Al barri de la Salut de Badalona, tots els carrers fan pujada, però com en qualsevol altre lloc, a mitjans d’aquest mes de maig les parets i els fanals també estan plens de cartells electorals. Als de Guanyem Badalona en Comú, algú ha arrencat la cara de Fatima Taleb, la número 5 de la llista, que dies després serà escollida la primera regidora musulmana –i amb vel– de Badalona.

Magrebins, però també paquistanesos, xinesos i llatinoamericans, formen majoritàriament la tercera de les onades migratòries que han fet d’aquest barri un dels més poblats de Badalona, amb el 9% dels habitants de la ciutat i un dels índexs més alts de població estrangera. La segona onada migratòria va ser la dels andalusos i extremenys vinguts durant el franquisme: la de Manolo Escobar, tal i com recorda aquí una estàtua del cantant a tamany real inaugurada l’any passat. I la primera, la que va poblar la falda de la muntanya de les primeres cases autoconstruïdes, la dels obrers que venien a treballar a l’Exposició Internacional del 1929 i en la construcció de les primeres línies de metro de Barcelona.

Però dalt de tot del turó que fa de frontera amb Santa Coloma, molt més amunt de l’autopista que parteix Badalona com una cicatriu, fins i tot el metro –que fa només 5 anys que arriba al barri– queda lluny. I és aquí on hi ha la seu de la Fundació Salut Alta, nascuda fa deu anys d’una comunitat cristiana i que actualment atén uns 130 infants i adolescents del barri. Hi treballen 15 professionals, pocs d'ells a jornada completa. La Maria Nadeu fa 5 anys que hi és i des del setembre n'és la directora.

Quina és la missió de la Fundació Salut Alta?

Sempre ens hem dedicat a treballar amb infants i, cada vegada més, amb les seves famílies, en projectes d’educació o que hi estan relacionats. El nostre lema és “educant per créixer” i reflecteix allò que fem: educació amb una visió d’atenció integral.

Treballem amb menors en projectes amb diferent grau d’intensitat i seguiment. Tenim des d’un centre obert fins a projectes on es treballen qüestions de reforç escolar, educació emocional, educació en el lleure, esport, informàtica; també toquem qüestions de salut i higiene i, a més, fem casals i colònies. Tot això ho fem amb un seguiment bastant potent, en coordinació amb escoles i serveis socials -de fet, molts dels infants ens vénen derivats d’allà-, i molt ficats en les xarxes de barri.

Des de fa 3 o 4 anys, hem enfocat l’atenció a famílies, perquè entenem que no canviarà la vida dels menors si no treballem també amb elles.

Quina és la realitat que teniu al barri?

Tenim col·lectius d’orígens molt diferents que han de conviure en un mateix espai, en un barri amb molt pocs recursos i espais degradats. Des dels serveis socials i les escoles estan començant a fer un crit d’alerta sobre la qüestió de l’habitatge, que ha anat empitjorant. Hi ha molts nens i nenes que viuen en una sola habitació amb tota la seva família, amb dues famílies més a les habitacions del costat, sense aigua o llum, amb humitat... Això fa que les famílies visquin molt més estrès i que els nens cada cop tinguin més problemes a nivell emocional, psicològic o de salut mental.

"Si no es treballa per la cohesió social, cada cop tindràs més tensió i conflictivitat, és el que hi ha"

Aquí hi ha col·lectius que conviuen però estan poc cohesionats. Els andalusos i extremenys que van arribar als anys cinquanta o seixanta, molts dels quals són persones grans soles, perquè els seus fills han anat marxant del barri, conviuen amb un col·lectiu molt més jove vingut del Marroc, el Paquistan o la Xina, que no coneix la llengua, a vegades els miren malament, molts tenen problemes de papers...

Això provoca tensions, inseguretat i violència, i no hi ha recursos per treballar-hi. L’Ajuntament no hi està posant prou recursos, ni mediadors, ni aules d’acollida, ni els treballadors socials que tocarien, ni els centres oberts que tocarien... Si no es treballa per la cohesió social, cada cop tindràs més tensió i conflictivitat, és el que hi ha.

Això passa des que governa Xavier Garcia-Albiol a Badalona o ve d’abans?

Ve d’abans. De fet, l’Albiol té un discurs que no ajuda gens a la cohesió i a fer d’aquesta ciutat un lloc digne per viure, i aquí al barri està creant molt malestar en aquest sentit, però hi ha coses que ja s'arrosseguen del PSC, que és qui governava abans.

