• Quina és la missió de la vostra entitat?

A Sant Cugat amb el Poble Sharauí tenim diferents programes de cooperació amb els campaments de refugiats sahrauís. Un d’ells és el projecte Vacances en pau, que acull a nens i nenes durant dos mesos a l’estiu per a que puguin passar revisions mèdiques, conèixer un entorn diferent al seu i relacionar-se amb infants d’altres realitats. A més, la ciutat de Sant Cugat està agermanada amb el petit poble d’Argub i nosaltres fomentem la implicació de la societat santcugatenca amb aquesta realitat. Des de l’Argub ens van demanar la construcció d’una escola bressol per a infants, actualment ja està construïda i en fem un seguiment anual per seguir-hi col·laborant a través d’un programa que garanteix un àpat diari pels infants de l’escola. Per últim, el projecte de més magnitud que tenim és el pis residencial per a nens i nenes que tenen alguna malaltia. La Casa de l'Esperança té una capacitat de 8 persones i els infants s’hi estan mentre dura el tractament, després tornen al campament de refugiats. A l’Estat espanyol hi ha un total de 6 pisos residencials i el de Sant Cugat és un d’ells. Aquest programa garanteix l’escolarització dels nens i nenes durant la seva estada, per tant, concentra un gran volum de voluntaris per acompanyar els infants al metge, fer un acompanyament educatiu o garantir que el pis cobreixi totes les seves necessitats.

• Quina és la realitat que teniu a la comarca en el vostre àmbit?

Al Vallès Occidental existeixen moltes entitats que treballen amb el poble saharaui. En diferents poblacions es desenvolupa el projecte de Vacances en pau, que es porta a terme de forma coordinada a nivell de comarca. També treballem conjuntament per donar resposta davant situacions d’emergència, per recollir recursos per fer arribar a les zones afectades. Així que existeixen nombroses entitats properes que treballen en la mateixa línia, el que més ens diferencia a nosaltres és el pis residencial.

• Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

La nostra entitat funciona totalment a través del voluntariat, aproximadament tenim entre 20 i 25 voluntaris i voluntàries que s’encarreguen d’acompanyar els nens a l’escola o al metge, vetllar per a que al pis no els hi falti de res, oferir un reforç educatiu... A més de les famílies d’acollida dels caps de setmana.

Tan de bo la nostra tasca ja no estigui dedicada als camps de refugiats, sinó que puguem col·laborar directament amb un país que no es trobi en l’exili que viu actualment.

• Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Els voluntaris saben que el poble saharauí fa massa temps que viu en una situació de precarietat total, en un conflicte oblidat, i no en volen estar al marge. A més, tenim el pis residencial aquí mateix i, per tant, poden observar els fruits de la feina feta. És una manera d’implicar-se amb la causa d’una forma constant.

• Quina creieu que serà la vostra realitat d'aquí a 10 anys?

Esperem que la situació hagi canviat totalment, això significaria que el conflicte estaria resolt, un conflicte que fa 40 anys que dura. Tan de bo la nostra tasca ja no estigui dedicada als camps de refugiats, sinó que puguem col·laborar directament amb un país que no es trobi en l’exili que viu actualment. Tanmateix, aquesta situació és molt difícil de preveure.

• Quin ha estat per a tu el moment de més passió a l'entitat?

Quan vam obrir la Casa de l'Esperança, ja que saps que al seu país la vida d'aquestes criatures correria perill i venint aquí poden tirar endavant. Va ser un moment molt maco.