Més de tres dècades impulsant la transformació social i l’emancipació del jovent de l’Hospitalet
Comparteix
L’associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) és un referent per a tot el jovent de la ciutat, a qui acompanya i dona suport des d’una mirada àmplia.
El 1994, un grup de joves de l’Hospitalet de Llobregat es van unir per fer realitat una aspiració comuna: transformar la igualtat i la solidaritat en realitats palpables, més enllà de les paraules. Amb la ferma voluntat de treballar amb i per les persones, per tal de bastir una societat més justa mitjançant accions i projectes socioeducatius com a eina de transformació social, van fundar l’associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS).
D’aleshores ençà, l’entitat ha crescut molt i ha esdevingut un referent per a la joventut de l’Hospitalet, a qui acompanya des d’una mirada àmplia —incidint en àmbits com la salut, els drets, la formació i l’ocupació—. L’orientació i la inserció laboral són un dels eixos principals de la seva intervenció per impulsar l’emancipació i l’autonomia del jovent, però no l’únic.
“El JIS va néixer de la mà de persones joves per cobrir determinades carències i afavorir la transformació social des de l’acompanyament educatiu i social, amb un pes especial en l’àrea de Promoció i Prevenció de la Salut, oferint tallers a escoles per prevenir l’alcoholisme, reforçar l’autoestima i treballar la sexualitat, així com accions de sensibilització sobre el VIH”, resumeix la Toñy Mercader, directora de l’entitat.
Des d’aquesta àrea es duu a terme tota una tasca enfocada a fomentar hàbits saludables amb una mirada inclusiva i feminista, treballant perquè els joves desenvolupin esperit crític i consciència sobre la seva salut. Un dels projectes més destacats és ‘Escolta Jove’, creat per la Generalitat i pensat per oferir acompanyament emocional a jovent, d'entre setze i trenta anys, a través de sessions individuals i tallers grupals.
Tanmateix, l’abast de l’actuació del JIS arriba molt lluny. L’associació, amb seu al barri de la Torrassa, ha consolidat una estructura que combina serveis comunitaris —en el marc de l’àrea de participació comunitària i TIC, l’associació és un Punt Òmnia des de fa anys— amb projectes culturals, com un dedicat a la memòria del barri, i de drets humans.
Precisament, en aquest últim àmbit una de les iniciatives històriques del JIS és el Festival de Curtmetratges de l’Hospitalet, que enguany celebra la vintena edició sensibilitzant sobre cooperació i drets humans, però també donant oportunitats al jovent per crear els seus curts i projectar-los al cinema.
En definitiva, es tracta d’acompanyar el jovent, però també implicar-lo i ajudar-lo a expressar-se, donar-li veu i connectar-lo amb la comunitat local. “Som una entitat amb més de tres dècades de trajectòria treballant per i per als joves”, exposa la directora de l’associació.
Itineraris personalitzats cap a l’autonomia del jovent
Per al jovent, accedir a una feina suposa molt més que un sou: és la porta a l’autonomia i al futur, a decidir el seu propi camí i a construir el seu projecte de vida. Amb tot, sovint el jovent que arriba al JIS presenta trets comuns que condicionen el seu itinerari: manca de formació específica, experiència laboral limitada i, en molts casos, situació administrativa irregular. “La irregularització és el principal obstacle”, sentencia la Marta Martínez, tècnica d’inserció laboral de l’entitat.
Un problema que va molt lligat a aquest és el del padró. Sense empadronament, moltes de les vies administratives i formatives queden tallades i els drets bàsics resten limitats. També s’hi afegeix la tramitació i l’homologació de titulacions obtingudes a l’estranger, que pot allargar-se mesos o anys, impedint que persones qualificades accedeixin a llocs de treball del seu àmbit.
En bona part, el problema més gros per a les persones que no han pogut regularitzar la seva situació arriba quan entren a l’edat adulta, que queden en uns llimbs en què no poden treballar ni, per tant, poden accedir a un habitatge ni a una vida autònoma, perdent drets i quedant relegats a ser ciutadans de segona”, lamenta la Toñy Mercader.
Sigui com sigui, l’acompanyament que proposen des del JIS parteix sempre d’una entrevista inicial per conèixer la persona i diagnosticar necessitats concretes —formatives, laborals i emocionals— i així dissenyar itineraris fets a mida. “Fem una petita entrevista en què la persona ens explica la seva situació i, d'acord amb això, adaptem la intervenció”, detalla Martínez. A partir d’aquí, combina tutories individuals amb sessions grupals i tallers pràctics.
