Marina Bricollé: "La realitat ens demana transformar-nos i exercitar els músculs de la flexibilitat i la resiliència"

Com creus que serà el lleure educatiu de base voluntària a partir d’ara, després d’aquest llarg confinament?

Jo crec que en primer lloc serà –i ja està sent- un moment intens de destinar molt temps i esforços en la planificació, preparació i organització de noves maneres de fer les activitats de lleure educatiu d’acord amb la situació actual de Covid-19. Tant en un nivell més macro com és el treball de les administracions i entitats que han acotat les línies generals i els protocols perquè després, en un nivell més micro, les entitats i associacions de lleure puguin revisar i concretar tota aquesta nova organització per aplicar-ho a les seves pràctiques.

A nivell intern, quan comencin les activitats, crec que és possible que es visqui una certa tensió.

En quin sentit?

Estarem davant una situació que és nova per a tothom i som conscients que hem d’adoptar i vetllar perquè mesures i hàbits siguin integrats en nosaltres, en infants i adolescents. Una tensió que viuran els equips educatius davant la novetat i que segurament també vindrà de l’entorn, on hi haurà una especial atenció posada amb aquestes activitats per part dels mitjans majoritàriament, perquè a més, seran les primeres activitats de socialització i educació que són possibles des de fa tres mesos.

També, crec que és important que no perdem de vista que el que estem canviant són les característiques, però la tasca educativa no varia, és a dir, la nostra missió segueix sent la mateixa i haurem d’integrar aquestes noves mesures i hàbits alhora que trobar noves estratègies que ens ho permetin dur a terme.

No podem córrer el risc que la logística i la part més tècnica ens facin perdre de vista el propòsit últim de la nostra tasca pedagògica: educar per una societat més compromesa i responsable. La realitat ens demana transformar-nos i exercitar els músculs com el de la flexibilitat i la resiliència.

I després d’aquest estiu extraordinari, el del desconfinament?

Ara el que ens ocupa és el present més immediat: els casals, les rutes, els campaments... Després de l’estiu arribarà setembre i no sabem quin context ens trobarem a nivell social, econòmic... Hem de seguir sostenint la incertesa una mica més.

Ens n’ocuparem i seguirem treballant, però ja tindrem un recorregut d’aprenentatges, eines i recursos tant personals com organitzatius que ens serviran per establir una bona base des d’on agafar aire per assumir-ho amb més acceptació i confiança.

Com serà la retrobada dels infants i joves?

Sabem que segurament serà, per molts, el primer moment de socialització amb altres iguals. Per altres, potser serà un moment de trobar-se amb altres companys que feia molt que no veia, o amb altres que no coneix.

El primer moment serà de familiaritzar-se de nou, de calibrar com ens sentim com a grup... El grup pren especial valor aquí perquè serà l’espai on es faran les activitats, on podrem compartir, on ens podem sentir acompanyats. Serà l’espai on recuperarem el sentit de comunitat i pertinença més enllà de la família. Recuperar la confiança, crear un espai segur i de cures seran clau per enfortir els vincles.

Què cal tenir en compte per aconseguir crear aquest espai segur i de cures en la retrobada?

A més, implicar els infants i joves en l'elaboració de les activitats permetrà per una banda, que responguin a les seves necessitats reals i afavoreixin la seva vinculació i compromís a l'activitat, que prenguin consciència i es responsabilitzin de les mesures sanitàries. Treballar des d'això últim ens permet resoldre dubtes i neguits que puguin tenir, aterrar les pors i afavorir una sensació de més control i seguretat.

I quines d’aquestes mesures o atencions creus que caldrà mantenir més enllà del primer retrobament?

La retrobada amb els companys potser s'acaba al primer dia però el procés intern de cadascú té ritmes diferents. Això vol dir que depèn de com hem viscut el confinament, el contacte de nou amb l'entorn i els "altres", necessitarem més temps per adaptar-nos, confiar… Es tracta, com a educadors, d'estar oberts a totes les possibilitats i atents als processos de cada infant i adolescent, revisant i atenent a les seves necessitats.

Amb la comissió de Postconfinament de Minyons Escoltes i Guies vam elaborar un document de recursos i recomanacions sobre aquest desconfinament i la retrobada amb infants i joves prou interessant per aprofundir i trobar-hi recursos.

Tenint en compte que el lleure educatiu de base voluntària és un projecte que es desenvolupa al llarg dels cursos, i no de manera puntual a l’estiu, quin paper hauria d’assumir en l’acompanyament i l’adaptació dels infants i joves a la 'nova normalitat'?

Que sigui un projecte al llarg del curs és una oportunitat que ens permet que aquest acompanyament i adaptació dels infants que per primera vegada entren en contacte amb una activitat en grup organitzada, es realitzi en un context conegut, “còmode” en tant que espais, equips i aprenentatges. El model pedagògic del moviment escolta implica un compromís regular i continuat durant l’any que, entre altres coses ens permet educar per comprendre la vida en totes les seves dimensions.

Una de les característiques principals del lleure educatiu és que els aprenentatges es fan a través de l’experiència i l’acció, del que vivim, sentim, pensem i fem. I les experiències que vindran ara seran en el context d’aquesta realitat que anomenem nova “normalitat”. Aprenentatges nous com els d’autoprotecció i hàbits d’higiene podran ser integrats de manera més significativa i duradora si es fan a través de l’acció.

