A punt de complir un quart de segle, la Fundació Drissa és una entitat referent en l’àmbit de l’atenció a la salut mental. En aquest temps, milers de persones amb aquesta problemàtica s’han beneficiat de la tasca de la fundació, que se centra especialment a millorar la inserció laboral i l’accés a l’habitatge del col·lectiu, així com combatre l’estigma que arrossega.

Enguany, per escalfar motors de cara a la commemoració del seu vint-i-cinquè aniversari, l’entitat ha organitzat la primera Nit per la Salut Mental, que reuneix agents del món empresarial per posar sobre la taula el repte de millorar el benestar de les persones treballadores a la feina.

De tot plegat, i de les barreres que encara avui dificulten la vida plena de les persones amb problemàtica de salut mental, en parlem amb la Núria Martínez, directora gerent de la Fundació Drissa.

Enguany, el lema del Dia Mundial de la Salut Mental és ‘La salut mental és un dret humà universal’.

El lema sempre l’estableix l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i aquest any penso que vol dir que la salut mental no la tenim del tot assolida i encara l’estem construint. I per fer-ho, necessitem que tothom hi posi de la seva part. És aquesta idea que totes hem de posar el nostre maó, en el sentit de participar i col·laborar, perquè totes som agents implicades en la salut mental.

En els darrers temps, ha canviat la percepció que tenim sobre la salut mental?

Penso que des de la pandèmia hi ha hagut un canvi. Abans pensàvem que era un tema que passava a altres persones, que tenien unes problemàtiques determinades, però ara tots hem pres consciència que és una cosa que ens pot passar a totes. I ens hem de posar a treballar per abordar-ho com cal. I creiem que el primer que cal fer és lluitar contra l’estigma perquè les persones amb problemàtica de salut mental tinguin les mateixes oportunitats que totes les altres persones. En la lluita per millorar la salut mental, tothom és benvingut i ha de ser partícip.

Quines són les principals discriminacions a què s’enfronten les persones amb diagnòstic de salut mental?

Trencar l’estigma que arrossega el col·lectiu és la tasca més important, perquè ho acaba envoltant tot i és l’origen de les discriminacions. Encara avui, molts nanos amb problemàtiques de salut mental són marginats del sistema educatiu i sovint abandonen els estudis. I això implica que tindran més problemes per trobar i mantenir una feina, per exemple.

Per posar-hi fi, insisteixo: la salut mental és un tema que ens crida a totes i s’ha d’abordar de manera transversal. I una de les coses que més hem de treballar és la part social, que és molt rellevant per acabar amb l’estigma que afecta tots els àmbits de la vida de la persona que ho pateix.

"La salut mental és un tema que ens crida a totes i s’ha d’abordar de manera transversal".

Millorar el benestar de les persones amb problemàtica de salut mental també exigeix treballar en la seva inclusió social.

Per descomptat, i en aquest àmbit hi ha iniciatives molt interessants. Per exemple, de la Fundació Setba de Barcelona, que és una entitat cultural amb la qual treballem, i que facilita la inclusió de persones amb diagnòstic de salut mental i altres problemàtiques per donar-los un espai en què participar com tothom. És molt important que puguin participar i sentir-se incloses en la societat, que puguin accedir al lleure, a la cultura, etc.

I aquí torno a posar l’estigma sobre la taula, que fa que es posin barreres i limitacions, també en aquest sentit, a la vida de les persones.

Una altra de les barreres és que sovint les persones del col·lectiu no poden tenir veu pròpia, com s’ha d’abordar aquesta situació?

És una dificultat que no és fàcil de resoldre. Jo, de fet, sempre insisteixo que no cal que parli jo, que són elles qui han d’alçar la veu. A la Fundació Drissa vam crear una formació, que vam titular ‘El pacient expert’, i que consisteix a què una persona amb malaltia mental explica a altres que acaben d’arribar, i al públic en general, quina afectació han patit a la seva vida, com ho han resolt i tot plegat.