El model de treball del JIS és integrador: no es limita a oferir formació tècnica, sinó que incideix en la motivació, l’autoestima, les habilitats socials. “L'orientació no només s’enfoca a l’àmbit formatiu o laboral, sinó també a la dimensió motivacional i d’intentar definir les necessitats de la persona des d’un punt de vista emocional”, insisteix la tècnica de l’entitat.
Així, a les sessions d’orientació laboral s’hi afegeixen tallers d’empoderament per a dones, grups d’autoestima i recursos d’acompanyament emocional com el projecte ‘Igualtat Laboral’ —enfocat a dones per reduir desigualtats salarials i fomentar la presència femenina en sectors tradicionalment masculinitzats— o ‘Escolta Jove’, entre altres. “No només és fer currículums i mirar ofertes, que també, sinó cobrir les carències formatives i emocionals que puguin tenir les persones i treballar per empoderar-les”, suma Mercader.
Multiplicar l’impacte gràcies al treball en xarxa
És ben sabut que el treball en xarxa és un pilar fonamental per a les entitats socials, també per al JIS, atès que permet coordinar esforços i optimitzar recursos per donar una millor resposta a les necessitats. Com remarca la directora del JIS, “nosaltres treballem també molt en xarxa; a l’Hospitalet estem dins d’ECAS i a la comissió de treball d’inserció laboral, entre altres”, diu, i afegeix que “en tots els temes que podem, si podem derivar, derivem sense problema”.
Per tot plegat, més que una pràctica, el treball en xarxa al JIS ja és part intrínseca de la seva cultura organitzativa. Col·laborar amb altres entitats implica compartir objectius i recursos, i alhora posar en comú capacitats i esforços per arribar més lluny. Per tant, la cooperació en xarxa és clau, i especialment per acompanyar persones en situació irregular que han d’accedir a recursos específics.
La filosofia de teixir xarxa es materialitza a través de la participació de l’entitat en múltiples espais, com el Consell de Ciutat de l’Hospitalet, la Taula Sectorial de Drets, Ciutadania i Cohesió Social, o la Xarxa Anadromes, que dona resposta al problema de l’atur i promou actuacions d’inserció sociolaboral.
Aquesta manera de treballar braç a braç permet intercanviar experiències, detectar necessitats emergents i coordinar recursos de manera més eficaç. A més, reforça la capacitat del JIS per incidir en polítiques locals i promoure projectes que impactin de manera més àmplia en la comunitat.
Un valor que va més enllà dels números
El JIS acompanya anualment una vuitantena de joves en els diferents programes d’orientació i inserció. Aquest volum depèn, com és evident, de la disponibilitat de recursos i subvencions: “La dedicació que podem fer depèn de la subvenció que ens donin, i això genera molta incertesa”, admet Mercader. Amb tot, l’impacte no es mesura només en xifres d’insercions, sinó que també té molta rellevància la part qualitativa: guany d’autonomia, creixement de l’autoestima i millora en la capacitat per accedir a altres serveis.
Més enllà de la limitació i incertesa dels recursos per treballar, i les dificultats mencionades al voltant de situacions administratives irregulars, empadronament i barreres per homologar titulacions, altres aspectes com la precarietat econòmica i les dificultats vinculades a l’habitatge sovint incrementen la frustració.
Martínez subratlla que “si treballem i ens esforcem perquè un jove pugui trobar el seu camí, tant formatiu com laboral, però després hi ha unes polítiques en què li resulta molt complicat deixar la seva llar familiar perquè el 90% del seu sou va al lloguer, doncs és frustrant”. Aquestes circumstàncies posen en relleu la necessitat d’un acompanyament que no només abasti aspectes laborals, sinó també la dimensió social i emocional de l’emancipació.
Per això, coincideixen a assenyalar que, sense un compromís institucional més ferm, els itineraris d’acompanyament sempre quedaran limitats. “Les polítiques són molts pegats i grans titulars, però quan no tens cap dret bàsic, no tens res”, avisa la directora de l’associació.
Al JIS, el camí cap a l’emancipació juvenil passa per un acompanyament integral que combina suport emocional, formatiu, administratiu i material, aplicat des d’un model comunitari i arrelat al barri. Tres dècades després, el JIS manté intacta la vocació de ser punta de llança en la transformació social i l’emancipació juvenil a l’Hospitalet.
Afegeix un nou comentari