Manolo Juárez: “Les associacions de veïns i veïnes de Viladecans estan a punt de desaparèixer”

El barri de Sales, a Viladecans, ha estat històricament un dels més perjudicats de la ciutat del Baix Llobregat. Durant anys, el barri va viure un degoteig constant de situacions relacionades amb la drogoaddcicció o prostitució, i gràcies a la pressió i la lluita dels seus veïns va experimentar un canvi notori fins el que és en l’actualitat, un barri modern i obert a tothom.

Parlem de tot això i més amb el president de l’associació de veïns del barri, Manolo Juárez.  

Quin era el dia a dia, abans de la pandèmia, de l’associació de veïns i veïnes?

L’associació porta ja més de cinquanta anys des que va començar, com un grup de veïns, que sempre ha lluitat per reivindicar una sèrie de serveis que han faltat al barri. Durant molt de temps es van fer fins i tot brigades veïnals, diürnes i nocturnes, a causa d’un tema molt arrelat de prostitució i drogues present al barri. La nostra intenció ha estat donar cabuda al màxim nombre de veïns possible, i poder ser la veu del barri, interactuant directament amb l’Ajuntament per parlar de les nostres inquietuds i les carències i necessitats que podem observar.

La tasca de l’associació també ha estat evidentment la d’oferir una part més cultural pels veïns: abans de la pandèmia teníem alguns tallers, des de cursets de flamenc o d’anglès, fins a festes populars, xocolatades, un Pessebre vivent en èpoques de Nadal... I sempre hem intentat que en totes les nostres festes i activitats hi hagi una pluralitat cultural, que puguem atraure tant a gent jove com a gent més gran i de diferents estatuts socials. 

I a nivell de barri, deixant més de banda la part cultural, com treballeu?

Normalment sortim a donar alguna volta pel barri, a parlar amb els veïns per veure com estan, si tenen problemes... Afortunadament, el barri ha canviat moltíssim en els últims vint anys i no té res a veure amb el que era abans, i la gent viu molt més tranquil·la. Quan detectem problemes els intentem transmetre a l'Ajuntament, però és cada cop més difícil.   

Com esteu vivint les associacions de veïns un moment tan delicat com l’actual?

Como ja et pots imaginar, tota la nostra activitat s'ha aturat: festes, esdeveniments, etc. L'únic que mantenim d'alguna manera funcionant és el relatiu a Sinera, una mútua veïnal privada que treballa a tota Catalunya, de l'estil de Santa Lucía, però molt més econòmic per tots els que en siguin socis. Això fa que haguem d'estar al dia dels rebuts, de tasques més administratives, però clar, al mateix temps no podem accedir al nostre local, on tenim tota la documentació, i és més complicat.

L’Ajuntament té els seus protocols i nosaltres hem d’acatar-los, evidentment, però amb tot el que està passant no podem disposar d’un despatx on atendre socis i veïns, cosa que ho fa tot més difícil.  

Abans comentaves el gran canvi que ha viscut el barri en les últimes dues dècades. Què és el que passava a Sales fa uns anys? 

Mira, t’ho diré així: abans, si buscaves pis pel barri i ho comentaves a la gent, et deien “per allà no hi vagis, que està ple de delinqüents i drogoaddictes” o “millor busca una altra zona, ni t’hi apropis”. Era una situació molt desagradable. Ara, és una altra història, i per mi Sales s'ha convertit en un dels millors, si no el millor, barri de Viladecans. Ja no només per serveis, sinó també per la modernització dels carrers que s’ha fet (la majoria d’ells, de vianants), per la proximitat a supermercats, l’Ajuntament, la Renfe, nous edificis que s'han anat construint... 

El problema actual és que amb segons quines coses la policia no s’hi involucra gaire: hi ha alguns carrers que són de vianants, de trànsit infantil, i que sovint veus plens de cotxes accedint-hi i aparcant, o camions descarregant productes, i la policia en fa els ulls grossos. Però aquesta és una lluita que ens costarà resoldre, ja que s’ha parlat molts cops amb l’Ajuntament i sembla que no acabem d’entendre’ns.

Sembla que encara queden temes a solucionar, doncs.

Bé, això és una petita guerra que tenim amb l'Ajuntament, però per la resta estem molt contents. S’han anat proposant millores des de l’associació i s'han aconseguit molt bons resultats. Per exemple, es va aconseguir fer un poliesportiu, amb una pista de bàsquet i una pista de futbol, aspectes pels quals vam pressionar perquè crèiem que tots els nens i nenes tenen dret a jugar i a divertir-se en un parc públic sense necessitat que, si volen jugar en un camp de futbol, hagin de pagar cap quota.   

I com s’arriba a aquest punt de millora?

Amb la unió de tots els veïns. El barri sempre ha estat un barri tranquil, però durant molt de temps la gent tenia por.  Aleshores, el factor essencial amb el qual hem comptat és la unitat entre els veïns: Sales és un barri dels de tota la vida, on encara avui pots veure avis traient cadires al carrer per asseure’s davant la porta, parlant amb tothom. Aquí tots ens coneixem! I a poc a poc, i amb les activitats que es van començar a fer, es va anar millorant la situació del barri.

No volíem que els nostres fills visquessin una situació tan desagradable, i això és el que ens motivava. Entenem que en el seu moment no podíem comptar amb un cotxe patrulla durant tota la nit, vigilant els carrers, i per això nosaltres ens vam organitzar amb patrulles veïnals, per erradicar tota aquesta problemàtica. Amb el pas dels anys, es van començar a construir pisos nous, va començar a venir més gent, i de mica en mica la fama de barri problemàtic es va anar perdent.  

Si la situació de la pandèmia segueix com fins ara, quin serà el futur de les associacions de veïns?

Jo crec, sincerament, que desapareixeran. I no només pel tema de la Covid-19, no, sinó per tot: cada cop hi ha més problemes a nivell burocràtic amb l’Ajuntament; si volem seguir fent activitats, hem de contractar personal, quan abans podien fer-ho els que eren socis; també abans ens donaven més ajudes econòmiques... I clar, vas veient que cada cop hi ha més pegues per les associacions i això et va desgastant. 

Potser algunes sí que podran sobreviure perquè el seu objectiu és un altre, però nosaltres, que només volem ajudar a millorar la convivència, doncs ens és més difícil. També és cert que, tot i que d'una banda hi ha més problemes burocràtics, de l'altra, en estar el barri tal com està ara, els veïns tampoc tenen les mateixes necessitats, i al no tenir res a reivindicar, la gent deixa d'implicar-se tant. Però això, al final, també vol dir que tot funciona, oi?