La cooperativa Terram va néixer fa vuit mesos i ja ha estat seleccionada pel Projecte Lliures. Formada per cinc joves de la Sénia, al Montsià, vol millorar les oportunitats laborals de la zona treballant la terra perquè el sector agrari no es perdi i les persones joves, com elles, no hagin de marxar a les ciutats.

Com sorgeix la idea?

La idea neix en època de covid. Ens vam ajuntar un grup d'amics vinculats a la Sénia i ens vam poder replantejar les necessitats. Volíem dedicar més temps al nostre territori, a les Terres de l'Ebre i, en concret, a la Sénia.

Quines necessitats hi ha?

Hi ha moltes mancances perquè les facilitats de transport són nules i et veus obligat a anar a la ciutat per cobrir-les. Hi ha menys oportunitats de treball. Vam buscar quina font d’ocupació és la que més decreix. És el sector agrari. Hi havia dos eixos per donar resposta: l'atenció a les persones i el sector agrari. Les hem unit i hem creat una cooperativa. Tenim diverses professions i diversos punts de vista.

D'on ve aquesta consciència pel territori?

És la situació en què nosaltres ens trobem com a joves. Ens uneix el fet que la majoria hem hagut de marxar a buscar oportunitats a les ciutats. Potser hi ha qui es voldria quedar però no troba oportunitats laborals. O tens transport privat o és molt complicat tenir els mateixos recursos que en una ciutat.

En quina situació està l'agricultura a la zona?

Cada dia ens trobem amb més notícies d'abandonament de camps. I això fa que hi hagi més risc d’incendis. Recuperem algunes de les finques familiars que s’havien abandonat per produir oli d’oliva. I ara també volem començar amb les plantes aromàtiques i medicinals i treure productes com herba seca per a condiments alimentaris i infusions, i olis amb tocs aromàtics.

"Cada dia ens trobem amb més notícies d'abandonament de camps. I això fa que hi hagi més risc d’incendis"

En quina fase del projecte esteu?

Estem conreant unes 20 hectàrees de camps d’oliveres. Fem cursos i sessions d’aprenentatges perquè la gent pugui venir aprendre com es treballa l’olivera i adquirir habilitats que li permetin inserir-se en el món laboral i tenir més habiitats per desenvolupar-se socialment.

Després treballen a les terres?

Ara per ara, no podem contractar aquestes persones, fan com unes pràctiques laborals durant un temps en processos específics. La idea és comercialitzar productes i poder contractar-les temporalment. El treball és un aprenentatge. Pot ser un trampolí per aconseguir altres oportunitats a altres llocs. Sembrar llavoretes que es poden repartir pel territori.

Quines persones venen a formar-se?

Són persones que no tenen tanta accessibilitat al món laboral. Ha vingut gent amb diagnòstics de salut mental, aturats de llarga durada, persones que consumeixen drogues, joves menors no acompanyats...

De quina manera un relacioneu amb l'entorn?

Col·laborem amb fundacions de la zona com els serveis socials de l'Ajuntament de la Sénia, la Fundació Pere Mata d’Amposta o Obre't Ebre i Atzavara-arrels. Volem ser un projecte arrelat al territori i fer xarxa per donar a conèixer el món agrari i generar oportunitats.

Fem tallers educatius a infants i joves. Volem donar importància als camps que ens envolten, saber i conèixer els usos de les plantes que ens envolten. Abans la gent gran ho coneixia i ara es va perdent.

Com heu rebut el Projecte Lliures?

És com una injecció de felicitat que corrobora que una idea que hem tingut pot funcionar. És un impuls per desenvolupar la línia de les plantes aromàtiques, que necessita recursos per fer la plantació i instal·lar el rec, i també és un suport per a la produccio dels primers lots del producte.

És sostenible econòmicament la pagesia?

Si se sap valorar el producte, és sostenible, si produïm i venem a un intermediari, es perd l’essència del producte i la qualitat. Per això intentem tancar el cercle, per acabar venent els nostres productes en línia i als mercats de les ciutats, que és on hi ha més gent.

Quan i on podrem trobar els vostres productes?

La primera campanya comença al novembre amb unes ampolletes d’oli d’oliva verge extra edició limitada produïdes per la gent que ha col·laborat aquest any. Començarem comercialitzant-lo per internet quan tinguem la web feta i a través del boca-orella i les xarxes socials. També estem treballant per fer socis col·laboradors que aportin un percentatge anual a la cooperativa i s'emportin lots trimestrals o anuals amb el producte per assegurar-nos una continuïtat de vendes.

Com han reaccionat les primeres participants?

La reacció és de sorpresa quan veuen la flexibilitat del treball, que no entenem que ha de ser una cosa física. Ha de ser combinada, una part de feina al camp i una part de mirar i observar els arbres, d'identificar què els hi fa falta, i així elaborar un producte final de qualitat. I també s'emporten la sorpresa de les plantes quan aprenen els seus usos i com cultivar-les.

El repoblament no és una responsabilitat de l’administració?

Sí, entenem que hi ha d'haver un posicionament clar de l’administració per promocionar aquestes iniciatives. Si un grup de joves de 28 anys han pogut identificar aquestes mancances, l’administració hauria de ficar-s’hi i ser un referent.

Sense la pandèmia hauria sigut possible?

No hauríem tingut el període de reflexió per pensar cap on anem i cap on volem anar. No hauríem pogut estar pel poble i anar parlant amb la gent gran, que t’anava dient que les terres ja no les portarien i que no trobaven ningú que les portés. Un des nostres objectius és agafar com més hectàrees millor, no només a la Sénia, i crear petits grups de treball perquè la gent s'hagi de desplaçar el mínim.

Per últim, quins són els usos d'aquestes plantes autòctones que tan us han captivat?

Per exemple, el romer, que és estimulant. Els pastors portaven una branqueta de romer a la boca per tenir energia. És un petit redbull de la natura. O el timó, que va bé per la digestió. L'espígol, que té una fragància relaxant. I la saboritja, que es fa servir per a les olives i que té propietats antisèptiques.

Volem tenir-ne diferents tipus perquè cadascuna fa una cosa diferent, i anar veient quins productes en podem fer. I sobretot anar preguntant a la gent d'abans, que són els experts.