‘Llibertat, igualtat, coeducació i acció’ són els quatre principis bàsics que regeixen la tasca de l’Associació Lika, una entitat feminista de Lleida amb més d’una dècada de trajectòria fent visibles les creences i estereotips de gènere que ens empresonen i treballant per construir una societat equitativa. Xerrem de tot plegat amb la Maria Alloza, membre de l’associació.

L’associació Lika neix d’un grup de persones que volien anar més enllà.

Efectivament, sorgeix d’un grup de gent de Lleida que fa més de 10 anys van fer la formació ‘Talla amb els mals rotllos’, un programa de prevenció de la violència contra les dones que va impulsar la Generalitat i que incloïa intervencions a les escoles amb el jovent. Aquestes persones van veure que el programa es queda curt al territori, que es necessiten més intervencions d’aquest tipus, i decideixen muntar l’associació. D’això ja fa onze anys.

I van crear una organització feminista.

Exacte, des que ens vam constituir la nostra missió és fer arribar el feminisme i la coeducació a tota la població i a Lleida, especialment. Ho fem a través de tres línies principals d’actuació: la sensibilització, la prevenció i l’orientació. A partir d’aquestes tres estratègies de treball duem a terme els nostres projectes i intervencions.

Quins són els projectes teniu en marxa actualment?

A banda de les diferents accions i formacions que generem al territori, estem treballant plegats amb l’Associació Drets Sexuals i Reproductius per tal de vetllar pel dret a l'avortament. També estem duent a terme un projecte d’assemblees feministes a dos instituts de la ciutat per generar esperit crític i consciència sobre el feminisme i la seva importància. A més, amb les escoles estem treballant els patis coeducatius a dos municipis de la comarca. I n’estem preparant molts altres, que a hores d’ara encara s'estan cuinant.

Parlaves dels patis coeducatius, què entenem quan parlem de coeducació?

Per a nosaltres la coeducació és educar en igualtat a totes les persones. Vivim en una societat patriarcal on els valors del patriarcat afecten l'educació, que avui no és igual per a tothom. Al nostre país és cert que tenim més oportunitats, però si mirem la resta del món encara hi ha una desigualtat molt gran, sobretot quan parlem del gènere femení.

El món educatiu s’ha de revisar en clau de gènere?

Creiem que sí, i és cert que ara el Departament s’ha posat les piles i s’està començant a conscienciar en aquesta línia. Pensem que és bàsic incorporar una mirada de gènere a les pràctiques educatives, i cal fer-ho des de l’arrel, des d’una política pública, perquè queda moltíssim per fer.

Incidiu molt en el treball i l’acció comunitària, com d’important és per a l’associació?

Molt, creiem que és importantíssim treballar en xarxa i connectar amb el territori. Nosaltres venim d'una comarca molt gran, molt rural, però que alhora és molt petita, perquè tothom es coneix. És molt important que treballem el feminisme en xarxa i que, per exemple, l'apropem al món rural. Cal fer feina de forma comunitària amb entitats del territori, feministes, de dones i de joves, i aprofitar el teixit associatiu per sumar xarxa i per aplicar aquesta perspectiva.

Font: Associació Lika.

També treballeu per incorporar una visió amb perspectiva feminista a les entitats.

Sí, totalment, ens arriben demandes de moltes entitats que veuen la necessitat d'aplicar aquesta perspectiva feminista i que estan decidides a fer-ho. Hem d’entendre que no tothom parteix d'aquesta perspectiva feminista, sinó més aviat de la contrària, aleshores cal treballar per aplicar-la.

Quines són les claus per incorporar la perspectiva de gènere a entitats, col·lectius i organitzacions?

El punt clau és la formació, principalment pel que fa al llenguatge, perquè sempre diem que el llenguatge construeix realitats. Pensem que és important també iniciar el treball des de l'arrel, entendre d'on venim, com és la nostra societat, com ens travessa el masclisme i quins privilegis tenim. I a partir d'aquí, treballar-ho a poc a poc perquè és un procés llarg que demana temps.

I advoqueu per un feminisme amb mirada interseccional.

I tant, per treballar la interseccionalitat hem de ser conscients de tots els privilegis i opressions que ens travessen, depenen del nostre context, és a dir, si ets dona, dona blanca, dona negra, dona amb diversitat funcional o no, si ets una persona del col·lectiu LGTBI... Es tracta de mostrar tota la diversitat en el seu context i ser conscient d'aquestes interseccionalitats i treballar-ho de forma transversal.

Un altre dels temes que tracteu és el del dret a l’avortament, que encara avui no es pot exercir lliurement a diverses parts del país, a Lleida, sense anar més lluny.

Sí, aquí un dels temes és la qüestió de l'objecció de consciència, però la responsabilitat última és del Departament de Salut, que és qui no ha posat el servei. A banda dels professionals que s'acullen al dret de l'objecció de consciència, són les institucions, com a titulars de responsabilitat i obligacions, qui han de facilitar aquest servei a Lleida.

I ara ens trobem que la interrupció voluntària de l'embaràs per la via quirúrgica no està garantida, el que provoca que les dones que ho volen fer s'hagin de desplaçar a Barcelona o Tarragona per exercir aquest dret.

Quina és la resposta de la gent a la tasca que desenvolupeu?

Hi ha una part de la gent molt conscienciada, però en necessitem molta més. Per això treballem constantment en com interpel·lar i buscar nova gent, com sumar-la. Una de les coses que hem vist i contra la que cal actuar és amb relació als mites, les paraules que no estan ben definides, que el patriarcat s'ha encarregat de desacreditar per així denigrar el moviment feminista.

És imprescindible explicar-nos constantment, mostrar quina és la realitat i no deslegitimar les paraules. Encara ens trobem, per exemple, molt jovent que ens diu allò que feminisme és el contrari de masclisme. S'ha de fer molta pedagogia i explicar bé les coses.

En aquests onze anys de trajectòria de l’entitat, el balanç és bo?

Sí, en aquest temps hem guanyat en importància i presència al territori. Pel que fa a tot el que té a veure amb el moviment feminista, és cert que a partir del 2017 va fer un boom, especialment a partir del #MeToo contra l'assetjament sexual als Estats Units, entre altres. Tot plegat va provocar una mena de remoguda a escala mundial i això ha donat més força i visibilitat al moviment.

Quin futur albireu per a l’associació?

Ara estem centrades a seguir creixent i anar consolidant els projectes que tenim en marxa. També volem aplegar més gent, com voluntaris, que són fonamentals per a l’entitat i ens permetran seguir creixent, perquè encara no som tan grans i estem en un territori relativament petit.

És una de les maneres de col·laborar amb l’associació, però n’hi ha més.

Sí, també es poden fer donatius, des del web, qui ho vulgui es pot fer soci o sòcia de l'entitat o apuntar-se al nostre butlletí per rebre més informació de tot el que fem de forma gratuïta. Ho tenim tot molt ben explicat al web.

Seguireu sent molt necessàries.

Ens agradaria que la nostra raó d’existir deixés de ser-ho, però malauradament pensem que no serà així. Així que ens veiem com una associació molt més gran, més sòlida, amb projectes més consolidats i esperançades que a poc a poc la nostra feina vagi calant a la societat i arreu.