El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia adverteix que en tres de cada deu incidents registrats els darrers cinc anys, els cossos policials han obstaculitzat les tasques de periodistes i fotoperiodistes, en lloc de protegir-les en aquests contextos. Jesús Rodríguez i Isidre Garcia Puntí són dos dels professionals que s'han vist involucrats en processos judicials a causa de la situació descrita.

Els seus casos no han restat a l'ombra, ja que han servit per encetar la nova campanya #ProuMentidesPolicials, una iniciativa impulsada pel Centre Irídia, que lluita per promoure i defensar els drets humans; el Grup Barnils, per la difusió i la defensa del periodisme rigorós i la seva plataforma, Mèdia.cat, l'observatori crític dels mitjans.

Les diverses entitats van oferir una roda de premsa el passat 28 de setembre a l'espai Lleialtat Santsenca de Barcelona per presentar el nou projecte, que compta amb el suport europeu de l'organització Free Press Unlimited. Sota la pregunta retòrica "La policia diu sempre la veritat?" volen denunciar les actuacions policials que han obstaculitzat les tasques del gremi, començant per dos casos ocorreguts el 2016.

Arrenca una nova campanya per detectar les mentides policials

"Hem interposat una querella contra dos agents de Mossos d'Esquadra per delictes d'acusació i denúncia falsa i fals testimoni", afirma Sònia Olivella, advocada d'Irídia. Concretament, les querelles van dirigides als policies que van obstaculitzar les tasques de Rodríguez i Garcia durant la cobertura del desallotjament del centre social okupat Banc Expropiat, al barri de Gràcia de Barcelona.

Segons narren, el periodista Jesús Rodríguez, que es trobava cobrint els fets pel mitjà La Directa, va resultar ferit per un Mosso d'Esquadra. L'agent es va apropar al periodista i el va agredir amb el bastó policial, ferint-lo a la cama i fracturant-li un dit de la mà, agressions confirmades a la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona i categoritzades de "gratuïtes" i de presentar un ús de la força "no justificada" per part del policia.

De fet, el metge forense que el va atendre va confirmar una lesió irreparable amb limitació funcional de més del 50% a la mà afectada, amb repercussions directes a l'hora de fer la seva feina. Set companyes van contradir el relat de l'antidisturbi, i, finalment, aquest va ser condemnat a dos anys de presó, a dos anys d'inhabilitació, així com la suspensió per a l'exercici de l'activitat policial i a pagar una indemnització de més de set mil euros.

Per altra banda, Isidre Garcia Puntí va ser acusat de llançar una tanca contra un altre agent i trencar-li el tendó d'Aquil·les. El lletrat va demanar quatre anys de presó i una indemnització de seixanta-nou mil euros per al periodista, però va ser absolt pel jutjat Penal número 5 de Barcelona. La institució va considerar que la tanca no havia estat agafada ni llançada directament per ningú, veient més probable que el mal fos conseqüència d'una lesió prèvia que havia sofert l'agent.

En el cas de Puntí, l'agent implicat va continuar mantenint davant del jutge la seva versió dels fets, tot i saber que el periodista ja comptava amb una sentència absolutòria i, per tant, va actuar a tall de fals testimoni, sobre uns fets que ja havien estat esclarits. També va adoptar aquesta actitud el superior jeràrquic dels dos implicats, afirmant al judici de Rodríguez fets que van ser descartats a la sentència de Garcia.

Olivella posa especial èmfasi en aquest punt, ja que consideren d'especial gravetat que un dels Mossos contra qui es presenta la querella sigui sergent: "Un superior jeràrquic que, en comptes d'exercir la seva tasca de control i de rendició de comptes respecte al seu subordinat, va declarar com a testimoni de la defensa d'uns fets no ajustats a la realitat".

Actuacions perquè les agressions no es tornin a repetir

"Considerem que es tracta d'un cas flagrant d'acusació i denúncia falsa per part de la policia contra un periodista i un cas flagrant de fals testimoni per tal d'exculpar un altre agent jutjat per violència policial", afirma l'advocada.

Tot i l'absolució dels periodistes, que en part va ser aconseguida gràcies a les imatges enregistrades per les companyes de gremi durant el desallotjament, els fets van comportar altres problemes que cal evidenciar per evitar que es repeteixin situacions d'aquesta mena.

De fet, els casos exemplificats són d'especial rellevància, atès que, segons asseguren des de les entitats, es tracta d'una situació inèdita, perquè és la primera vegada que es denuncien dos agents del cos dels Mossos d'Esquadra per les seves mentides contra dos periodistes.

"Que un policia que hauria de protegir el dret a la informació, menteixi per obstaculitzar el periodisme en lloc de defensar-lo, és un atac greu a la democràcia", afirma Enric Borràs, president del Grup Barnils. A més, destaquen que es tracta d'un dret que sempre s'hauria de garantir, "especialment en ser un context de protesta".

Com a conclusió, Olivella assegura que "cal una reforma integral dels mecanismes de control de la policia per controlar aquest tipus de situacions (...) i implementar mesures per depurar responsabilitats i evitar que uns fets així es tornin a succeir", sobretot davant la inseguretat que experimenten els periodistes a l'espai públic.

Una eina per evidenciar vulneracions de drets de les professionals de la informació

"No pot ser que surti gratuït donar un fals testimoni contra una periodista o fer una denúncia a una informadora per uns fets que no han passat", sentencia Borràs. De moment, s'han donat a conèixer dos casos en profunditat, però altres situacions similars a la del Jesús i l'Isidre no quedaran en l'oblit, fets que afecten a tota la professió.

Entre els projectes de Mèdia.cat, fa cinc anys que existeix l'eina interactiva coneguda com 'El Mapa de la Censura'. Des de 2015, han recollit tots els fets o situacions on el dret a la informació i la llibertat d'expressió han estat vulnerats.

Segons constaten les dades, el passat mes de setembre es van recollir sis incidents, tot i que la xifra s'eleva a quaranta-tres des de principi d'any. Un total de deu situacions que comptabilitzen els assetjaments o agressions sexistes i els casos de censura d'expressions polítiques o d'agressions físiques, entre altres. La situació més repetida ha estat la censura d'expressions artístiques i acadèmiques, amb un total de dotze casos comptabilitzats.

Des de l'organització, animen a totes aquelles persones i professionals que hagin estat víctimes o testimonis de situacions on s'hagi atemptat contra els drets fonamentals a enviar la denúncia per tal de comptabilitzar-la.