El Dia Universal dels Drets dels Infants commemora la Convenció dels Drets de l’Infant per part de les Nacions Unides, una data, el 20 de novembre, que ens ajuda a recordar que encara hi ha molts drets dels infants que estan vulnerats, tant arreu del món com a casa nostra. L’accés a una educació equitativa i inclusiva de qualitat, és un d'ells, tal com ens va explicar la Guiomar Todó, directora general adjunta d’Educo, en aquesta entrevista.

Educo és una ONG de cooperació pel desenvolupament i acció humanitària, que treballa pel benestar i pels drets de la infància, especialment el dret a rebre una educació de qualitat, el dret a la protecció i el dret a la participació. Per tal d'identificar els principals reptes als quals ens enfrontem en el camp de l'educació, hem parlat amb el responsable de l'àrea d'educació de l'organització, Mikel Egibar, que considera l'educació de 0 a 3 anys com un dels aspectes a millorar, fonamental pel desenvolupament dels infants i el seu futur.

L'educació és un dels drets més importants pels infants.

L’accés a una educació equitativa i inclusiva de qualitat és un dret que tenen els infants de tot el món, com recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant. A molts països i contextos de vulnerabilitat, aquest dret no es compleix, i aquest és el gran repte que tenim, que es compleixi. De fet, dins el marc de l’Agenda 2030, els països es van comprometre a nivell global a assolir els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

L’ODS 4, fa referència a l’educació, i exigeix als estats garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, a més de promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots i totes. Dissortadament, estem lluny d’aconseguir-ho en els propers nou anys, però s’ha de seguir treballant per assolir aquest objectiu. Sabem que l’educació és una de les millors eines per a erradicar la pobresa i millorar les condicions de vida dels infants, però si no es compleix aquest dret, és difícil aconseguir un canvi sistèmic que ens porti a una societat més justa.

Què suposa aquesta dificultat d'accés a l'educació?

El que veiem en els projectes que duem a terme als catorze països on treballem és que no garantir aquest dret a l’educació també posa en risc de patir violència a la infància. És a dir, per exemple, si una nena no va a l’escola, té més risc de ser víctima del matrimoni infantil o de l’embaràs adolescent, perquè l’escola, a més de ser un espai per a l’educació, és un espai de protecció.

Un punt molt important a tenir en compte, més enllà de poder anar o no a l’escola, és que donem per fet que assistir a l’aula és sinònim d’aprendre. I això no és ben bé així a molts contexts. Segons dades del Banc Mundial, el 53% de les nenes i nens de 10 anys que viuen a països d’ingressos baixos o mitjans no saben llegir i comprendre un text senzill, un percentatge que pot pujar fins a superar el 60% a causa de la pandèmia.

"Si no es compleix el dret a una educació equitativa i inclusiva de qualitat, és difícil aconseguir un canvi sistèmic que ens porti a una societat més justa".

Parleu que el dret a una educació no es compleix a molts països. Es compleix a casa nostra?

En el cas d’Espanya i Catalunya, el principal repte és que l’educació que reben els infants sigui realment equitativa i de qualitat. La llei garanteix que puguin anar a escola, però si no tenen els recursos materials necessaris a casa, si no poden comptar amb el suport de la seva família per acompanyar-lo en els seus estudis, si el seu centre escolar no té unes infraestructures adients... aquesta equitat no està garantida.

Els recursos materials i el capital cultural de les famílies segueix influent molt en l’aprenentatge dels nens i nenes i en l’impacte que té a les seves vides. La segregació i l’equitat educativa són un problema seriós a Catalunya i a Espanya. Per combatre-ho, s’ha de treballar en paral·lel en aconseguir també una equitat social i econòmica. No podem oblidar que a Espanya, un de cada tres nens i nenes està en risc de pobresa i exclusió i, òbviament, això afecta la seva educació i al seu futur.

Des de les entitats considereu que l’escolarització de 0 a 3 anys és un dels reptes als quals ens enfrontem a aquest àmbit.

Els primers sis anys de vida dels infants, especialment els tres primers, són bàsics en el seu desenvolupament. L’atenció, la protecció i la cura que se li doni a l’infant en aquesta etapa influirà directament en la seva capacitat d’aprenentatge, de relacionar- se dins la societat i resoldre problemes. I aquestes capacitats influiran de manera determinant en el seu benestar. La cura, l’alimentació, la salut i l’educació són les quatre dimensions a tenir en compte en el desenvolupament infantil als primers mil dies. Descuidar-la té efectes al present, però també al seu futur.

