Ni la pandèmia ha pogut aturar l’entusiasme dels membres del Centre d’Esplai La Gresca. Aquesta entitat històrica del barri de Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons, de Cerdanyola i Ripollet, no ha parat i ha seguit aportant tot allò que podia i més a la comunitat, com porta fent des que va néixer l’any 1994. La Gresca va començar centrada en el lleure per a infants i joves, però ha ampliat els seus horitzons i ja ofereix, entre altres, activitats per a gent gran del barri. En parlem amb la seva directora, Marta Buxó.

Com neix La Gresca? D’on va sorgir?

La Gresca com a tal neix l'any 1994 per la voluntat d'alguns joves de Cerdanyola i de Ripollet, que provenien d'altres centres d'esplai i decideixen crear-ne un de nou. Escullen estratègicament fer-ho al barri del Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons per dues raons: són joves de Cerdanyola i de Ripollet, i aquest barri pertany als dos municipis, i perquè en aquell moment no hi ha cap alternativa de lleure per a infants i joves al barri.

Quina és la missió de l’entitat?

La nostra missió és treballar per l'educació d'infants i joves al barri Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. Treballem en el lleure, sempre per i des de la dinamització comunitària, però també a partir de l'associacionisme que hi ha al barri.

Així, el lleure és el vostre àmbit d’actuació.

A l'inici de La Gresca sí, juntament amb l'atenció social i la dinamització comunitària d'infants i joves. Actualment hem expandit una mica el col·lectiu d'atenció i també treballem amb gent gran, per exemple.

Quants associats sou?

Els nostres associats són, alhora, usuaris. La Gresca dona una atenció anual a unes 2.000 persones. Majoritàriament són infants i joves. Tanmateix, arran del nostre territori d'actuació, molts d'ells es troben en risc d'exclusió social.

Quins són els projectes més destacats que organitzeu?

Fem gairebé de tot! Estem centrats en el lleure, tenim obert un casal jove diari, una aula que ajuda a l'alfabetització tecnològica, entre molts altres projectes. La nostra entitat s'entén per on està ubicada i al barri del Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons hi ha tot un seguit de necessitats que no estan cobertes.

Quines són?

És una pregunta que nosaltres també ens vam fer. Per això, el 2001 vam posar en marxa una diagnosi de la situació del barri, que vam promoure des de l'entitat i vam voler fer de manera molt participativa. La idea era establir quin havia de ser el paper de l'entitat al barri, quins podien ser els nous projectes que l'entitat podia entomar i quines eren les necessitats i problemàtiques de la població infantil i juvenil.

Vam estar prop de dos anys realitzant aquest diagnosi. Com he dit, no la vam fer soles, va ser quelcom compartit amb el barri, les diferents entitats, les administracions i institucions que estan presents al territori, grups de joves, famílies, etc. Fruit del resultat d'aquest procés vam detectar unes necessitats i vam extraure unes conclusions sobre quines podien ser les estratègies a emprendre com a entitat i vam posar en marxa els nostres projectes.

Una diagnosi que vau renovar el 2017.

Volíem comprovar que si allò que feia més d’una dècada que havíem treballat seguia vigent. Vam detectar que havien millorat algunes coses, però d’altres havien empitjorat. Una d'elles era l'atenció que feia el barri o l'activitat que es destinava a tot el que són les persones grans, el col·lectiu adult-gent gran.

Així, també vam començar a promoure activitats de lleure amb persones grans. I és una de les branques noves que estem gestionant i de les quals ens sentim molt orgulloses, perquè hem apropat el lleure tal qual, com a esplai, com casal d'estiu, a la gent gran. Està sent una experiència molt xula.

Heu trobat a faltar més suport de les institucions i l’administració per assolir els vostres objectius?

