Això s'ha de començar des de la infància i la joventut? Com?

M.M.: En l'educació, utilitzar tècniques d'art contemporani és una fórmula d'investigació. La documentació que fa una artista pot ser molt científica i molt creativa. L'art és una forma d'enganxar les joves amb la investigació.

Luna Coppola: Als programes educatius, volem portar l'art a les alumnes per fomentar la cooperació i les pràctiques col·laboratives.

Què més ens aporta l'art?

M.M.: Ens aporta tècniques d'autoexpressió. La creativitat pot servir fins i tot per la tecnologia i la ciència. Està a tot arreu, també a les relacions humanes.

"La creativitat està a tot arreu, també a les relacions humanes"

Com a les STEAM, les arts generen aprenentatges transdisciplinaris?

M.M.: No són calaixos estancs. Ho col·loquem així, però tot són vasos comunicants. També és important el pensament crític. Com menys investigues, més vulnerable ets a les modes opinionistes.

"Com menys investigues, més vulnerable ets a les modes opinionistes"

Focalitzem massa en les joves?

L.C.: De fet, les joves reflexionen molt. El que cal són programes innovadors experimentals dins d'horaris lectius. Hi ha escoles que en tenen. No inventem res. Volem posar el nostre gra de sorra.

Treballeu en xarxa.

M.M.: Treballem amb Bitlab, amb la comunalitat de Sant Andreu, formem part de la XES (som molt actives a la XES Sant Andreu), i estem a la Fabra i Coats. Volem continuar treballant la línia d'educació amb Mixité. Volem treballar en col·laboració perquè no ho sabem tot i creiem que som més fortes si hi ha més caps treballant.

El vostre projecte inicial i estrella és Mater Art Community.

L.C.: Ve d'un procés d'investigació com a Col·lectiu Duae, que vam fer fa sis anys amb la meva companya quan van néixer les meves filles bessones i vam fer una residència a la Fabra i Coats. Quan estàs maternant no hi ha espai per a l'art. No hi ha espai per a artistes i treballadores del sector cultural que són mares. Vam fer un manifest, vam fer aliances amb espais col·laboratius i vam cercar idees.

Què significa maternar quan estàs creant. Has de deixar a un costat la teva professió i la teva carrera per cuidar les teves filles.

En què consisteix?

L.C.: És un programa de residències amb cura infantil per a artistes i treballadores del sector cultural. Donem prioritat a mares amb fills de 0 a 5 anys. Volem portar l'espai a molts espais i obrir-lo a més gent.

A la pràctica, com es tradueix?

L.C.: És un espai obert de coworking amb espai de cura infantil integrat codissenyat amb Prohibit No Tocar, que fa servir elements reciclats i no tòxics. Fins ara ho hem fet amb artistes convidades al pilot del 2021 a la Fabra i Coats i a una microresidència a La Capella l'any 2022. Aquest any farem una convocatòria oberta a la Fabra i Coats per a totes les disciplines que sortirà en breu.

M.M.: Volem obrir-lo a tothom ara que sabem que funciona. La diferència amb altres residències és el servei de cures infantil amb una persona titulada que cuida unes hores les criatures perquè les mames puguin dedicar-se a crear sense interrupcions. També aportem un xec simbòlic per donar suport no només logístic. Creiem que cal un suport econòmic.

Continua sense ser accessible per a aquelles persones que no tenen diners per deixar de treballar temporalment?

L.C.: Ho hem fet temporal per la disponibilitat dels espais, però la idea és que es converteixi en una cosa més permanent. També estem a la recerca de més espais i entitats col·laboradores.

La conciliació no existeix?

L.C. La falta de conciliació no és nova i està en altres oficis perquè la societat no està preparada perquè ens convertim en mares. La natalitat és baixa, però és que no hi ha polítiques de conciliació més enllà de les jornades reduïdes que fan que no puguis viure amb el teu sou i hagis de dependre d'una altra persona. I, llavors, ets una fàbrica de crear humans.

D'altra banda, amb la iniciativa Mum's Confessions hem entrevistat mares de diferents països, i a cada país hi ha una història. T'adones que ens queda molt per fer en aquest país, però que comparades amb altres som unes privilegiades. A tot arreu és difícil ser artista i dona.

El Club de las Malasmadres diu que les nenes i els nens no es cuiden sols. La flexibilitat laboral per cures és gairebé inexistent.

El cooperativisme us ajuda a conciliar?

M.M.: La idea de la cooperativa és treballar al nostre ritme. Ningú assenyala ningú. Jo cuido dels meus pares, que són grans. Totes tenim problemes per conciliar. En altres feines és difícil que entenguin que un dia no pots anar a la feina. Això no vol dir que no treballem. Treballem igual o més perquè quan tens persones a càrrec ets més eficient perquè no tens més remeu que ser-ho si vols arribar a tot. De vegades, hem de treballar de nit.

Se us veu molt motivades.

M.M.: Estem treballant molt per la sostenibilitat del projecte.

Hi creieu molt.

M.M.: L'hem parit nosaltres. I una creu sempre en els seus fills.