Rita Grané: "No volem que cap jove que surt del sistema de protecció s'hagi d'emancipar en soledat"

L'any 1997, un grup de noies extutelades van fer una crida als mitjans de comunicació tot explicant la seva situació i les dificultats que tenien a l'hora d'afrontar el moment d'emancipació forçada en el que es trobaven. Detallaven la soledat i el desconeixement de la societat que sentien, donades unes circumstàncies de vida difícils i sense xarxa familiar, un cop havien sortit del sistema de protecció a l'edat de divuit anys. Havien d'iniciar un camí de moltes responsabilitats, prenent decisions importants, sense suport.

Aquesta crida va obtenir resposta de diverses persones que van voler posar el seu granet de sorra per ajudar-les. Aquest és l'embrió de Punt de Referència, una entitat que ofereix acompanyament i suport a jovent vulnerable, principalment tutelat i extutelat, que han d'emprendre la seva vida adulta en soledat. A través de projectes, partint sempre des del voluntariat, l'entitat ha treballat per la plena integració social, la igualtat d'oportunitats i la millora de la qualitat de vida del jovent tutelat i extutelat.

Per fer una mirada a aquests vint-i-cinc anys de vida de Punt de Referència, però també per analitzar el context actual i recordar que l'entitat busca persones voluntàries, parlem amb la directora de l'entitat, Rita Grané.

El projecte 'Referents', el que millor explica la visió de l'entitat, va néixer de manera espontània.

Així és, es van crear unes figures de referència, persones voluntàries que, en relacions d'un a un, es van posar al costat de les persones joves que necessitaven aquest acompanyament. Van estar al seu costat, en el seu dia a dia, durant el procés d'autonomia personal en la majoria d'edat. Aquesta figura es va construint intuïtivament.

Al cap d'un temps, però, vam veure la necessitat d'un suport professional, una persona que, des del rol de tècnica o educadora, ajudés els joves en les seves necessitats més quotidianes. Però que també contribuís a crear una relació positiva entre les dues bandes que permetés a la persona voluntària, que ara diem mentora, donar el suport emocional que aquest jovent necessitava. És una relació a tres bandes en la que s'afavoreix una relació de confiança protegida per professionals. Aquest és l'eix central del nostre model d'intervenció.

Quina és la diferència entre el que aporta la persona professional i el que ofereix la mentora?

La part professional ofereix la formació, l'acompanyament i el suport a les persones voluntàries per acompanyar millor els nois i noies. Així mateix, ofereix suport també al jovent en aquells aspectes més quotidians, com l'orientació en els estudis, la recerca de feina, la recerca d'habitatge, la salut o afrontar temes documentals.

El rol del voluntariat és estar al seu costat en el dia a dia. Té la funció de figura de referència que es preocupa per la persona jove, s'interessa, recolza i reforça les decisions que prenen, etcètera. És un reforç emocional, més intangible, del qual tothom se n'oblida. Això la pandèmia ho ha fet molt visible. Problemes com la soledat als joves ja els vam identificar fa vint-i-cinc anys. I per això el jovent necessita algú amb qui parlar i amb qui crear un vincle de confiança. La mentoria és això.

"El jovent necessita algú amb qui parlar i amb qui crear un vincle de confiança".

'Referents' es manté, i amb els anys vau anar ampliant la vostra activitat.

Primer amb un projecte que també parteix del voluntariat, que és el projecte 'Acull', d'acolliment familiar. Oferim nou mesos d'acollida en una llar a jovent migrant que surt del sistema de protecció. És jovent migrant que té cert desconeixement de la societat, com la resta de joves extutelats, però amb dificultats afegides pel fet d'haver migrat sols. Aquest acolliment els ajuda a conèixer millor la nostra cultura, els nostres hàbits, els prepara per al dia a dia, els afavoreix l'autonomia quotidiana i els ajuda a aprendre millor les llengües.

Aquest període de convivència també té suport i acompanyament professional: preparem la convivència, la supervisem i els acompanyem. De fet, sempre hi ha aquesta cura professional, es manté a tots els projectes. Fem una molt bona preparació inicial i després es fa una supervisió constant de tota l'activitat de voluntariat. Quant a altres projectes inspirats en l'experiència en mentoria, tenim el projecte 'Atenea', que té el focus posat en l'èxit educatiu.

En què consisteix?

Tractem d'afavorir que nois i noies que volen tenir uns estudis postobligatoris els puguin aconseguir. El fracàs escolar en la població tutelada és el triple que en la població no tutelada. I en aquesta situació, hi ha joves que necessiten mantenir-se i trobar feina com més aviat millor, però hi ha altres que el que volen és millorar la seva formació. Veiem que la mentoria ajuda molt als joves que han tingut un trencament en la seva trajectòria educativa per les seves circumstàncies de vida i que volen tenir èxit en aquests estudis postobligatoris.

Una de les dificultats amb les quals es troben els joves extutelats és l'accés a l'habitatge. Com afronteu aquesta situació?

Tenim projectes al voltant de l'habitatge, amb 'Pisos Assistits' per a jovent extutelat. Com dius, fa uns anys vam detectar unes enormes dificultats per mantenir l'emancipació, inclús per joves que tenien feina. Tenien moltes dificultats per accedir a un habitatge per l'augment de preus, però també per racisme. Quasi el 50% de la població tutelada és d'origen migrant, així que pateix una discriminació a l'hora de poder accedir a un habitatge. En molts casos no se'ls lloga una habitació pel seu origen.

D'altra banda, el projecte 'Llars el Pas' dona l'opció de disposar d'un habitatge a llarg termini al jovent que ja ha finalitzat la seva estada en els projectes 'Acull' o 'Pisos Assistits'. Així,  aquest acompanyament es pot mantenir uns anys més des d'una llar estable.