A part dels valors que es treballen de manera intrínseca a les activitats intencionades que s’elaboren i que també són un aspecte d’aquesta nova normalitat (socialització, contacte amb la natura, etc.).

Entenc que serà d’especial importància el treball de l’educació emocional...

Sí. Ja fa temps que l'educació emocional està a l'ordre del dia, però també crec que aquesta crisi, on s'ha donat importància als aspectes emocionals, ens ofereix l'oportunitat de poder treballar-ho a través de l'experiència i no tant des de teories o de manera descontextualitzada. Aprofitem-ho.

Per això, potser infants i joves s’han permès sentir i, en el millor dels casos, expressar emocions que per vergonya o perquè socialment no estan ben vistes com la por, tristesa, ràbia... Però en la gran majoria d’infants i adolescents segurament aquestes emocions han quedat en algun racó, bloquejades.

L’educació en el lleure pot oferir un espai per treballar-les, permetre que surtin, descongestionar aquests taps emocionals i així afavorir el seu benestar. Treballar a través d’activitats artístiques, esportives on es posin en joc el cos i la creativitat seran importants perquè l’organisme trobarà altres llenguatges per moure aquesta energia bloquejada, que necessita moviment i ser expressada (per alguna cosa es diu ‘e-moció’).

Concretament, com es treballa amb infants i joves?

El treball de l’educació emocional comença en saber com estem, identificar què ens passa, desenvolupar la consciència emocional. I per això és necessari tenir i treballar per una banda, el coneixement d’un mateix, conèixer com vivim les emocions de manera singular, perquè potser quan jo parlo d’angoixa potser no vol dir el mateix per tu; i per altra banda, és necessari tenir vocabulari suficient que ens permeti comunicar-ho, conèixer tots els matisos i ventall que existeix i sentim.

Per poder fer aquest acompanyament, els educadors/monitors/caps ens hem de col·locar des de l’empatia, i això és des de la nostra sensibilitat, des d’aquell lloc que ens sentim vulnerables però que ens permet estar presents i atents al que li passa a l’altre –i al que ens diu que li passa. La presència i l’autenticitat seran clau per acompanyar.

Des de la distància física recomanada...

Sí, aquest acompanyament el podem fer igualment amb una certa “distància” física, perquè tot el que venim dient forma part de la comunicació no verbal (les mirades, l’escolta activa, la presència, les paraules càlides)... I podem afegir-hi també una part de recursos guiats com visualitzacions, comentaris com “imagina’t la meva mà que t’abraça”, “col·loca’t les mans al pit i sent que t’abraço”, “no estàs sol”, etc.

De totes maneres, si en tenim ganes, també hi ha moltes formacions i recursos que s’ofereixen actualment (com el MOOC d’Educació Emocional que ha posat en marxa la Direcció General de Joventut) que ens permetran atendre i garantir aquestes atencions emocionals que siguin de qualitat, i sentir-nos més segurs.

Quina hauria de ser la relació amb les famílies i amb altres agents d’educació comunitària per a poder realment posar al centre els infants i joves en la 'nova normalitat'?

La comunicació amb les famílies és sempre necessària en processos educatius, una relació que ens permet coordinar-nos pel benestar de l’infant. Compartir amb elles com hem vist l’infant o adolescent durant l’activitat i que ens expliquin com el veuen a casa ens permetrà tenir una mirada més àmplia del seu procés, de com està l’infant les diferents esferes de la seva vida.

Per altra banda, les recomanacions d’educació en el lleure d’aquest estiu prioritzen la proximitat de les activitats, i això vol dir que els agents locals d’educació de l’entorn més proper prenen més força que mai per enfortir els lligams de la xarxa comunitària. Pensar activitats en clau d’aprenentatge servei, fer descobertes a les entitats… és tota una oportunitat.

Quina seria per a tu la clau per afrontar la 'nova normalitat’ des del lleure educatiu de base voluntària?

Recullo una mica el que he anat comentant abans. Crec que hem de passar el dol d’una realitat coneguda i assumir i treballar d’acord amb aquesta nova realitat.

L’escoltisme educa persones compromeses amb elles mateixes i amb el seu temps, que a la vegada treballem i ens esforcem per millorar, i és aquest el temps que ens ha tocat. La natura, l’entorn, la participació, el servei… tot això podem seguir fent-ho, i és molt important que ens seguim guiant per això. Em ve al cap un poema de Miquel Martí Pol que deia  <<sobretot, no oblidis que el teu temps / és aquest temps que t’ha tocat de viure: / no un altre, i no en desertis>>.

Temps estranys, podríem dir...

Sí. Aquests mesos han estat una sacsejada ben forta a tots els nivells, i no podem pretendre tornar enrere. Hem de mirar endavant, poder assumir els aprenentatges i veure les oportunitats que se'ns plantegen. Potser hem detectat la necessitat d’aprofundir en l’educació emocional, potser desconeixíem les rutes que el nostre entorn proper té per oferir, potser fins ara no havíem atès a processos de dol i és el moment ideal per parlar sobre la transcendència…

I quin és el major repte que se us planteja a caus i esplais en aquesta nova conjuntura?

El repte és poder arribar a tota la població. L’educació del lleure de base voluntària falten recursos per poder arribar-hi, perquè tothom pugui tenir l’oportunitat de gaudir-ne. I no només aquest estiu, on s’està fent més que evident la necessitat, sinó també durant l’any.