Laura Arnal: ”Les arts escèniques haurien de tenir molta més presència dins del sistema educatiu”

Les arts escèniques poden anar molt més enllà d'un espectacle. Quan entren a les escoles com a part dels processos d'aprenentatge, es converteixen en una oportunitat perquè infants i joves experimentin, s'expressin i construeixin coneixement de manera col·lectiva. En aquest camí, el procés creatiu pren més importància que el resultat final.

Per conèixer aquesta manera d'entendre l'educació, conversem amb Laura Arnal Villanueva, mestra i membre de L'Entolladura, una associació que treballa en la cruïlla entre educació, música i arts escèniques. Amb ella parlem del potencial transformador de la creació artística als centres educatius, dels reptes que afronten artistes i docents i de la necessitat de donar més espai a les arts dins del sistema educatiu.

Com sorgeix Entolladura i quin és el vostre objectiu principal com a associació?

L'Entolladura neix després de cinc anys de trajectòria sota el nom de Pim Pam Sons. Durant aquest temps vam anar constatant que el que més ens interessava no era només crear cançons o recursos musicals per a infants i escoles, sinó investigar com les arts poden transformar els processos educatius. A mesura que el projecte creixia, s'hi van anar sumant mestres, artistes i altres professionals de l'àmbit educatiu i cultural que compartien aquesta mateixa mirada. Les seves experiències i maneres d'entendre l'educació i la creació van acabar donant forma a un projecte més ampli i col·lectiu. 

Això ens va portar a crear L'Entolladura, una associació que treballa des de la cruïlla entre educació, música i arts escèniques. El nostre objectiu és teixir projectes de creació escènica interdisciplinaris pensats específicament per als centres educatius. Volem contribuir a democratitzar l'accés a les arts, apropar processos de creació de qualitat a les escoles i fer que aquestes experiències esdevinguin un detonant de reflexió pedagògica, tant per a l'alumnat com per als equips docents.

La connexió entre arts escèniques i educació és el vostre punt de partida.

Exacte. Per això articulem la nostra feina a través de tres eixos que es complementen entre si. El primer és l'acompanyament de processos de creació escènica dins dels centres educatius. Dissenyem projectes on artistes, docents i alumnat treballen conjuntament, posant en diàleg els llenguatges artístics amb els objectius educatius. El segon eix és la creació d'espectacles interdisciplinaris pensats específicament per als espais educatius. Volem que les escoles puguin accedir a propostes artístiques de qualitat, concebudes tenint en compte la realitat dels centres, tant pel que fa als espais com a les possibilitats pedagògiques.

Entenem aquests espectacles com una experiència artística, però també com un punt de partida perquè docents i alumnat continuïn explorant. Finalment, volem promoure espais de reflexió, formació i investigació compartida entre artistes i docents. Creiem que la transformació educativa necessita temps per pensar, compartir pràctiques i construir coneixement col·lectivament. Per això volem generar una xarxa de professionals que aprenguin els uns dels altres i que facin créixer noves maneres d'entendre les arts dins l'educació.

Quin tipus d’activitats feu quan aneu a un centre educatiu?

Principalment intervenim als centres de dues maneres. Una és portant-hi els nostres espectacles. Actualment, tenim en gira 'La Tortuga Faluga' i estem desenvolupant una nova producció que començarà a rodar a partir del 2027. Per a nosaltres, però, l'espectacle no és un punt final, sinó una oportunitat per generar preguntes, converses i noves experiències dins l'escola. L'altra és acompanyant processos de creació escènica amb l'alumnat. En aquests casos, el primer pas sempre és parlar amb l'equip docent per definir conjuntament els objectius, el temps de treball i el punt de partida del projecte. 

De vegades la proposta neix d'una temàtica que el centre ja està treballant i, d'altres, parteix d'una pregunta més oberta que anem construint amb el grup. Durant el procés explorem diferents llenguatges artístics —el cos, el moviment, la música, la veu, els objectes o l'espai— escollim segons el grup i les seves necessitats, a través de propostes que combinen moments més guiats amb espais d'experimentació i decisió del mateix grup. A poc a poc, totes aquestes exploracions es transformen en una creació escènica col·lectiva que compartim amb la comunitat educativa. 
 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por La Tortuga Faluga (@latortugafaluga)

El personal docent forma part de tot el procés?

Sí, ja que no són només observadors: participen en les sessions, comparteixen la mirada pedagògica i després poden continuar desenvolupant moltes de les eines i metodologies que han experimentat amb el seu grup.

Com adapteu la música i les arts escèniques a infants de diferents edats?

