Atacs digitals, assalts físics, pintades als seus locals o vidres trencats. Aquestes són algunes de les agressions que admeten haver patit més del 60% de les entitats catalanes defensores dels drets humans. Una dada que ha fet pública el Departament d’Igualtat i Feminismes després d’haver enquestat mig centenar d’organitzacions d’àmbit nacional.

Les principals afectades són les entitats dedicades a la defensa dels drets LGBTI, de les persones i migrades i en recerca de refugi, dels drets de les dones i de la defensa dels drets sexuals i reproductius. Les agressions, expliquen en una nota de premsa, tenen conseqüències importants a nivell econòmic, fan augmentar l’autocensura i generen un increment de les afectacions en la salut mental de les defensores.

L’auge de moviments reaccionaris ha portat a la conselleria encapçalada per Tània Verge a elaborar un Pla d’actuació per al suport de les entitats i les persones defensores dels drets humans a Catalunya, que s’ha posat en marxa aquest mes de desembre. L’objectiu és clar: “garantir que les defensores dels drets humans puguin desenvolupar la seva tasca amb llibertat i seguretat” al nostre país.

Suport després de rebre una agressió

El programa presentat coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, preveu tres línies d’acció centrals en el suport a les entitats i persones defensores. En l’àmbit legal, es contempla la gestió de denúncies per discriminació a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació, així com un servei d’assessorament jurídic gratuït que es posarà en marxa l’any vinent.

També a partir del gener de 2023, la Generalitat inclourà la cobertura sanitària de totes les “intervencions quirúrgiques o mèdiques necessàries per reparar les conseqüències d’una agressió física per delicte d’odi”. Una mesura que inclourà el servei mèdic que no està inclòs en els serveis bàsics de salut com per exemple intervencions de reconstrucció estètica o de salut bucodental. L’únic requisit que es posa és la presentació d’una denúncia penal, sense necessitat d’una resolució judicial o la identificació de les persones agressores.

Suport mutu i enfortiment

El pla inclou també diverses accions formatives dissenyades per compartir eines per fer front als atacs, sent el suport mutu entre les entitats atacades una peça clau per incrementar la resiliència.

La conselleria d’Igualtat i Feminismes també ha anunciat la voluntat del govern “d’incrementar la seva proactivitat a l’hora de garantir l’exercici dels drets humans”. Un anunci que es vol acompanyar del reforç i difusió de línies de subvenció en els àmbits de la divulgació, l’educació i recerca i el suport a les víctimes de vulneracions, com per exemple l’atenció psicològica i l’assessorament jurídic gratuïts.