Des d’Educo creiem que s’ha de promoure l’educació dels infants de 0 a 3 anys. I per educació no parlem només d’anar a l’escola. Creiem que també són necessàries altres alternatives o mesures com la creació d’espais familiars públics o els ajuts econòmics a les famílies per fill o filla a càrrec, entre d’altres. En tot cas, el que s’ha de promoure és que l’educació que rebin, a l’escola o fora, sigui de qualitat.

És una etapa clau, i per tant, és una educació que marca les diferències pels infants.

L’accés a l’educació als tres primers anys de vida és molt beneficiós per la infància. Diversos estudis demostren que millora aspectes com la seva capacitat d’aprenentatge o la seva relació amb el món. A més, segons un informe d’Unicef, els nens i nenes de famílies amb pocs recursos econòmics que poden optar a aquest tipus d’educació de grans poden arribar a cobrar un 25% més. Per tant, també hi ha un benefici per a la nostra societat.

El que està clar és que si no hi poden accedir i, a més, el seu és un entorn d’abandonament, fins i tot de maltractament, les conseqüències les arrossegaran tota la seva vida. Però s’ha de precisar que no només es tracta de l’accés, sinó de les propostes educatives i aquestes han de ser de qualitat. Quan no és així, l’impacte positiu es redueix significativament.

Quin és l'estat de l'educació en aquesta etapa de manera global?

A molts països, ni tan sols es planteja que els nens i nenes de menys de tres anys vagin a escola. Si abans parlàvem de la iniquitat educativa a les etapes obligatòries, en el cas de l’educació de 0 a 3 anys, encara hi ha més desigualtats. A Educo l’any 2018 vam presentar un informe on s'analitzava la situació de la primera infància a Amèrica Llatina i el Carib fet conjuntament amb la Campanya Llatinoamericana pel Dret a l’Educació i l’Organització Mundial pel Dret a l’Educació Preescolar.

Entre les principals conclusions que es poden extreure de l'informe, se centren en que l’educació dels infants d’aquesta franja d’edat hauria d’estar disponible i ser accessible a tots i totes des del naixement, sense discriminacions. I la realitat ens diu que això no és així. Segons Unicef, als països amb ingressos més baixos, els infants de famílies d’aquesta franja d’edat amb més recursos tenen 8 cops més probabilitats de participar en programes educatius durant la primera infància que els més pobres.

On es troben les majors mancances?

Tots els països, fins i tot es podria dir que tots els governs, manifesten la importància de l’atenció i l’educació de la primera infància. Per tant, hi ha un consens sobre la seva importància. També hi estan d’acord altres sectors com la comunitat científica, l’acadèmica, el professorat o les famílies. El problema és que, malgrat reconèixer la seva importància, mai se li dona prioritat.

A la majoria dels països on tenim projectes hi ha un greu problema de recursos. Això implica que han de seleccionar on invertir els diners. Per això, des d’Educo, reivindiquem la importància d’invertir en educació i, particularment, en l’educació inicial, ja que això té conseqüències positives en la millora de l’aprenentatge en etapes posteriors i la millora de l’equitat del sistema educatiu i social. Des de l’organització demanem a la comunitat internacional un augment en la inversió en ajuda al desenvolupament pel que fa a primera infància.

"Invertir en educació inicial té conseqüències positives en la millora de l’aprenentatge en etapes posteriors".

Tot i ser important, i considerant que marca la diferència en el desenvolupament dels infants, és una educació oblidada. Per què?

Més que oblidada, diríem que és la més desatesa. Per exemple, socialment es considera l’escola bressol com un espai per deixar els nens i nenes, que permet conciliar, i no sempre com un espai educatiu. Tampoc reconeixem que els infants són ciutadanes i ciutadans de ple dret, tenim una visió absolutament adultocèntrica d’ells i aquesta visió encara és més marcada durant els seus primers anys. Com tampoc és una etapa obligatòria, s’han fet menys esforços per promoure la seva cobertura pública i no s’ha invertit prou.

La nostra visió adultocèntrica no ens permet veure que els infants tenen drets com el de l’educació i que han de poder accedir-hi. Això passa especialment en el cas dels nens i nenes de 0 a 3 anys. Com són petits, sembla que pensem que els seus drets també ho som. S’ha de canviar aquesta visió, garantir l’accés a l’educació i dotar de recursos suficients perquè tots els nens i nenes hi puguin accedir, sigui quina sigui la seva situació.

Podríem pensar que no és un repte present a casa nostra, però no és així.

En el cas d’Espanya i Catalunya, la iniquitat entre les famílies amb més i menys recursos també està present. Diversos estudis ens mostren que més del 60% dels nens i nenes de famílies amb molts recursos accedeixen a l’educació infantil mentre que en el cas de les famílies més pobres és d'una quarta part. Per tant, avui dia es veu l’educació i la cura de la primera infància com un privilegi, no com un dret, que és el que és. S’ha de treballar perquè això canviï, ja que és una etapa fonamental de la vida de les persones.

