Poble Sec Feminista: “La voluntat de tenir unes festes lliures de masclisme s'ha fet sentir tant en espais institucionals com a les places i als carrers del barri”

D’on sorgeix la iniciativa d’elaborar el Protocol?

Marta: La iniciativa per crear una eina de resposta a les agressions masclistes a Poble Sec neix durant els mesos de preparació de la festa major 2015, i sorgeix de les necessitats d'algunes veïnes del barri de sentir-nos segures en els entorns d'oci i de cercar respostes col·lectives a les situacions d'agressió masclista. Aquesta iniciativa no pretén esdevenir un protocol d'actuació en sí mateix, sinó que es tracta d'un procés comunitari on interpel·lem a totes les entitats del barri que monten festa major a corresponsabilitzar-se i fer front a aquestes situacions. A més, ens hem adonat que és una molt bona eina de sensibilització i prevenció.

Com podem identificar una agressió sexista?

Marta: Jo entenc que una agressió és un abús de poder, i si és masclista, es refereix a l’abús del privilegi que atorga el rol masculí, contra una altra persona o persones, sigui per raó de gènere, orientació o identitat, fent que aquestes se sentin agredides. Pot reproduir-se de moltes maneres i moltes vegades és difícil detectar-les. Per això des de Poble Sec feminista abans de pressuposar res, i quan no es tracta de violències evidents visualment, proposem parlar amb les persones que poden estar afectades i conjuntament amb elles activem les respostes que considerem adequades.

Es tracta d'un procés comunitari on interpel·lem a totes les entitats del barri que monten festa major a corresponsabilitzar-se i fer front a aquestes situacions.

Quins passos a seguir estableix el protocol davant d’una agressió d’aquests tipus?

Marta: El protocol és un procés que consta de diverses fases. La Fase 1 és de formació i debat amb les entitats que s'adhereixen al protocol. La Fase 2 és l'actuació davant d'una agressió, que també  contempla tot el que té relació amb l'espai, la cartelleria, les falques informatives durant els concerts, etc. En tots els casos, el primer que proposem és establir contacte amb la persona afectada i intentar saber què necessita. Contemplem un primer contacte amb la persona agressora per avisar de que algú s'està sentit agredida per ell/a, i depenent de la seva resposta, continuarem l'actuació. En cas que la persona agressora respongui malament a l'avís i la persona agredida continuï sentint-se insegura en l'espai, es demanarà al primer que abandoni l'espai. En aquest cas es proposa que es pari la música i s'expliqui que hi hagut una expulsió per agressor. La Fase 3 recull l'acompanyament, que té a veure, no només amb els recursos més institucionals que pot necessitar la persona afectada (servei d'atenció a les dones, salut, temes legals, etc.), sinó també amb un acompanyament més emocional.

També realitzeu un treball previ de sensibilització, en què consisteix?

Júlia: Aquest treball previ de sensibilització a totes les persones que formen part de les entitats del barri és molt important. Consisteix en fer xerrades i tallers per tal de poder reflexionar sobre què és una agressió, on i quan es pot donar, com actuar de manera col·lectiva, i què pot fer l'entitat adherida per donar resposta a les diferents situacions durant la Festa Major. Aquest any, per exemple, hem procurat barrejar membres de diverses entitats en els tallers per tal que poguessin compartir experiències i dubtes.

L’any 2015 vau rebre el Premi 25 de Novembre – Dia Internacional per l’eliminació de la violència vers les dones, què us ha aportat aquest reconeixement?

Júlia: Aquest reconeixement ens ha aportat més visibilització, dins i fora del barri, però també més força i augmentar el volum de gent implicada per continuar treballant en aquesta línia en contra de les agressions masclistes.

Aquest treball previ de sensibilització a totes les persones que formen part de les entitats del barri és molt important.

Comenteu que us heu inspirat en els protocols elaborats a Donosti i a Gràcia prèviament, coneixeu altres iniciatives similars?

Júlia: Arran de l'elaboració del Protocol ens han sorgit altres propostes, com ara col·lectius que volien crear-ne un pel seu barri, pel seu poble... i sempre amb el mateix objectiu: l'empoderament de la dona en els espais de Festa Major. Cada vegada hi ha més conscienciació, és cert, però també encara falten moltes veus i agressions per visibilitzar. És per aquest motiu que des d'aquí encoratgem a totes per fer-ho!

S'han donat agressions, però s'ha respòs col·lectivament a les que hem tingut coneixement i s'ha fet des de l'autodefensa feminista.

Quin balanç feu d’aquest dos primers anys d’implementació del protocol?

Júlia: Molt positiu. El primer any només 2 entitats van participar de la iniciativa. Aquest any hem estat 8. A la vegada, enguany moltíssimes més persones de les entitats del barri han participat de les formacions i debats. El pregó era ple de dones i de feminisme i la voluntat de tenir unes festes lliures de masclisme s'ha fet sentir tant en espais institucionals com a les places i als carrers del barri.

S'han donat agressions, però s'ha respòs col·lectivament a les que hem tingut coneixement i s'ha fet des de l'autodefensa feminista. S'ha visibilitzat i posat sobre la taula que és necessari seguir treballant en això.

Quines fites perseguiu de cara els propers anys?

Júlia: Una de les nostres fites pels propers anys és l'adhesió de més entitats del barri al procés, que aquest continuï fent-se des de baix i vagi eixamplant-se fins que totes les entitats de la festa major estiguin compromeses. I òbviament, que totes les agressions masclistes siguin respostes col·lectivament i des de l'autodefensa feminista.