Les Escoles de Segona Oportunitat són centres adreçats a joves d'entre 16 i 25 anys que, per motius diversos, s'han vist fora dels circuits educatius, sense formació ni feina. Aquests centres ofereixen una metodologia basada en una formació innovadora a través d'itineraris personalitzats, que després es veuen refoçats a través de competències laborals, així com habilitats emocionals. A més, ofereixen pràctiques vinculades a l'entorn productiu i comunitari.

La Sònia Tomàs és la directora del Centre de Noves Oportunitats de Terres de l'Ebre de la Fundació Gentis. És experta en gestió de serveis educatius de l'àmbit de la formació reglada. Parlem amb ella sobre els Centres i les Escoles de Segona Oportunitat, els seus punts forts i la situació actual en la qual es troben.

Quin és l’origen de l’Escola de Segona Oportunitat de la Fundació Gentis?

La Fundació Gentis és una fundació amb un històric d’acompanyament familiar, però que a l’any 2011 comença a desplegar serveis més de l'àmbit de l'orientació, la formació i l'educació. La seva tasca es desenvolupa a tot Catalunya, però la branca d’educació, sigui l’Escola de Segona Oportunitat o el programa de noves oportunitats per a joves, se centra a Terres de l’Ebre.

Quina és la raó de centrar aquests serveis a Terres de l'Ebre?

En aquell moment a Terres de l'Ebre vam detectar una necessitat. Vèiem que començaven a haver-hi joves que es desconnectaven del sistema educatiu i no tenien cap recurs adequat on anar. I el que vam fer des de la Fundació Gentis va ser autoritzar-nos al departament d'Educació com a establiment per poder impartir programes de formació i inserció (PFI). Aquest va ser el primer pas.

A partir d'aquí comencem una trajectòria de construcció perquè realment una cosa porta a l'altra. Com dic, al principi impartíem programes de formació i inserció com a establiment autoritzat pel departament d'Educació, però vam virar la impartició d'aquests programes cap a una metodologia pròpia, que, de fet, ens requeria el mateix alumnat que ens arribava.

Què voleu dir?

La tipologia d'alumnat que arribava requeria un tipus d'acompanyament i impartició a les classes concreta. Era un tipus de metodologia amb el qual ens vam trobar com a professionals. Així que vam haver de fer un procés d'adaptació i construcció de la mà, evidentment, de la inspecció del departament d'Educació. Vam aterrar tots els continguts que impartíem a les aules per a determinats perfils basant-nos en projectes i metodologies més col·laboratives, més vivencials i més del dia a dia, en definitiva, un aprenentatge molt més significatiu.

Després va arribar el moment en el qual pensem que, a través del programa de formació i inserció, hi havia la possibilitat de reconduir o ajudar a aquestes joves a tornar-se a enganxar, fos al sistema educatiu, a través d'un grau mitjà, o al món laboral. Però ens quedava una pota una mica coixa perquè tant les famílies com l'alumnat tenien aquella necessitat d'acabar de tancar el cercle, és a dir, assolir l'Educació Secundària Obligatòria (ESO).

I vau dur a terme algun canvi?

Com que els programes de formació i inserció facilitaven que l'alumnat amb setze anys podien entrar a una escola d'adults, ens vam autoritzar com a centre de formació de persones adultes a Terres de l'Ebre, concretament a Deltebre, el centre de formació d'adults Lo Pont. Des del principi ja es converteix en un centre integrat de recursos a disposició d'aquestes joves més vulnerables que han abandonat prematurament els seus estudis i estan en risc de vulnerabilitat per conjuntura territorial, socioeconòmica, etcètera.

I a partir d’aquí és quan, bastint-nos de finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) a través del programa de noves oportunitats, i l'autorització del departament d’Educació, fem una xarxa de col·laboració amb administracions més locals i comencem a impartir un tipus de formació tant en l’ESO com els PFI. A través d'un pla pilot, som la primera escola d’adults que impartim ensenyaments descentralitzats: l’alumnat fa l'entrada al centre al municipi d’on ve i després garantim que es puguin desplaçar per formar-se quan estan executant l'itinerari pactat.