En qualsevol cas, sigui per la crisi o pel govern del Partit Popular, o una barreja de les dues coses, els recursos han disminuït moltíssim. A nivell de salut mental, per exemple: hi ha dos psiquiatres públics a tot Badalona. Això no se sosté. O amb els centres oberts: n’hi hauria d’haver un cada 20.000 habitants, però Badalona té 220.000 habitants i hi ha només 5 centres oberts.

Badalona és una ciutat molt gran, però ha crescut molt ràpid amb una població que es diferencia molt de la del centre. No hi ha una política de cohesió de ciutat. Al nostre districte, La Salut-Llefià, hi viuen 60.000 persones, una tercera part de la població de la ciutat. I no hi ha una tercera part dels recursos.

Tenim uns 60 voluntaris en total, dels quals uns 20 o 25 vénen setmanalment; la resta, de manera puntual. Costa que arribi la gent aquí dalt. Hi ha gent que ve i ens visita, però veu que tarda gairebé una hora en arribar des de casa seva i no li compensa. Ara estem buscant vies d’entrada de voluntaris, però costa perquè, de fet, la gent del centre de Badalona té aquests barris com si no existissin.

L’entitat va néixer del voluntariat, però de seguida vam veure que calia professionalitzar-la. Tot i això, hi ha moltes coses que sense voluntariat no es podrien fer. Una sola educadora en una sala amb 10 infants no podria estar per tothom, i en canvi si pot tenir un o dos voluntaris a l’aula, oferim una atenció molt més individualitzada. Sí que hi ha una visió d’anar donant-los més responsabilitats, però això depèn molt també del tipus de voluntaris que tinguis.

També volem potenciar el voluntariat del barri. Són persones que fan tasques molt útils per a la Fundació –manteniment, cuidar les plantes, fer les disfresses de Nadal i Carnestoltes... coses així– però no fan, per exemple, un reforç escolar especialitzat.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Pensem que és bàsicament per dues coses. Primer, perquè quan vénen aquí estan una mica com en una família, estan ben cuidats i s’ho fan seu; i després perquè descobreixen una realitat que no coneixien i veuen que hi poden aportar molt.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

M’agradaria que d’aquí a 10 anys la Fundació hagués contribuït a fer que en aquest barri hi hagués més recursos; haver pogut fer pressió, juntament amb altres entitats, en una xarxa que ja existeix i que ajudem a dinamitzar.

De fet, hem treballat molt perquè la qualitat de la nostra atenció sigui bona, però hem anat poc a fora. Ara estem buscant a través de quins projectes podem anar-nos ficant més a la xarxa i a la vida de barri. Per exemple, amb adolescents: a partir de l’any que ve tindrem un local al carrer principal i la idea és que sigui un projecte molt més portes enfora.

Tant de bo d’aquí a 10 anys haguem donat a la gent que passi per aquí un espai de participació, tant dins de l’entitat com a nivell de barri.

Quin ha estat per tu el moment més especial a l’entitat?

Un dels més emotius és la Diverfesta, una festa que fem cada any al barri, i justament va ser dissabte passat [el 16 de maig]. Aquest any hi havia quasi una vintena de joves que han passat pels diferents projectes i que van venir a col·laborar a fer les activitats. Per mi aquest és el sentit de la Fundació: poder ser aquí, oferir un espai on la gent es trobi i participi. Poder estar a la plaça, anar saludant tothom, veure les dones que fa cinc anys has tingut a classe... Això es súper bonic.

Però, de fet, potser el més emotiu va ser l’acte de celebració dels 10 anys, el gener de l’any passat, perquè vam aplegar quasi 400 persones al centre cívic del barri. S’hi van ajuntar des de les autoritats a totes les famílies i nens, tots els voluntaris, gent que ha passat per la Fundació en aquests deu anys, amics, familiars... Va ser molt emotiu.

---

Com col·laborar-hi?

Actualment la Fundació Salut Alta té dues campanyes en actiu:

• “Fes un pas a l'acampada” (#motxilla2015): és el tercer any que fan aquesta campanya per finançar activitats de lleure d'estiu a través de microdonacions. Enguany volen aconseguir 5.000 euros perquè els joves de la Fundació marxin d'acampada per primer cop. Els mateixos nois i noies estan pensant i organitzant la sortida.
• Estan engegant una campanya per trobar socis, amb la idea d’ampliar base social i buscar complicitats. “Més que grans donants, busquem persones amb noms i cognoms”, explica la Maria. Si els voleu conèixer, contacteu amb la Fundació!

Més informació:

http://fundaciolasalutalta.org/

https://www.facebook.com/fundaciolasalutalta

https://twitter.com/lasalutalta