Totes les persones exerceixen algun tipus de lideratge en el seu àmbit, segons el seu interès, en l'esfera personal o professional. Les teòriques li han posat moltes definicions i l'han categoritzat de moltes maneres per entendre aquest concepte que interconnecta l'individu, el projecte i les relacions, i que està relacionat amb la conducció d'un futur, segons escriuen Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano.

Per a elles, hi ha cinc estratègies que ens poden ajudar a exercir-lo:

1. La gestió: dotar-se dels recursos necessaris per aportar solucions tècniques davant dels reptes.
2. La resiliència: desenvolupar la resistència a les adversitats.
3. L'adaptació: analitzar la realitat i promoure l'adaptació.
4. L'anticipació: avançar-se als canvis i aportar respostes innovadores.
5. La transformació: promoure una reinvenció que sigui capaç de transformar la realitat actual.

El psicòleg i escriptor Daniel Goleman, especialista en educació emocional, fa una teorització que fa dècades que ens serveix per cercar la nostra forma de lideratge:

1. Autoritària (Fes el que et dic!): pretendre que l'organització compleixi les rasques que ordena el líder de forma immediata.
2. Visionària (Vine amb mi): pretendre que l'organització comparteixi la visió de futur del líder.
3. Afiliativa (Les persones primer): establir llaços emocionals a l'organització i potenciar un ambient agradable.
4. Democràtica (I tu, què en penses?): fer participar l'organització en les seves pròpies decisions.
5. Timonera (Fes com jo): la persona líder fixa uns reptes desafiadors i es fa servir com exemple perquè l'organització la segueixi.
6. Coach (Prova això): busca que els individus de l'organització desenvolupis les seves pròpies capacitats.

La Fundació Bofill va analitzar el 2014 les noves formes de lideratge a partir de l'anàlisi de la trajectòria de vida i les relacions de joves activistes del territori. Van trobar que davant el context de crisi que s'ha perpetuat fins a l'actualitat hi havia múltiples formes de lideratge, que categoritzen en cinc perfils.

1. Liderar per apoderar: promouen la transformació profunda de la societat i confien en la societat civil com a agent de canvi. S'apropa al lideratge de tipus coach.
2. Liderar marcant el rumb: creuen que són les institucions públiques les que han de liderar la resolució de conflictes col·lectius. Aposten pel lideratge individual i anticipatiu de tipus timoner.
3. Liderar dialogant amb la societat civil: defensen que cal diàleg entre la societat civil i les institucions públiques per a la resolució de conflictes. Comparteixen molts elements amb el lideratge democràtic, però creuen que la decisió final que pot transformar la societat recau en les institucions.
4. Liderar col·lectivament i des de baix: renuncien als partits i organitzacions tradicionals i fins i tot al concepte lideratge. Aposten per formes d'agència col·lectiva capaces de transformar la realitat actual. Consideren que ha de ser compartit i col·lectiu, ha de sortir de la base i fer d'altaveu de la societat civil, però no representar-la. Combinen elements del tipus coach amb el democràtic i visionari.
5. Liderar a partir d'una visió: tenen un lideratge social i reticències cap a les organitzacions polítiques, però consideren que societat civil i institucions públiques haurien de teixir xarxes horitzontals per resoldre els conflictes col·lectius. Tenen trets de lideratge visionari, afiliatiu i coaching.