En aquest cas, l’autoestigma també és un factor limitant.

Sí, per això dic que de vegades costa molt avançar en aquest sentit. Hi ha moltes persones que tenen la seva problemàtica amagada, que no ho expliquen. I, si ens posem al seu lloc, és comprensible. Potser part del seu entorn, al barri o els seus companys, no ho saben i només veuen que aquesta persona és tímida i introvertida. I, és clar, plantar-se davant de tothom i dir que pateixes un problema de salut mental no ha de ser fàcil, sobretot perquè la gent sovint ho rep amb rebuig. Tenir un problema de salut mental en cap cas hauria de ser un fet vergonyós.

Parlem d’inserció laboral: des de la fundació organitzeu la primera ‘Nit per la Salut Mental’ per avançar en aquest àmbit.

L’any que ve la Fundació Drissa compleix vint-i-cinc anys i, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental d’aquest any, volíem escalfar motors i fer alguna cosa amb relació a la inserció laboral, que és el nostre àmbit d’actuació. A més, després de la pandèmia, hem notat molt d’interès al voltant de la salut mental en el context de la feina. Creiem que és bàsic que dins de l’àmbit laboral, empresariat i persones treballadores, estiguin al cas que la feina incideix i molt en la salut mental.

"Tenir un problema de salut mental en cap cas hauria de ser un fet vergonyós".

De quina manera?

Sabem que incideix positivament, atès que tenir feina pot ser molt beneficiós per a les persones amb problemes de salut mental, però també pot afectar de manera negativa. I això cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho amb l’àmbit empresarial. Aquesta ha estat una motivació per tirar endavant aquesta iniciativa. Per tant, hem volgut convocar un sopar amb empresaris que estiguin interessats en aquest tema i persones treballadores amb l’objectiu de com treballar el benestar emocional a les empreses, des de tots els vessants.

És un tema que no es té prou en compte?

Creiem que no, i que cal tenir tan present la prevenció en temes de salut mental a la feina com es té la prevenció de riscos laborals a nivell físic. Segur que tots tenim companyes a la feina que han tingut o tenen problemes de salut mental i no hi prestem prou atenció.

Aleshores, nosaltres, que tenim un bagatge de vint-i-cinc anys treballant aquest aspecte, pensem que hi ha moltes coses a millorar, tant des de la gestió de les emocions a les empreses com treballar autonomies d’equips, entre moltes altres. Ens passem moltes hores treballant, i val més que les passem el millor possible.

El benestar mental a les empreses també interessa els empresaris.

És clar, és el missatge que volem transmetre, perquè, entre altres factors, incideix directament en la productivitat. I per treballar bé és evident que cal un entorn que sigui saludable i unes condicions de treball dignes. Per això volem tractar aquest tema amb tots els agents del món laboral.

Quins altres reptes tenim davant en clau d’inserció laboral pel que fa a les persones amb diagnòstic de salut mental?

El repte més important és que aquestes persones puguin trobar feina i mantenir-la, perquè encara costa molt. Amb la informació que tenim, sobre persones amb certificat de discapacitat de salut mental, i en aquests moments són el col·lectiu amb més dificultats d’inserció, per sota de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres. Per tant, el primer repte ha de ser revertir aquesta situació.

I més enllà d’això?

Per aconseguir millorar la inserció laboral, prèviament cal treballar perquè aquestes persones no abandonin els estudis. Això és cabdal. El percentatge d’abandonament escolar és molt elevat i és bàsic incidir en aquest aspecte. Nosaltres hem desenvolupat un projecte en què intentem donar suport al jovent perquè continuï estudiant. Aquest seria un veritable èxit educatiu. No cal que tothom tingui estudis universitaris, per descomptat, però la formació, encara que sigui l’ESO, és fonamental per després poder accedir amb més garanties al món laboral.