Memòries del Canòdrom: treure la història de sota la catifa

El veïnat anava al Canòdrom a veure curses de gossos llebrers. També n'hi ha que l'associen amb el maltractament animal, o amb la llarga lluita del moviment veïnal amb l'Ajuntament per reconvertir-lo en un equipament per al barri.

Memòries del Canòdrom és la iniciativa per recuperar les memòries populars visuals d'aquest espai i dels barris del seu voltant a través de les experiències de les veïnes i veïns per tal d'apropar l'equipament a la ciutadania. El projecte es desenvoluparà al nou Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, juntament amb l'Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ).

"Es vol fer surar històries normalment oblidades o menystingudes que no han tingut pes en la història de Barcelona, que han quedat en zones d'ombra de la memòria col·lectiva i que són tan importants com les que s'han explicat 1.001 vegades", explica Andrés Antebi, de l'OVQ.

Ja han organitzat dues taules de memòria, que han sigut rebudes amb molta participació. "El veïnat vol dir la seva com no podia ser d’altra manera", diu Antebi, que en subratlla la intervenció d'una metgessa del CAP que venia a cercar espais de sociabilitat per a gent gran: "Ens va sobtar la dimensió terapèutica que va aportar".

A més, i donat el caràcter que té ara el Canòdrom, es vol implementar la tecnologia per millorar el procés. El Decidim és una d'aquestes eines dinàmiques amb la qual es vol construir un Banc de Memòria Viva per recollir les memòries de la ciutat.

També dins de Memòries del Canòdrom, l'institut l'Alzina ha fet una feina de recuperació d'imatges històriques en un arxiu fet amb aquesta mateixa eina.

Quan els edificis parlen

Des d'OVQ fan investigació social a través de les arts visuals i l'acció comunitària per "treure la història de les mans dels experts" a través dels relats per tal de complementar i contrarestar la història oficial.

Antebi qualifica el projecte de "valent" i considera que hauria de ser més habitual fer processos com aquests en edificis que tenen a veure amb la vida cultural de la ciutat: "Els espais ens marquen molt però no ho sabem perquè els espais no ens expliquen d'on venen".

Sovint hi ha reticències perquè si rasquem en el passat podem trobar experiències desagradables, com vinculacions amb el colonialisme o amb el règim franquista. És el cas de l'ICUB, que es troba a La Virreina, que es va construir amb els diners de les explotacions mineres del Perú. La manera de fer-hi front és, assegura, "no amagar-ho sota la catifa".