Voluntaris amb Cor: perquè ningú hagi d'envellir en soledat

Amb menys d'un any de trajectòria, Voluntaris amb Cor ja col·labora amb centres d'atenció primària, residències i entitats socials de l'Hospitalet de Llobregat per oferir acompanyaments mèdics i d'oci a persones grans. L'entitat també participa en activitats comunitàries i continua ampliant la seva xarxa de persones voluntàries per donar resposta a una necessitat social creixent.

Hem parlat amb la Junta Directiva sobre la importància de l'acompanyament, els vincles que es creen entre les persones voluntàries i les persones ateses i els reptes de futur d'un projecte que posa les persones al centre. La Junta Directiva està formada per Trinidad Martínez, presidenta; Noelia Saquete, vicepresidenta; Magda Arranz, tresorera; Silvia Borjas, secretària, i Víctor Cano, vocal.

Com va néixer Voluntaris amb Cor i quina necessitat social us va impulsar a crear l’entitat?

Tot va començar quan ens vam assabentar que Voluntaris de l’Hospitalet desapareixia. Ens va sobtar, perquè sabíem la feinada que es feia i el buit tan gran que quedaria. Vam sentir la necessitat gairebé vital de no girar el cap a un altre costat. No podíem permetre que tota aquella xarxa d'afecte i suport es perdés d'un dia per l'altre, així que ens vam arremangar i vam decidir tirar endavant per continuar amb el que s’estava fent: acompanyar la nostra gent gran al metge, sortir a passejar i col·laborar de valent amb la resta d'entitats de la ciutat.

La necessitat social que ens va moure és una realitat invisible, però molt dura: la urgència de comprendre de veritat com se senten els nostres avis i àvies. Viuen en un món que va a mil per hora i que moltes vegades els ignora. Ens vam adonar que les coses més senzilles del dia a dia per a nosaltres, com anar a una consulta mèdica o barallar-se amb un tràmit burocràtic per internet, per a ells són muntanyes gegants que no poden pujar sols. El que ens impulsa és, senzillament, capgirar això i lluitar per una societat més humana, més inclusiva i que s’adapti a les seves necessitats, i no al revés.

Quina és la missió de l’associació i quins valors guien la vostra tasca diària?                                                                            

Posar un granet de sorra per acabar amb la soledat no desitjada de la gent gran. Volem estar allà on ens necessitin, escoltar quan ningú més ho fa i ajudar tothom qui truqui a la nostra porta, sempre adaptant-nos i fent mans i mànigues amb els recursos que tenim, que de moment són poquets però plens de ganes.

Els valors que ens guien cada matí són els que s'aprenen a casa: la proximitat, el tu a tu, l'empatia de posar-se a la pell de l'altre, la solidaritat i el respecte absolut. Creiem que la gent gran no és una càrrega, sinó un tresor de la nostra comunitat, i treballem des de l’afecte més pur perquè sentin que ens importen de veritat.

Com definiu la soledat no desitjada i quin impacte observeu en les persones que acompanyeu?

No és només estar sol en una habitació. És quan una persona sent que no té ningú al costat, que no té un suport real ni algú amb qui compartir les seves pors o les seves alegries. Pots viure en un bloc ple de veïns i veïnes o tenir família llunyana, però si sents aïllament emocional, el teu benestar i la teva salut es van apagant a poc a poc. És una realitat que et fa caure l'ànima als peus.

Quin impacte té la vostra tasca en la gent gran?

L’impacte que veiem quan hi anem nosaltres és com obrir una finestra en un dia fosc. El canvi és radical. Les persones que acompanyem es posen alegres, somriuen i passen la setmana esperant que arribi el dia que anem a veure-les. Només el fet de saber que hi ha algú que vindrà a passar una estona amb ells els canvia la cara i els dona una energia increïble. 

Quins projectes o serveis esteu desenvolupant actualment per donar resposta a aquesta realitat?

