"La situació viscuda en les residències de gent gran durant la pandèmia de la Covid-19 a Espanya mai hauria de tornar a ocórrer". D'aquesta manera tan taxativa comença l'informe 'Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable dels avis durant la covid-19 a Espanya' que ha presentat Metges Sense Fronteres i en el qual denuncia l'"abandonament" de la gent gran a les residències, constatat durant el suport oferit per l'ONG en els moments més crítics de la pandèmia de la Covid-19.

Metges Sense Fronteres, després de donar suport al personal de gairebé 500 centres, en aspectes com la prevenció i control de la infecció, disseny de protocols de sectorització o l'ús d'equips de protecció individual (EPI), assenyala a l'informe els greus problemes tant en el model de gestió de residències, com de coordinació entre les diferents Administracions i empreses gestores, quelcom que va causar "l'abandonament de la gent gran", així com la desprotecció del personal que els cuida.

Segons l'informe, la poca atenció donada als avis i àvies de les residències s'han detectat en aspectes com l'assistència sanitària i les cures dignes que s'han de fer en coordinació amb els centres d'atenció primària i hospitals. I l'ONG, alerta: "el risc que les persones grans que viuen en residències tornin a resultar afectades no ha remès; cal estar preparats, per reduir el sofriment i limitar al màxim la mortalitat".

Es van detectar altres problemàtiques, com ara la falta d'anticipació i de plans de contingència; el reduït marge de maniobra per a implementar les mesures d'aïllament, quarantena i distància; una falta d'organització, direcció i recursos humans en les mesures de control del contagi; limitacions dels test diagnòstics i falta de capacitat per actuar segons els resultats; o la manca d'atenció psicosocial a residents, personal i familiars.

Denegació de derivacions als hospitals

Un dels aspectes més impactants que destaca l'informe és la denegació de derivacions als hospitals per a centenars de persones grans, fet que va obligar les residències a mantenir als seus centres a pacients positius amb pronòstic molt greu, "facilitant així que el virus es propagués amb rapidesa, afectant altres residents i al personal". Així, aquests centres, pensats per la convivència i la cura, i no pel tractament medicalitzat, van haver de treballar en una sèrie de cures per les quals no estaven preparats.

"La població més vulnerable va quedar en mans de les bones intencions de les persones que els cuidaven, soles enfront de l'enorme desafiament, a vegades, de salvar-los la vida o acompanyar-los en la mort", assenyala a l'informe. Així, exposa una sèrie de mesures per tractar de no repetir aquesta situació.

L'organització considera que s'haurien d'haver proposat alternatives amb els mitjans i recursos disponibles, com ara procedir a derivacions a centres sociosanitaris, extensions hospitalàries, hotels “confort” o medicalitzats o hospitals privats, espais en els quals, segons assenyala Metges Sense Fronteres, van disposar de places lliures fins i tot durant el pic epidemiològic.

Metges Sense Fronteres també van detectar una manca de protocols dedicats al tractament de confort, sedació i cures pal·liatives, en definitiva, de final de vida, per a les persones en estat terminal que no havien estat derivades a hospitals, així com en aspectes com els comiats i les visites, en part a causa de la falta de personal experimentat en aquest àmbit. "L'atenció d'aquests casos ha resultat ser molt deficient i la responsabilitat ha recaigut en persones que no tenien la preparació adequada per a aquestes situacions tan sensibles", destaca.

El document inclou el testimoni de diverses persones implicades en el suport a aquests centres, com l'Andrés, cap de bombers, que va dirigir feines de desinfecció. Hi destaca la por que hi havia de moure a les persones, d'un lloc a un altre, per a crear zones netes i brutes. "Preferien moltes vegades que avis i àvies, mentre no hi hagués resultats fiables de les proves, quedessin tancats a les seves habitacions. El resultat era espantós: una successió de portes tancades, a vegades amb clau, i persones colpejant i suplicant per sortir. Un horror”.

Efectes de la Covid-19 en les residències

La gent gran, i en especial aquells i aquelles que es trobaven en residències, ha estat el col·lectiu més afectat per la pandèmia de la Covid-19. L'informe de Metges Sense Fronteres recorda que hi ha una estimació que el 69% de les morts per Covid-19 a tot l'Estat espanyol, durant els pitjors mesos de pandèmia, es van produir en aquests centres, és a dir, 27.359 morts d'avis i àvies entre el 6 d'abril i el 20 de juny, segons el Ministeri de Sanitat.

Pots llegir l'informe complet en aquest enllaç.