Cal diferenciar entre el primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) i el segon (3-6 anys), ja que el segon sí que està inclòs a les escoles i és gratuït. Sent l’etapa fins als 3 anys una etapa clau, és fonamental invertir-hi pels beneficis que comporta per a la societat en el seu conjunt, tant al present com al futur. Des d’Educo creiem que a poc a poc aquesta evidència anirà guanyant pes i influirà en una inversió que progressivament anirà creixent. A Catalunya hem vist que s’està avançant en la gratuïtat del primer cicle, i esperem que en el futur pròxim hi hagi més passes.

Quines són altres passes que cal donar?

És significatiu comprovar que els i les educadores infantils acostumen a cobrar menys diners que els seus companys d’altres cicles, especialment en el cas dels centres privats, i en els darrers anys a més han perdut capacitat adquisitiva. A més, estem parlant d’una professió molt feminitzada, que demostra un cop més les diferències salarials per raons de gènere. En definitiva, cal més inversió, més reconeixement dels i les mestres i més acompanyament per part de les administracions.

Quina és la qualitat de l’educació de 0 a 3 anys?

La qualitat d’aquests serveis, com tots, sempre és millorable, tot i que es van fent passes. Una educació de qualitat en l’etapa 0-3 implica que tant les polítiques públiques com els programes on es concreten aquestes polítiques tinguin un enfocament intersectorial. Han d'abraçar molts aspectes, més enllà dels educatius. S’ha de tenir una mirada holística, tenint com a base el concepte Educare del que parla la Convenció sobre els Drets de l’Infant. S’han de combinar aspectes de nutrició, salut, protecció i educació.

És bàsic que es reconegui la singularitat d’aquesta etapa vital; no pot ser un espai on deixar els infants per facilitar la conciliació laboral com tampoc pot ser un lloc només de preparació per a l’educació primària. També és important que els educadors i educadores estiguin ben formats, que es reconegui la seva feina i tinguin condicions laborals dignes. S’ha de treballar amb famílies i s’ha d’ampliar la cobertura i la gratuïtat. I és imprescindible que s’analitzin les ràtios. Amb tants infants a les aules és difícil assegurar l’atenció que necessiten i l’educació de qualitat.

"S’ha de treballar molt conjuntament amb les famílies i s’ha d’ampliar la cobertura i la gratuïtat. I és imprescindible que s’analitzin les ràtios".

Considereu que la situació ha empitjorat per la pandèmia. Un cop millorat el context de pandèmia, la situació no ha revifat?

Tot i que a Espanya i Catalunya les escoles de primària i secundària han obert i s’ha pogut remprendre les classes, el cert és que encara hi ha molts països com Filipines que continuen amb les escoles tancades o com Índia, Bangladesh, Guatemala o El Salvador, on les escoles s’han obert només parcialment. Per tant, la situació encara és molt delicada i el dret a l’educació segueix sent vulnerat.

Falta finançament per part de l’administració?

Si parlem de l’educació en general, no només en primera infància, la inversió que fan les administracions és clarament insuficient. El govern d’Espanya inverteix el 4% del PIB i el govern català el 3,7%. Si ho comparem amb la mitjana europea, que és del 4,7%, encara ens falta per arribar-hi. De fet, la xifra que es considera òptima per a la inversió en educació és del 7%.

Però no només s’ha de mirar la quantitat econòmica. És molt important que el finançament respongui a criteris d’equitat i justícia. S’ha d’apujar la despesa per estudiant i s’han de prioritzar les escoles, comunitats i barris en situació de major vulnerabilitat.

Com treballeu des d’Educo per afrontar aquests reptes, ja siguin els de l’educació de 0 a 3 anys o altres?

Per a Educo l’educació és un dret que habilita altres drets com el de la protecció o la participació. I és un dret que es vulnera constantment. Per això, treballem dia a dia per aconseguir que tots els nens, nenes, adolescents i joves que formen part dels nostres projectes hi tinguin accés. Però no només és això. Si volem que la nostra sigui una societat més equitativa, sostenible i justa, cal educar des de l’arrel per aconseguir un canvi real i sistèmic. I això només és possible amb el suport de les comunitats, famílies, governs...

Per això, des d’Educo treballem per una educació que englobi diversos aspectes i que vagi més enllà, que permeti a nens i nenes sortir del cercle de la pobresa, que asseguri que tots i totes tenen les mateixes oportunitats, que els protegeixi de ser víctimes de qualsevol tipus de violència i que també impliqui la col·laboració i el suport dels adults que els rodegen.