Oscar Gussinyer forma part de la cooperativa Resilience Earth que es dedica a la gestió del canvi en municipis rurals per afrontar la crisi sistèmica a través de la participació vilatana, de la resiliència comunitària i de potenciar propostes emergents.

Formen part de Núria Social, col·laboren amb altres organitzacions i estan creant una nova cooperativa de segon grau, que és Miceli.social, per oferir serveis regeneratius a les ruralitats per a la gestió del canvi.

Com es concreta el que feu en un projecte?

Un dels projectes bandera és FemGarrotxa perquè és innovador i pioner. Hem redactat de manera participativa amb més de 6.500 persones un pla estratègic 2020-2030. És més d'un 11% de la població de la comarca. Està basat en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), els hem arrelat i els hem convertit en ODG, Objectius de Desenvolupament Sostenible de la Garrotxa.

Cadascun d'aquests ODG tindrà una taula amb diferents actors que inclourà empreses i associacions de cada sector, i desenvoluparan la seva estratègia. Et permet ser conscient de l’impacte que genera el desenvolupament humà en la nostra bioregió, generar una descentralització de la governança de tota la comarca. És com fer un procés evolutiu de la democràcia. Obre la porta a la regeneració perquè ets conscient de l’impacte que generes i pot convertir l’impacte negatiu en positiu.

Què és la resiliència comunitària?

Ser resilient implica ser capaç de navegar molt bé qualsevol tipus de canvi. Tenir capacitat d'adaptació i evolució.

Què és el disseny regeneratiu?

La sostenibilitat vol neutralitzar els impactes negatius i la regeneració els positivitza. Cal entrendre la comunitat com un tot on no hi ha bons ni dolents, incloent-hi les veus marginals que moltes vegades són les que aporten més informació per entendre el canvi. Ens ajuden a sortir de l'estancament i a avançar.

Com us relacioneu amb el territori?

És bàsic. A dins dels nostres estatuts tenim clar que no treballem a ciutats, només treballem per a les ruralitats. Anem a ciutat per assessoraments puntuals. Estem especialitzats en desenvolupament rural i treballem principalment a la província de Girona. Tenim projectes internacionals però amb una mirada transrural per aprendre i continuar treballant als nostres territoris.

Com veieu el futur? Quines són les vostres previsions per al 2050?

En realitat, per això treballem a territoris rurals. Entenem que la crisi actual és sistèmica i afecta els centres de poder. A mesura que la crisi sistèmica va avançant, les veus marginals, les ruralitats, tenen més espais. Ens trobarem amb un paradigma amb més diversitat de veus perquè el sistema actual s’haurà posat en dubte, la gent s’haurà autoorganitzat i la capacitat d'autogestió serà molt superior.

"A mesura que la crisi sistèmica va avançant, les veus marginals, les ruralitats, tenen més espais"

Un futur esperançador? Quina sorpresa!

L'economia d'una persona que viu en un poble rural pot dependre menys de la globalització que la d'una persona que viu a l’Eixample de Barcelona. La covid o la crisi del 2008 ha afectat molt més Barcelona que les zones rurals. És molt més fàcil generar processos col·lectius en una ruralitat que en una urbanitat. Les ruralitats surten amb un nivell de resiliència superior perquè tenen més capacitat d’organització.

"La covid o la crisi del 2008 ha afectat molt més a Barcelona que les zones rurals"

El que diem és que fins fa molt poc les ciutats eren el futur de les ruralitats. Si volies progressar, t’havies de moure cap a una ciutat, i una persona que es quedava a la ruralitat es deia que era humil o poc ambiciosa. Això està donant la volta. Sembla que, de cop, les ruralitats hem passat a ser el futur de les ciutats. És molt probable que la ruralitat siguem la punta de llança en la transició d’aquest canvi que estem afrontant.

"Sembla que, de cop, les ruralitats hem passat a ser el futur de les ciutats"

I vosaltres ho potencieu.

Tenim molt potencial a desenvolupar. Com que les ciutats tenen més poder de decisió i recursos, es pot donar un procés de microcolonització de les ruralitats.

La nostra feina es basa en catalitzar processos emergents. No inventem la sopa d’all. Les propostes ja hi són però els recursos estan mal distribuïts i falten estructures o estan bloquejats i no saben com expressar les propostes.

Hi ha una opressió.

Dins l'ordenació territorial cada ruralitat té una funció respecte a la seva capital. Nosaltres produïm carn; a l’Empordà i la Cerdanya fan turisme; a Tarragona, les nuclears. Se'ns ha ordenat, no se'ns ha preguntat, i això ens condiciona, això decideix qui es queda i qui se'n va. Això ens defineix i ho han dissenyat persones que estaven en despatxos de Barcelona en funció de les seves creences.

Us emmiralleu amb les comunitats indígenes.

Entenem que quan tens una cultura que rep diferents formes d’opressió es genera una involució. Les comunitats indígenes tenen una alta resiliència i són capaces de ser conscients dels seus orígens. En el nostre cas, no tenim memòria dels nostres orígens. En aquesta urbanització de la societat, cada capa ens aparta més de l'origen. Parlem de la recuperació d’un indigenisme global en el sentit de ser conscients dels orígens i dels impactes, i de recuperar el sentiment de pertinença.

És una rebel·lió de la ruralitat?

No tenim res contra la ciutat. Però sentir que necessitem atraure talent és com que t’escupin a la cara. Tens talent a cabassos a la Garrotxa. I no és per ser endogàmic perquè parlem cent-sis llengües i tenim més de setanta nacionalitats. Aquest és un altre tema. La ruralitat està canviant molt ràpid. Hem de redescobrir qui som per poder dialogar i construir una ruralitat adaptada el context actual. Es necessita un procés de reconciliació.

Què està passant?

Ve gent de la ciutat amb uns privilegis que poden comprar certes cases que la resta no pot comprar, ve gent del Sud Global a buscar feina. Hi ha una estratificació i no se'n parla. Tens 'apartheid' a moltes ruralitats i no s'està afrontant. Hem de generar ponts.

També us encarregueu d'això?

Amb la creació de consells de poble a través de la participació vilatana generem aquests ponts. Procurem que hi hagi representació de totes les comunitats i que es treballi una identitat i un nou sentiment de pertinença.