Nosaltres podem dir que el suport per part de l'administració sempre hi ha estat. Ara bé, necessitem més suport econòmic? És clar que sí, perquè tenim més idees i estaria molt bé rebre més ajuda. Tanmateix, podem dir que l'administració, sobretot la local, reconeix la feina que fem. Altra cosa és que moltes necessitats que té -i continua tenint- el barri i nosaltres com a entitat encara existeixin i no se'ls hi hagi donat resposta.

Per exemple?

Fa anys que Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons demana un espai, un centre cívic-social en condicions, per desenvolupar-hi les activitats del teixit associatiu del barri, incloses les nostres. Encara no ho tenim i fa molts anys que ho perseguim. Una altra necessitat? Que el barri no sigui un espai no tan segregador, cal treballar més en aquest sentit. Feina per fer n'hi ha molta.

L’educació va molt més enllà de l’escola?

Sens dubte, la gent no escull on s'educa, s'educa i prou. L'entitat està d'acord amb el que promou l’Aliança Educació 360; de fet, vam presentar el nostre projecte i vam rebre un reconeixement. Estem molt implicats en la idea que l'educació va més enllà de l'horari lectiu. La nostra funció també és treballar per demostrar que la tasca del lleure és prou important com per ser considerada a tots nivells.

Com ha afectat la pandèmia a La Gresca?

De seguida ens vam posar a treballar amb tot l'equip, hem estat molt actius des del principi. Entre març i juliol hem treballat amb infants, joves i gent gran. Primer vam oferir activitats telemàtiques per suplir les que fèiem presencialment. Alhora, vam treballar colze a colze amb serveis socials, tant de Cerdanyola com de Ripollet, i vam donar suport a les escoles amb el seguiment d'infants, l’acompanyament més personalitzat, el lleure a partir de xarxes… vam fer de tot.

També vau donar suport a gent gran.

Sí, vam haver de traspassar la frontera i fer tasques més assistencials, com el repartiment de targetes d'aliments, anar a comprar i portar-ho a casa de persones grans que no hi podien anar. Vam estar així fins a finals de juny, quan vam començar amb el casal d'estiu. Amb els infants i joves vam estar fins al 4 de setembre.

Us en vau sortir bé?

Sí, no han estat els casals d'estiu de la nostra vida, però, venint d’on veníem, han estat uns casals d'estiu molt necessaris per a tots plegats. I n’estem molt contents perquè tot va sortir molt bé, els infants i joves s'ho han pres amb molta responsabilitat i alhora ho han pogut gaudir.

Amb els més petits hem estat més conservadores i únicament hem fet l'activitat de casal d'estiu, però amb els grups de joves, que són més autònoms, hem fet estada de campament i fins i tot hem marxat a un campament lliure. Hem pogut fer dues setmanes de sortida fora de casa i no hi ha hagut cap incident, al contrari, tot han estat bones notícies. La valoració és molt bona.

Com està sent el retorn a l'activitat?

En això estem. La idea és començar ara a l’octubre. Hem hagut de modificar novament els nostres projectes perquè el nostre centre cívic no pot assumir l'activitat que fem, atès que no reuneix les mínimes condicions: és un centre que no té ventilació ni finestres i no podem ubicar-nos-hi. Ara estem treballant per descentralitzar la nostra activitat i poder-la oferir a la ciutadania als recursos i infraestructures que hi ha al barri.

Quins són els reptes de futur de l’entitat?

Primer de tot, com tothom, volem que això acabi ja. El primer repte és solucionar aquesta necessitat tan imperiosa que tenim al barri: necessitem un entorn habilitat per poder fer-hi l'activitat educativa, cultural i social que duem a terme. Necessitem urgentment un espai en condicions al barri.

L’any passat vau celebrar els 25 anys de la Gresca.

Ens veiem 25 anys més fent gresca, és clar que sí. Hi haurà noves generacions que portaran això endavant. Ha de ser així més que mai, perquè la pandèmia afectarà molts sectors, però el lleure crec que en pot sortir molt perjudicat. Cal posar-hi tots una mica d'ajuda per tirar endavant.