Tenim uns acords de col·laboració amb els CAP de Collblanc i de la Torrassa, i també amb la Fundació Santa Eulàlia. Gràcies a això, ens arriben els casos de persones que necessiten que les acompanyem a les visites del metge o sortir una estona a prendre el sol i fer una mica d'oci per desconnectar. No s'atén cap petició d'acompanyament que no hagi estat prèviament estudiada, valorada i derivada per una treballadora social. D'aquesta manera ens assegurem que ajudem a qui realment ho necessita.

A més, tenim un vincle molt estret amb la Residència Collblanc. Allà no només anem a fer acompanyament individualitzat, sinó que ens impliquem del tot en la vida del centre. Si organitzen una excursió a Montserrat, allà estem ajudant; si arriben les festes de Nadal, ens vestim de festa i col·laborem en tots els actes per portar caliu i alegria a les persones residents.

Quin paper tenen les persones voluntàries dins l’entitat i com es prepara el voluntariat per fer aquest acompanyament?

Són el motor d'aquesta aventura. El seu paper té un valor incalculable: es tracta d'estar de veritat, d'oferir suport i escolta activa. Moltes vegades la gent gran no simplifica que els resolguis la vida, només necessiten que algú s'assegui al seu costat, els miri als ulls i escolti les seves històries. Això les fa sentir vives, millora la seva autoestima i les ajuda a mantenir-se autònomes.

Cal estar preparat mentalment. Hi ha un procés constant de formació perquè creiem que per cuidar bé els altres, també ens hem d'enriquir nosaltres. Actualment, ens continuem formant a través de Grans actius, un programa de formació especialitzat que pertany a la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). A més, des de la nostra pròpia associació no ens oblidem de la part més humana i continuem amb la nostra formació en els àmbits personals de cadascú, treballant aspectes fonamentals com l'autoestima, les habilitats comunicatives i la gestió de les emocions.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Voluntaris Amb Cor (@voluntarisambcor)

Què us aporten les relacions que establiu amb les persones ateses? Hi ha alguna experiència que us hagi marcat especialment?

Això és el millor i el més gratificant de tot el nostre projecte. El motiu pel qual val la pena cada minut que hi dediquem. Es crea un vincle molt bonic, sa i ple d'afecte sincer, fins al punt que passen a ser gairebé com de la família. Per a les persones voluntàries és molt important la satisfacció personal tan gran que sentim quan fem acompanyament; és una sensació reconfortant que t'omple el cor i et fa tornar a casa amb energia renovada.

El més emotiu i sorprenent és veure en primera persona el canvi tan gran que aquestes persones experimenten en l'àmbit personal gràcies a aquestes estones compartides. Una persona que potser quan vas arribar de noves estava més apagada, silenciosa o tancada en el seu propi món a causa de la rutina, de cop s'activa, somriu, s'anima a xerrar i es desviu per explicar-te les seves coses. Veure com esperen el dia de la teva visita amb il·lusió et transmet una alegria tan pura que et demostra que el que fem té un sentit real i et deixa una empremta tan bonica que et marca per sempre.

Amb quins reptes us trobeu avui dia en el desenvolupament de la vostra activitat?

El nostre repte més gran fins ara és aconseguir que les entitats amb què col·laborem de manera habitual es facin càrrec del transport de les persones voluntàries. Al cap i a la fi, la gent de l'associació regala el seu temps i la seva il·lusió de manera totalment altruista, i creiem fermament que no haurien de posar diners de la seva pròpia butxaca per poder desplaçar-se a fer els acompanyaments.

L'altre gran repte que tenim sobre la taula és augmentar la captació de voluntariat. Hi ha molta necessitat als carrers de la ciutat i, per poder arribar a més llars i ajudar a persones que es troben soles, necessitem que més gent s'animi a sumar-se a aquest projecte.

Com ha evolucionat l’entitat des de la seva creació fins al moment actual?

