Montse Boher: "Qualsevol institució, entitat o persona pot facilitar l’aprenentatge"

Montse Boher és sòcia d'Eduxarxa, una cooperativa de treball que desenvolupa projectes educatius transformadors per avançar cap a una transició ecosocial. Concretament, generen recursos didàctics i dissenyen programes formatius, i treballen en àmbits com l'educació científica, l'educació patrimonial i la justícia global.

Ho fan en col·laboració amb centres educatius, centres de recerca, ajuntaments o museus. "Això ens ajuda a pensar projectes transversals en contextos diferents", diu Boher.

Quin és el vostre projecte estrella?

Un dels més emblemàtics és el Recerkids. És un projecte, què cada any té un eix temàtic, en què es donen unes pautes als docents de 5è i 6è de primària per fer un projecte de recerca a l’aula. Cada curs fan una investigació i la presenten en una universitat on es troben amb altres escoles que també han fet el seu projecte de recerca. És bonic perquè es posen en el paper. El congrés és un element de motivació perquè participin. Es fan diversos congressos a tot Catalunya.

Aquesta setmana comença un curs mogut amb vagues previstes. Com veieu el sistema educatiu?

Des del nostre punt de vista és important defensar una educació pública i de qualitat. Tot el que pugui contribuir a dotar de més recursos l’educació pública benvingut sigui perquè voldrà dir més qualitat a les aules i a la tasca docent. A banda, també és important pensar que cal temps per poder avaluar si els canvis implementats impliquen millores educatives. Molts dels debats actuals requereixen més calma i evidències per a poder-los anar resolent.

Creiem molt en el treball en xarxa. L’educació no és només a l’aula, és que l’escola es pugui connectar amb el seu entorn, amb els recursos que puguin ajudar a la tasca educativa. És educació 360: propiciar espais i experiències d’aprenentatge en contextos diversos i formats diferents.

"L’educació no és només a l’aula, és que l’escola es pugui connectar amb el seu entorn"

Creus que el sistema està preparat per això?

Hi ha reptes, però el repte principal és que el professorat i la comunitat educativa ho vulgui impulsar. Com més recursos, més fàcil. Identifiquem que hi ha mirades diferents, però que hi ha ganes d'anar cap a la innovació educativa. Després, en el dia a dia, el més important és el temps, que tant els equips docents com els equips tècnics de l'administració puguin trobar temps i espais per treballar en això. Per això calen recursos.

El professorat té reticències?

Ens contacten els que tenen ganes. El repte és arribar als centres on el professorat no està tan animat.

Parla de reptes. És un repte l’educació emocional i la salut mental?

Està clar, les problemàtiques s'han accentuat. Amb el nou currículum, el referent de benestar emocional és un pas interessant.

Nosaltres facilitem projectes. Ara hem col·laborat amb un projecte de difusió amb Obertament, o un de ciència ciutadana que gira entorn de la salut mental. Identifiquem que hi hauria d'haver més recursos per cuidar la salut mental de la població i que els canals haurien d'estar més definits. Hi ha centres que identifiquen un cas però no coneixen o no tenen les eines per fer la derivació. S'hauria de fer més treball en xarxa entre centres de salut i educatius.

Feu innovació educativa. Com creieu que s’han d’introduir les tecnologies?

Pensem que tant en les noves tecnologies com en les noves metodologies s’ha d’anar a poc a poc i amb calma. Quan es vol testejar una nova tecnologia s’ha de fer de manera progressiva i tenir 'feedback' dels resultats. Ens hem de preguntar quin impacte positiu i negatiu té el seu ús. La tecnologia s'ha d'utilitzar, però s'han de veure els usos i els contextos. Hi ha d’haver un pensament crític. S’ha de vetllar perquè la persona aprenent tinguin sempre el control. El centre ha de ser la persona.

Hi ha veus dins la comunitat que alerten que la intel·ligència artificial que és capaç fins i tot de redactar pot afectar el desenvolupament cognitiu de l’alumnat. Com ho veieu?

El que pots controlar és el que passa dins de l’aula. Si identifiques que molta gent està fent servir aquest programari doncs n’has de parlar. Ho pots utilitzar per fer un exercici de debat i veure quins pros i contres té, et va bé per agilitzar la feina, però què passa si no redactem? Redactar ens ajuda a pensar.

És igual que amb les xarxes socials. No es pot controlar si tenen addicció, però se'n pot parlar. S'ha de fer molt de treball en xarxa amb les famílies, que hi hagi comunicació per tenir més informació del que està passant és important.

Si l'educació passa més enllà de l'escola, ens hem de responsabilitzar com a societat?

Hi ha aquell proverbi africà tan conegut que diu que "Per educar un nen cal tota la tribu". És així, les persones, tinguem l'edat que tinguem, aprenem constantment. L'aprenentatge ens defineix com a éssers humans. En tota situació es pot produir aprenentatge i això es pot treballar de manera conscient des d'espais diversos. Qualsevol institució, entitat, persona, qui sigui, pot facilitar l’aprenentatge.

Com treballeu amb les entitats?

Un eix de les entitats socials és la sensibilització sobre el seu tema: la salut, la justícia social, l'equitat. Una de les seves línies d’acció és sensibilitzar la ciutadania i l'àmbit de l’educació formal és interessant. Amb la Fundació Amics de la Gent Gran hem fet guies educatives per treballar amb nois i noies la soledat no desitjada i deconstruir els estereotips cap a la gent gran. Amb Servei Civil Internacional hem creat continguts sobre persones refugiades i migracions.

Es treballa prou als centres amb les entitats?

Des que es va introduir al segon cicle d’ESO l'aprenentatge-servei comunitari es treballa més. És una riquesa per a les dues bandes, és un aprenentatge molt interessant. Et permet relacionar-te, conèixer les entitats del teu barri, visitar les seves instal·lacions, conèixer la seva gent i les seves problemàtiques. Si infants i joves fan alguna tasca que contribueix a difondre el missatge d’una entitat tothom guanya. Hi ha professorat que ho viu com un enriquiment, però organitzar-ho és un esforç.

Les escoles són un tresor perquè són un espai de socialització i de trobada comunitària d’orígens diversos. L'hem de cuidar entre tots i totes, i ajudar en tot el que puguem.