Quin és el procés d'arribada del jovent a la vostra entitat?

Sempre que obrim grups de voluntaris, parlem amb educadors i educadores dels Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) o centres d'acollida, per informar-los de la disponibilitat d'aquest voluntariat. De vegades també fem xerrades al jovent als centres. I els que es mostren interessats els convidem que vinguin, per explicar-los, directament, quina és la proposta i què poden esperar. Si estan interessades, els anem preparant, igual que fem amb el voluntariat, amb formació prèvia per començar a treballar en el projecte.

Segons la vostra experiència, tot aquest acompanyament, a banda dels aspectes més tangibles que heu comentat, què aporta al jovent extutelat?

Els millora molt l'autoestima i l'autoconfiança. Saber que una persona confia en tu fa que tu també hi confiïs en tu mateix i et permet afrontar millor els reptes. Si tens més confiança, creus que te'n sortiràs; i si creus que te'n sortiràs, és molt més probable que te'n surtis. Guanyen també en millora de la xarxa relacional. A la mentoria, el jove passa a tenir, al seu costat, una sèrie de persones que formen part de la seva xarxa de suport. I tenir una xarxa de suport relacional més gran els ofereix també més oportunitats.

"La mentoria, tenir una figura de referència, millora molt l'autoestima i l'autoconfiança del jovent".

D'altra banda, guanyen en competències relacionals: milloren el nivell de conversa, s'expliquen millor, tenen converses més significatives, expressen les coses que els preocupen, els sentiments, etcètera. Finalment, guanyen molta més estabilitat emocional, que és molt important per afrontar la recerca de feina, els estudis i la convivència. Podem demostrar que hi ha una sèrie de beneficis que genera aquesta figura. I també hi ha beneficis pel voluntariat.

Què aporta als voluntaris?

Primer de tot, s'acosten a persones diferents d'ells, i, per tant, coneixen i descobreixen situacions de vida, i maneres d'afrontar la vida, molt diferents. També entrenen habilitats i competències personals que potser no les tenen treballades, com acostar-se a una persona que no coneix o com anar construint un vincle amb una persona jove.

I, per descomptat, guanyen culturalment, sobretot en els casos que el noi o la noia és migrant. Estàs al costat d'una persona amb una història de vida diferent i, per tant, tu també passes a aprendre de l'altra persona, de la seva llengua, cultura o religió. Tot això també és una font d'aprenentatge

Quin és el perfil del voluntariat?

És molt divers. Busquem persones emancipades, que aquest procés vital que acompanyen ja l'hagin passat. Com a Catalunya, la mitjana d'emancipació està a la vora dels trenta anys, comencem a parir d'aquesta edat. Busquem que siguin persones empàtiques, que s'apropin a les altres persones, que facin una escolta activa, que siguin de ment oberta, que estiguin disposades a aprendre dels altres i que tinguin en aquest moment una certa estabilitat emocional. La resta, com més diversos, millor. Els joves també ho són, així que serà més fàcil trobar un encaix.

Això sí, demanem una certa disponibilitat de temps. Primer hem de fer deu hores de formació. I després s'han de comprometre, durant deu mesos, a trobar-se cada setmana, almenys durant dues hores, amb el jove o la jove per fer alguna activitat junts. Per tant, demanem aquesta mínima disponibilitat horària o de temps. En aquest moment estem buscant persones voluntàries. Construïm relacions que són úniques i que siguin estables en el futur. Que el jove pugui comptar amb la persona voluntària per sempre.

Com heu vist l'evolució de l'estat de les persones extutelades en els darrers vint-i-cinc anys?

Hi ha una cara positiva i una negativa. La positiva és que des de l'administració, i amb un treball en xarxa amb les entitats socials, han anat oferint més recursos econòmics, com per exemple la prestació pel jovent extutelat, que consta d'un ajut petit que els ajuda a tirar endavant. També hi ha més recursos d'habitatges. L'evolució és positiva i hem de reconèixer a la Generalitat la feina per millorar les condicions de l'emancipació del jovent que surt del sistema de protecció. Però els recursos mai són suficients i no arriben al 100% dels joves.

El context és molt diferent. Fa vint-i-cinc anys la majoria de joves sortien als divuit anys amb feina, sobretot a la construcció o en el sector turístic. Per tant, amb feina, en aquell moment, podien aconseguir un lloc on viure relativament fàcil. Avui en dia no és així. La societat en general ho té complicat, però més encara aquests joves que parteixen d'una situació molt més difícil. També hi ha el tema de la salut mental. Fer front aquestes dificultats i en soledat, i amb les seves històries de vida, fa que es necessitin molts més recursos en salut mental dels que hi ha disponibles.

Quines són les següents passes de Punt de Referència?

Fer créixer la participació dels joves, no només dins de l'entitat, sinó donar veu a les joves. Entrenar-los a participar en la societat, a lluitar pels seus drets, que siguin elles i ells els altaveus de l'entitat i que d'aquí a un temps aquesta entrevista la faci un jove. És el repte més gran que tenim, que potser és el que havíem treballat menys en aquests anys. Per això mateix hem impulsat el projecte 'Som Llavor', en el qual facilitem la participació dels joves per ser els agents que lluitin i treballin pels seus drets. Expliquen allò que els importa mitjançant eines audiovisuals.

Com a repte, també tenim l'estabilitat econòmica que ens permeti el funcionament del dia a dia en els projectes, així com continuar tenint persones voluntàries que cada any vulguin estar al costat d'un jove en el seu procés d'emancipació. Voldríem que cap jove s'hagi d'emancipar en soledat, que tots puguin tenir una persona al seu costat en aquest moment tan complicat.