Pere Ribas: "Si sumem experteses podem oferir millor servei"

Sandra Erill, de la cooperativa Etcèteres, i Pere Ribas, de la cooperativa Calidoscoop, formen part de Labcoop, una cooperativa de segon nivell que acompanya i forma persones que volen emprendre col·lectivament. També la conformen Ilabso, L'Apòstrof, Hobest, Grup ECOS, Arç, Guernica Facundo, Ariadna Alonso i Narcís Sánchez.

Com neix la iniciativa?

Pere Ribas: Neix de la intercooperació de diferents cooperatives en el marc del Grup Ecos, que comencen a fer acompanyaments i veuen aquesta necessitat d’enfortir un dispositiu d’acompanyament a projectes d’economia social i d’incubació. A la vegada, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la Generalitat desmantellen Aracoop, que era un dispositiu d’acompanyament a la creació de noves cooperatives. Tot això s’aprofita per reimpulsar Labcoop.

Què feu des de Labcoop?

P.R.: Impulsem projectes d’emprenedoria social cooperativa directament amb entitats i particulars, o promovent l'acompanyament des de l'administració, per exemple, des d'ateneus i altres espais d’incubació. És a dir, també acompanyem els que acompanyen.

Sandra Erill: És un projecte d’intercooperació, ajuntem les experteses de les diferents sòcies. En el cas d’Etcèteres, portem el que té a veure amb la dimensió relacional, el treball en equip, i la governança. Des de Calidoscoop, aporten el model de negoci, la viabilitat, l'estratègia i la comercialització. L'Apòstrof, la comunicació, i Ilabso, la part d'avaluació de projectes.

Si jo vull muntar una cooperativa, com em podeu ajudar?

P.R.: Si estàs a l’inici del projecte, podem acompanyar l’arrencada, organitzar el vessant més estratègic, societari o relacional entre les persones que en formaran part. Podem ajudar amb l'estructuració del model de negoci, la viabilitat i, fins i tot, protocol·litzar la incorporació de sòcies, el reglament de règim intern i els estatuts. També podem acompanyar iniciatives que ja estan constituïdes amb diferents temes.

Us trobeu que al tercer sector es creu que aquest procés es pot fer sense acompanyament?

P.R.: Entenem que les entitats del sector tenen pocs recursos, però no per això volem desmerèixer aquest públic. Volem que el projecte sigui sostenible econòmicament, però també busquem acompanyar aquestes entitats via altres programes, enllaçant-les amb altres recursos que permeten l'acompanyament, per exemple, des dels ateneus. Si hi ha un recurs públic que pot donar resposta, aprofitem-lo. 

És clar, l'acompanyament és diferent. Arriben on arriben. Nosaltres fem un acompanyament metodològicament molt artesà, a mida de les necessitats de cada projecte.

Han augmentat els recursos d'acompanyament que posa l'administració?

P.R.: L’administració fa molts anys que té xarxes d'acompanyament a l’emprenedoria, però en economia social i solidària no n'hi havia i ara s'està fent un impuls important.

S.E.: I encara a vegades les formacions no tenen present ni l'ESS ni el cooperativisme.

Algun cas d'èxit?

P.R.: Molts.

S.E.: Les formacions i tallers virtuals, l''Starter', La Comunificadora amb femProcomuns i Barcelona Activa, el programa 'Juntas emprendemos' amb Reas,... Els col·lectius vulnerats, i de dones i joves, els tenim molt presents. D'aquí surt Alencop.

I quins projectes n'han sortit?

P.R.: A la Comunificadora es va acompanyar Mensakas, Som Mobilitat,... Hem posat el nostre granet de sorra en molts d’aquests projectes.

Quin paper hi té la intercooperació?

S.E.: La intercooperació és el projecte.

P.R.: És el modus operandi.

I això què suposa?

P.R.: Si sumem experteses podem oferir millor servei. Aquesta bidireccionalitat implica equilibris de com fer-ho, però forma part d'un principi en el qual creiem. I no només intercooperem entre nosaltres, intercooperem amb altres agents. No volem créixer per créixer, per a nosaltres el creixement té sentit a través de la intercooperació, de trobar altres experteses en altres àmbits i en altres territoris.

Aquesta manera de pensar fa que econòmicament te'n puguis endur menys ingressos, però creiem que això ens enriqueix en manera de fer. I el que perseguim també és impulsar aquesta Economia Social i Solidària en el territori.

Hi ha conflictes en un ecosistema intercooperatiu?

S.E.: El conflicte és inherent a qualsevol organització. Un projecte d’intercooperació necessita tot un procés i generar unes confiances. Aquí, l'equip tècnic que tenim format per particulars és molt important perquè aporta neutralitat, ajuda a garantir el repartiment de tasques just.

 

"Un projecte d’intercooperació necessita tot un procés i generar unes confiances"

És sostenible una entitat de segon nivell?

P.R.: La clau de la sostenibilitat d'aquestes dobles estructures és que les sòcies han de mantenir una doble estructura, i preveure els marges per a la viabilitat del projecte i alhora ser competitius, i fer participar l’equip tècnic.

És com si tinguéssiu dues entitats.

P.R.: Sí, perquè requereixen de gestió quotidiana, estar cada setmana amb l'equip veient com enfoquem l'activitat.

S.E.: Els referents de l'espai anem rotant per la intensitat que requereix, i també perquè és una manera d'apropiar-se del projecte. Si participes activament sents que formes part d’això.

Què espereu de Labcoop?

P.R.: Tenim una jornada de reflexió amb aquest tema sobre la taula.

Per què?

P.R.: Està canviant l’entorn, hi ha més recursos en l’Economia Social i Solidària, i això fa que ens reinventem per no trepitjar-nos amb els ateneus i trobar encaixos. Ens hi trobem bé i volem ser més, però no tenim clara quina ha de ser l'estructura més útil. El que té sentit és que segueixi existint aquest dispositiu d’intercooperació.

Des de Labcoop, per exemple, vam fer l’assistència tècnica en la creació de la Xarxa de Municipis per l’ESS. Qui atén les demandes dels municipis som nosaltres. Ens veiem necessaris en aquesta part de la feina de donar suport als municipis en el desplegament de polítiques d'ESS.

Això és positiu, que les administracions us treguin feina.

I tant, però no ho poden fer soles. Entenem que podem ser útils i aportar expertesa.