Més que adaptar les arts escèniques a cada edat, el que adaptem és la manera d'acompanyar els processos de creació. Creiem que qualsevol infant és capaç de crear, investigar i expressar-se artísticament. El que canvia és el tipus de preguntes que plantegem, el grau d'autonomia que donem al grup, els llenguatges que prioritzem i el ritme amb què desenvolupem el procés. Amb els més petits acostumem a treballar molt des del joc, el cos, la música, la imaginació i l'experimentació sensorial. 

A mesura que creixen, anem incorporant eines que els permeten prendre més decisions, construir dramatúrgies pròpies, reflexionar sobre allò que creen i assumir més responsabilitat dins del procés col·lectiu. En tots els casos, però, partim de la mateixa idea: infants i joves no són mers receptors d'una proposta artística, sinó creadors. Idealment, el nostre paper és generar les condicions perquè puguin explorar, equivocar-se, descobrir i construir una veu pròpia a través dels llenguatges artístics.

Quin paper té la creativitat en el procés d’aprenentatge d'infants i joves?

Ens agradaria que ocupés un lloc central en la nostra manera d'entendre l'aprenentatge. Crear no és només inventar alguna cosa nova, sinó atrevir-se a sortir dels camins coneguts, imaginar altres possibilitats i donar resposta a preguntes que no tenen una única solució. Avui la canalla conviu amb una gran quantitat de referents que, sovint, acaben homogeneïtzant les formes d'expressar-se. Les xarxes, les tendències o els continguts que consumeixen fan que tendeixin a reproduir moviments, relats o estètiques ja conegudes. El nostre repte no és generar espais on puguin anar més enllà, experimentar i descobrir formes d'expressió més genuïnes.

Les arts escèniques permeten donar valor a llenguatges que sovint queden fora dels espais d'aprenentatge més convencionals. Hi ha infants que pensen amb el cos, amb el ritme, amb la veu, amb el gest o amb la relació amb els altres, i aquests llenguatges també mereixen ser reconeguts com a formes de construir coneixement. A més, la creació és un procés profundament col·lectiu. Quan un grup imagina, decideix, prova, s'equivoca i construeix una peça conjuntament, no només està desenvolupant capacitats artístiques. També està aprenent a escoltar, a negociar, a assumir responsabilitats compartides i a sentir que forma part d'un projecte comú. 

Com decidiu els continguts dels vostres projectes o espectacles?

Normalment, partim d'inquietuds que ens travessen: la manera com ens relacionem amb els altres, amb el territori, amb la natura o amb les diferents formes d'entendre el món. A partir d'aquí iniciem un procés de recerca que combina la mirada artística, la pedagògica i, sovint, altres disciplines que ens ajuden a ampliar la perspectiva.

Treballeu més des de la improvisació o amb propostes tancades?

Hem treballat de les dues maneres, perquè cada projecte i cada centre tenen unes necessitats diferents. Quan entrem en una escola, intentem adaptar la proposta al temps disponible i als objectius pedagògics. Personalment, ens sentim més còmodes amb processos oberts a l'experimentació i sostinguts en el temps. Quan hi ha marge per investigar, equivocar-se, tornar enrere i provar camins diferents, la creació esdevé molt més rica. Ara bé, això no vol dir que les propostes més acotades no tinguin valor. De fet, els límits també són una eina creativa. Treballar amb unes condicions determinades, una durada concreta o un repte molt definit obliga a buscar solucions, prendre decisions i activar la imaginació d'una altra manera. 

Quina importància té el temps en els processos de creació artística?

El repte arriba quan els condicionants no responen a una decisió artística o pedagògica, sinó únicament a la manca de temps. Quan els processos són massa curts, sovint ens veiem obligades a treballar des de la producció ràpida: des de l'escola es vol arribar a un resultat sense haver pogut investigar o deixar que les idees madurin. En aquests moments vivim algunes crisis com a equip per valorar com anar trobant l'equilibri i també podent posar límits nosaltres al que volem fer i des de quina mirada ho volem fer. Per això defensem que, si volem que les arts tinguin un impacte real en l'aprenentatge, cal donar temps als processos de creació. 

