Més agressions físiques al col·lectiu LGBTI: l'inici de 2023 replica la perillosa tendència de l'any passat
Comparteix
L'Observatori contra l'Homofòbia registra menys incidències el 2022, però alerta de l'augment de les agressions físiques i en via pública, així com les discriminacions a persones trans.
Els atacs homòfobs violents que es van produir a la sortida d'espais d'oci nocturn LGTBI friendly a Sitges la matinada de Cap d'Any; l'agressió a una parella d'homes a l'interior d'un vagó de Renfe a l'altura de Plaça Catalunya, a Barcelona; o la recent agressió a una dona trans al barri barcelonès del Poble-sec amb insults transfòbics. I així fins a onze incidències registrades contra el col·lectiu LGBTI durant aquest inici de 2023, gran part d'elles violentes i en la via pública, replicant així una perillosa tendència que ja es va poder advertir durant l'any passat.
L'Observatori Contra l'Homofòbia va registrar 237 incidències per violències o discriminacions per LGTBIfòbia durant l'any 2022 a Catalunya, el que suposa un 16% menys que les registrades un any abans. No obstant això, aquesta bona notícia queda a un segon pla un cop es fa una anàlisi qualitativa d'aquestes incidències. I és que, tal com assenyalen des de l'entitat, les agressions físiques van augmentar durant l'any passat, així com les discriminacions produïdes a la via pública.
"Des que fem els registres d'incidències, i els informes anuals conseqüents, és la primera vegada que l'agressió física és el tipus de discriminació més nombrós, per davant d'altres incidències registrades", afirma l'Albert Carrasco, responsable del registre d'incidències de l'Observatori Contra l'Homofòbia. Les agressions físiques van augmentar un 20,4% respecte al 2021, superant, les agressions verbals, seguides de les mostres d'odi i exaltació cap al col·lectiu.
Aquesta tarda centenars de persones ens hem concentrat a Sitges per condemnar l'episodi de violència homòfoba del passat 1 de gener. L'Observatori i el FAGC exigim activar accions i intervencions públiques que aturin l'LGTBI-FÒBIA. Cal construir espais amables. @ColorsLgtbiq pic.twitter.com/xGo55FYFFw
— Observatori Contra l'Homofòbia (@OCL_H) January 14, 2023
Aquestes agressions violentes que destaca l'informe, a més, tenen unes característiques comunes entre elles, ja que, tal com assenyala Carrasco, són exercides en espais públics, és a dir, al carrer, al transport públic o als voltants d'espais d'oci nocturn. "Aquest fet l'atribuïm a la finalització total de les restriccions per la pandèmia que va donar pas a la presencialitat", assenyala Carrasco, qui recorda que tant el 2020 com el 2021 les incidències registrades estaven més concentrades en l'habitatge i les xarxes socials.
A data 17 de gener, l'Observatori Contra l'Homofòbia ja ha registrat onze incidències que, a més, encaixen amb els indicadors que destaquen en la radiografia del 2022 feta per l'Observatori Contra l'Homofòbia. És a dir, la majoria d'aquestes incidències registrades des de principi d'any també han sigut agressions físiques en espais públics. En tot cas, no és l'únic tipus de discriminació registrada des de l'entitat. Continuen havent-hi agressions verbals, com ara l'atac que ha patit recentment l'alcalde de Terrassa, i que l'entitat ja ha condemnat públicament.
Augment d'incidències contra el col·lectiu trans
Malgrat que les dades diuen que l'home gai ha sigut el col·lectiu que més ha patit discriminacions, ja que ha sofert la meitat de les incidències registrades, cal destacar les xifres referents al col·lectiu trans. I és que l'informe diu que les dones trans (sobretot), els homes trans, les persones no binàries, i el col·lectiu trans en general, han patit un 38,1% més de discriminacions respecte a l'any anterior.
Carrasco considera que aquest augment de les incidències registrades del col·lectiu trans es pot deure al debat que ha generat el procés d'aprovació de la llei trans. "S'han posat en perill els drets del col·lectiu trans i aquest era un moment decisiu que vam viure en suspens fins a finals d'any", afirma des de l'entitat. "Les discriminacions no sempre les fan persones físiques, ja que poden venir d'articles o declaracions als mitjans de comunicació, que, en aquest cas, a parer nostre, sobrepassen la llibertat d'expressió pel seu discurs transfòbic", afirma.
Cada cop són més visibles les discriminacions que pateixen les persones que pertanyen al col·lectiu trans, ja que, tal com manifesta Carrasco, en ple procés d'aprovació de la llei, el col·lectiu, a banda d'estar preocupat, també es va empoderar. "Reivindicaven els seus drets, i una manera de fer-ho era donant a conèixer, encara més, les incidències que patien en el seu dia a dia", assegura.
Afegeix un nou comentari