Doncs si ens mirem enrere i pensem en els nostres inicis, ens sorprenem. Sentim un orgull i agraïment enorme per tot el que s'ha aconseguit en tan poc temps. Fa menys d'un any que vam obrir les portes de l'associació. Som una entitat molt jove que tot just està fent els seus primers passos al municipi, però la veritat és que l'evolució en aquests pocs mesos de vida ha estat totalment espectacular i vertiginosa.

Hem tingut una acollida increïble i una resposta massiva per part de la ciutadania; la nostra família de persones voluntàries ha crescut de forma espectacular, sumant gent molt compromesa i amb moltes ganes d'ajudar. Gràcies a aquesta gran empenta humana i a la seriositat de la nostra tasca, el nombre d’entitats, centres de salut i residències de la ciutat amb les que col·laborem també s'ha multiplicat notablement. Hem passat de ser una idea de continuïtat a ser una realitat activa i consolidada al carrer en temps rècord.

Quin tipus de treball en xarxa dueu a terme amb altres entitats, serveis o administracions del territori?

A nosaltres ens encanta fer pinya i tenim molt clar que en l'acció social cal ajudar-se unes persones a altres. Per això col·laborem activament amb altres entitats on necessiten persones voluntàries i on puguem aportar el nostre granet de sorra; tant si es tracta de donar suport en una sortida cultural, fer un acompanyament o ajudar en la logística d'una cursa esportiva per a infants. Allà on calguin mans, mirem de ser-hi.

Pel que fa a com ens coordinem, habitualment les associacions contacten amb nosaltres via e-mail per demanar-nos suport. Encara som petits i, de moment, no hem concretat ni tancat un sistema de treball en xarxa formalitzat o digital amb la resta d'entitats del territori. Això sí, on sí que estem molt actius és a les xarxes socials, que les utilitzem principalment com una eina clau per donar-nos a conèixer, explicar la nostra tasca, arribar a més veïns de la ciutat i fer difusió del projecte perquè tothom sàpiga que som aquí per ajudar.

Què creieu que cal fer, com a societat, per combatre la soledat no desitjada i enfortir les comunitats?

Encara tenim molta feina per fer i hem de fer una reflexió profunda. Vivim en una època que va a mil per hora, on cadascú va a la seva, mirant la pantalla del mòbil, i sovint ens tornem una mica cecs a la realitat que tenim a tocar. El primer pas i el més important és que hem para atenció a les necessitats reals de la gent gran que ens envolta, començant pel veïnat de l'escala o de carrer, intentant detectar qui està passant una mala època o qui no surt gaire de casa.

No ens podem limitar a veure a aquestes persones com a passives que només necessiten cures; hem d'intentar ajudar de veritat demanant la seva opinió, integrant-les en la vida dels barris i oferir-li's espais i activitats adaptades en les quals puguin participar de forma activa. Cal crear tallers, trobades i projectes on se sentin útils, on puguin aportar la seva experiència de vida i on tinguin l'oportunitat real de conèixer més gent, xerrar i riure. Només si tornem a enfortir els vincles humans més propers i quotidians podrem construir una comunitat forta que protegeixi la nostra gent gran de l'aïllament.

De quina manera pot implicar-se la ciutadania en el vostre projecte?

Hi ha moltes maneres de sumar-s'hi. La més directa és associant-se. També, implicant-se activament com a persones voluntàries en els acompanyaments i col·laborant en les activitats que realitzem, com ara manualitats i tallers com gimnàstica cerebral, etc. Tota habilitat és benvinguda.

Quins són els reptes de futur de Voluntaris amb Cor?

Donar-nos a conèixer encara més, tant a universitats com a instituts, per a captar persones voluntàries joves i potenciar l'intercanvi generacional. Acabar amb el problema de la soledat no desitjada, millorant el dia a dia i la qualitat de vida de la nostra gent gran. I col·laborar amb totes les entitats que sol·licitin la nostra ajuda, sense haver de deixar mai ningú sense atenció.