Aquest curs, per exemple, la Júlia Guimerà, una de les artistes que acompanya els processos de creació, ha treballat amb els grups de sisè de l'Escola Ildefons Cerdà de Centelles. En aquest cas, el punt de partida estava força definit: el centre volia desenvolupar un projecte al voltant de la figura d'Ildefons Cerdà. A partir de la història i del llegat d'aquest personatge, la Júlia ha anat proposant dinàmiques de treball corporal, d'improvisació i de composició escènica. Algunes escenes s'han construït amb una estructura més definida o coreografiada, mentre que d'altres han deixat un espai ampli perquè els infants poguessin explorar, descobrir i trobar formes de moviment i d'expressió pròpies. Aquest és el segon curs consecutiu que desenvolupem un projecte amb aquesta escola.

Quins reptes trobeu quan treballeu amb escoles o docents?

Hi ha diversos reptes, i molts tenen a veure amb les condicions en què treballen avui les escoles. Com dèiem, un dels principals és el temps. Els calendaris escolars sovint obliguen a concentrar molta feina en poques sessions i a arribar ràpidament a un resultat. Això fa difícil aprofundir i pot convertir la creació en una producció accelerada, quan precisament el més valuós és tot el que passa durant el procés.

També observem que, de vegades, es dona molt pes al resultat final. És comprensible: compartir una mostra amb les famílies o amb la comunitat educativa és important i dona visibilitat a la feina feta. Però nosaltres intentem posar el focus en el camí recorregut, perquè és allà on es produeixen els aprenentatges més significatius.

Què necessiten les escoles per consolidar aquest tipus de projectes?

Un altre repte és que moltes escoles busquen propostes que puguin incorporar sense incrementar la càrrega de feina dels equips docents. És una necessitat legítima, perquè mestres i professorat ja treballen amb una gran pressió. Tanmateix, els projectes que tenen més impacte són aquells en què el personal docent també formen part del procés. No perquè hagin d'assumir més tasques, sinó perquè poden compartir la mirada pedagògica, donar continuïtat al treball i fer que l'experiència deixi una empremta més enllà de la nostra intervenció.

Finalment, hi ha una qüestió molt important: el pressupost. Desenvolupar un procés de creació amb la presència continuada d'un artista al centre requereix recursos. Moltes escoles voldrien impulsar aquest tipus de projectes, però no disposen dels mitjans econòmics per fer-ho. Per això també treballem amb ajuntaments i altres administracions per trobar fórmules de finançament que permetin democratitzar l'accés a aquests processos i evitar que només hi puguin participar els centres que tenen més recursos.

Quin paper creieu que han de tenir les arts escèniques dins del sistema educatiu?

Creiem que les arts escèniques haurien de tenir molta més presència dins del sistema educatiu perquè ofereixen una manera d'aprendre que amplia les possibilitats de l'escola. Durant molts anys, l'educació ha prioritzat sobretot el llenguatge verbal i escrit, però les arts escèniques incorporen altres llenguatges igualment valuosos, com el cos, el moviment, la música o la veu. Això permet que infants i joves amb maneres diverses de pensar, comunicar-se i expressar-se trobin un espai des d'on participar i fer sentir la seva veu. A més, són una eina molt potent per construir col·lectiu i generar sentiment de pertinença a la comunitat educativa.

A més, les arts escèniques ofereixen un marc privilegiat per treballar des de situacions d'aprenentatge realment interdisciplinàries. Un projecte de creació pot posar en diàleg la literatura, la música, les ciències, la història, les matemàtiques o la tecnologia, no com a continguts aïllats, sinó com a sabers que s'entrecreuen per donar resposta a una mateixa experiència. Per això pensem que les arts escèniques no haurien d'ocupar un espai perifèric, sinó que poden esdevenir una manera més d'organitzar l'aprenentatge: més connectada amb la realitat, més inclusiva i més capaç de generar experiències significatives per a tot l'alumnat.

Com us agradaria que evolucionés Entolladura en el futur dins l’àmbit educatiu i artístic?

Fa molt poquet que existim, i l'equip encara és petit i això ens fa anar creixent molt a poc a poc. De moment, el que més hem fet, és anar rodant l'espectacle. Però quan ens posem a pensar en el futur, ens agradaria que l'Entolladura pogués consolidar projectes de llarg recorregut amb més escoles, i així fer créixer una xarxa entre centres educatius, docents, artistes i altres professionals que comparteixin aquesta manera d'entendre les arts i l'educació. 

Ens agradaria impulsar espais estables d'investigació-acció entre artistes i docents. Ara mateix aquesta recerca forma part del dia a dia de les persones que integrem activament L'Entolladura, però ens agradaria obrir-la a més professionals i convertir-la en un motor de producció de coneixement compartit. No només volem desenvolupar projectes, sinó també investigar què passa quan les arts entren de manera sostinguda a les escoles, què transformen i quines noves pràctiques educatives poden generar.