La comunitat gitana ha fet història obrint l'EMUGBA, el primer ecomuseu gitano urbà de Barcelona per conservar el seu llegat. L'ecomuseu és un concepte habitual als pobles petits on hi ha una comunitat que es perd i és aquesta mateixa comunitat la que manté l'espai. I és això el que està passant amb la comunitat gitana del carrer de la Cera, cada cop més disseminada per la ciutat i l'àrea metropolitana per la gentrificació i l'individualisme.

"És un patrimoni, un territori i una comunitat", explica Sam Garcia, president de l'associació Carabutsí, que ens obre la porta de l'ecomuseu amb cara de cansat. Portava mesos preparant la inauguració que ha tingut lloc aquest diumenge, amb corals, capgrossos i gegants, parlaments de personalitats polítiques, tallers de rumba catalana i de romano caló, i pluja d'estels inclosa, un concurs d'imitació de personatges de la comunitat gitana, tot en el marc del Festival RAVAL(S).

Mantenir la història de la comunitat és un dels objectius d'aquesta associació, que ja ha creat un arxiu de memòria oral i visual amb 7.000 fotografies, àudios i vídeos. Una història que serveix com a eina de transformació social. "Moltes dones gitanes migraven soles a les Amèriques per sostenir les seves famílies. Això trenca els estereotips dels gitanos masclistes i de les gitanes submises", explica Garcia.

Uns estereotips que han exclòs sovint la comunitat gitana, històricament perseguida pel seu caràcter itinerant, tot i que ja fa 300 anys que són veïns i veïnes del barri del Raval.

Des de l'Ecomuseu ofereixen tallers, rutes i itineraris històrics pel barri, escape rooms i merchandising com samarretes o jocs de taula amb perspectiva històrica. I és que després de la ressaca emocional i d'haver rebut tot aquest caliu que no s'esperaven durant la jornada d'inauguració, Garcia sap que no poden abaixar la guàrdia perquè l'Ecomuseu s'ha de mantenir.