Oriol Roca: "L'acció comunitària és una eina extraordinària per posar l'educació al centre"

Com va sorgir i a què es dedica la cooperativa +Educació?

La cooperativa va néixer inspirada per un projecte educatiu comunitari, +Educació Sant Andreu, impulsat per centres educatius que treballen en xarxa i que té per objectiu oferir més i millors oportunitats d’aprenentatge a les seves comunitats.

Actualment ens dediquem a acompanyar projectes i processos educatius comunitaris i oferim activitats de lleure: casals, extraescolars i espais migdia. També ens dediquem a cercar la manera de poder assolir els nostres objectius connectant-nos amb altres entitats i projectes i participant de processos innovadors i transformadors.

Pensem que per canviar la realitat hem de fer coses diferents.

Quina és la vostra missió?

La nostra voluntat es la de contribuir a ampliar els horitzons educatius de les comunitats que formen la nostra societat.  Volem posar l’educació al centre i garantir el dret al lleure per a tots els infants, joves i adults.

És en l’educació en el lleure on hi ha més diferencies entre infants i joves amb recursos i els que no en tenen. Creiem que les competències i els aprenentatges que s’ofereixen en les activitats fora escola han d’estar a l’abast de totes les persones i obtenir el valor que mereixen. 

També volem aportar el nostre gra de sorra en la millora del sector del lleure, convuls i precari en què unes poques grans empreses gestionen una gran quantitat de projectes i marquen la pauta de com ha de funcionar el sector. Ens agradaria tenir espais per dir-hi la nostra.

I la vostra visió?

Treballem amb la visió de viure en una societat més justa en què les oportunitats per a gaudir d’un itinerari de vida satisfactori no vinguin determinades per raó d’origen.

Què en penseu de la tornada a l’escola i a les activitats extraescolars i de lleure tal com es planteja aquest curs que encara hem de conviure amb la Covid-19?

A dia d’avui no tenim gaire informació de com es planteja aquest retorn de les activitats de lleure, però vaja, no tenim gaire informació de res, en general. Imaginem que amb els protocols que hem seguit aquest estiu en els casals podem tirar endavant les activitats. De fet, estem treballant en l’adaptació dels protocols a cadascuna de les activitats.

No és còmode i d’entrada es fa feixuc haver d’aplicar segons quines mesures, especialment el de la distància física, absolutament antagònica amb la proximitat necessària a l’hora de gaudir d’activitats de lleure. Un altre problema és la possibilitat (o no) de barrejar i canviar els grups de convivència que en algunes activitats extraescolars han de ser diferents dels grups classe. Això encara no sabem com es resoldrà, igual que el tema de la mascareta en segons quines activitats. Per això, mirem de no focalitzar gaire en les contres i cercar solucions seguint els protocols generals, adaptats a cada realitat i a cada context.

Hi detecteu oportunitats en aquest context?

L’oportunitat és la de posar en marxa totes les competències que calen per seguir endavant: creativitat, capacitat d’adaptació, perseverança, autoregulació i moltes altres. En aquest moment el més important és donar tranquil·litat, confiança i capacitat de decisió als equips educatius.  

Des del vostre punt de vista, com l’acció comunitària enriqueix l’educació?

L’acció comunitària és una eina extraordinària per posar l’educació al centre perquè contextualitza i connecta les persones i el territori. Creiem que els processos que s’engeguen quan es treballa de forma comunitària fan aparèixer oportunitats d’aprenentatge per tot arreu. Per tal de poder-les aprofitar, cal reconèixer-les i posar-hi intenció educativa.

L’acció comunitària genera treball en xarxa, espais de reflexió i participació, cooperació entre agents diferents. Si en tot aquest context som capaços de posar-hi intenció educativa, les oportunitats es multipliquen i la transformació és més efectiva.  

Parleu sovint d’educació a temps complet. Com aquesta mirada i aproximació integral de l’educació es podrà treballar en el context actual?

L’educació a temps complet és una realitat. Tothom aprèn (o pot aprendre) a tota hora i arreu, i el que és important és posar-hi el focus perquè aquests aprenentatges siguin significatius i útils per a les persones a nivell individual i també col·lectiu.

El context de pandèmia el que fa és limitar la llibertat de moviments i d’accés a algunes activitats que en segons quins contextos ja estava limitat. És per això que el que ens preocupa és que l’accés a activitats de lleure educatiu sigui encara més limitat per als col·lectius més desfavorits i vulnerables. Per tant, sí que entenem que cal reforçar més que mai aquesta mirada, per no fer més gran l’escletxa d’oportunitats educatives. I seguir reclamant voluntat i recursos per garantir aquest dret educatiu fora de l’àmbit formal.   

Quin creieu que ha de ser el vostre paper com a agents educatius en aquest curs tan especial que comença?

Pensem que podem tenir diferents papers en funció del rol que desenvolupem a cadascun dels projectes dels quals participem. En alguns actuem com a impulsors, en d’altres acompanyem de forma més propera o més des de la distància, i en alguns casos fem de tècnics directament.

El rol que sempre ens autoimposem és el d’estar en transformació i construcció continua: aprendre. També ens agrada pensar que actuem com a connectors per tal de facilitar que passin coses: que s’engeguin processos comunitaris i activitats de lleure (gestionades o no per la cooperativa).

I per últim actuar també com a agents pel canvi educatiu, econòmic i social, seguint participant de diferents espais transformadors com la Xarxa d’Economia Social (XES), la Sectorial de cooperatives d’Iniciativa Social, Ateneus cooperatius, etc.

De què depèn què pugueu dur a terme aquests rols?

La sostenibilitat i viabilitat econòmica és un dels temes que ens amoïna especialment. Sobretot perquè en aquest moment els serveis i activitats de lleure estan una mica aturats i no sabem com ens afectarà la crisi que encara no ha començat però aviat vindrà. 

Mirarem de buscar fórmules imaginatives i aliances sòlides amb entitats que entenen el món de la mateixa manera per tal de sobreviure plegades i poder desenvolupar els nostres projectes cooperant. Això dependrà de moltes coses, però també de poder explicar per què és important canviar algunes prioritats.

Entenem que caldrà que les administracions s’aboquin a projectes assistencialistes perquè hi haurà molta necessitat. Cal explicar que els projectes educatius comunitaris són empoderadors i transformadors a mig i llarg termini i també contribueixen a la justícia i la cohesió social i en definitiva a la millora de vida de les persones. Per tant, creiem cal una aposta per reforçar aquesta mena de projectes.

Per acabar, per què amb un model de cooperativa? Què aporta al vostre projecte?

És la forma jurídica en què ens sentim més coherents i més còmodes amb el que pensem. Ens comprometem amb un model empresarial sense afany de lucre, en la que les sòcies som treballadores i tenim el mateix dret a veu i vot. A part de coherència, aquest model ens aporta també la possibilitat de intercooperar amb altres empreses i entitats que tenen aquest format i concepció de l’economia, això és molt valuós per a nosaltres, ja que a part d’obrir portes a nous projectes ens proporciona aprenentatge.

Sense menystenir altres formats com associacions, fundacions o S.L creiem que les cooperatives tenen el format més adequat per caminar cap a una nova concepció de l’economia, la feina, les cures, que té per objectiu posar la persona al centre en lloc del capital. Després, com en tot, trobem bones i males pràctiques en tots els formats, però a nosaltres ens agrada agradaria contribuir a cooperativitzar la societat.