De què consten aquests itineraris?

Els nostres itineraris amb l’alumnat consten, primer, de la fase d’entrada, que és la fase d’orientació; després hi ha la fase d’execució, que és aquella fase més professionalitzadora; i finalment hi ha la fase d'acompanyament, que és la que fem quan l’alumne o alumna ja ha assolit l'objectiu. Cal dir que, de vegades, la persona jove no assoleix el seu objectiu en un curs. Hem de pensar que hi ha alumnat que ve de primer o segon d’ESO, sense haver aprovat massa assignatures. Així que cada itinerari és personalitzat.

Quin és el perfil de joves que arriben?

Normalment, ens trobem que els perfils que ens arriben de setze o divuit anys són perfils d'orientació molt més educativa, i acabem fent un retorn educatiu. Després ens trobem que els perfils del més enllà dels divuit, fins a 24, normalment són perfils molt més laborals. Ara ens trobem que un 75 o 80% del perfil que tenim és més d'orientació educativa, però això no ens està passant a nosaltres com a Escola de Segona Oportunitat, això està passant a la resta de centres d'aquesta tipologia a tot Catalunya.

Quins són els objectius que es marquen en cada cas?

Com a objectiu s‘ha d’aconseguir la inserció laboral o el retorn educatiu. Crec que és important treballar, tal com hem fet, per entendre què és l’èxit per a la persona jove a la qual estem acompanyant en un itinerari concret. L'èxit per a ella potser no és assolir l’ESO, sinó fer un treball competencial que li fa falta per poder assolir, després, un retorn educatiu amb més èxit.

El perfil de joves que ens arriben volen resultats immediats, i això també és una feina que nosaltres hem de fer amb ells. Hi ha una sèrie de competències més emocionals i transversals que es fan importantíssimes en l’execució dels itineraris de les persones joves.

"Hi ha una sèrie de competències més emocionals i transversals que són importants en l’execució dels itineraris".

Com és l'equip de persones professionals?

Tenim un equip multidisciplinari de professionals. Acadèmicament són un equip molt potent, però competencialment han arribat a ser-ho encara més. Ha estat un aprenentatge per a tot l’equip del centre. Durant aquests anys ens hem hagut d’anar bastint de recursos, la realitat ens impactava i ens hem anat formant. Ens ha acompanyat molt el Servei d’Ocupació de Catalunya amb formacions en temes de gènere o de violència masclista, temes amb els quals ens trobem a les aules.

Segons el que comentes, sembla cabdal la relació entre professorat i alumnat.

Més que la relació, és un vincle. Aquí són importants les competències i habilitats que el professorat ha acabat assolint per implicació en el projecte i per vocació. No dic que a la secundària no hi hagi aquesta vocació i implicació, però el sistema de la secundària és molt diferent i crec que absorbeix molt el professorat.

Si alguna cosa positiva ha tingut el fet de partir de zero en els centres de noves oportunitats, ha estat que el professorat i els orientadors no fossin resistents al canvi. La nova construcció ha complicat l'execució moltes vegades; això no obstant, s'ha treballat molt més i millor amb tot el que anàvem descobrint.

Abans parlaves de com impacta la conjuntura territorial.

A Terres de l'Ebre, a l'alumnat i a les seves famílies els impacta alguna cosa més que no només l'abandonament prematur d'aquestes persones joves. Ens impacta la dispersió territorial que tenim; la tipologia social i econòmica d'aquestes famílies més vulnerables que no tenen la mateixa igualtat d'oportunitats d'accedir a aquests recursos; ens impacta el transport, etcètera. Sobre el transport, nosaltres hem d'arribar a l'acord d'ajustar els nostres horaris a les entrades i sortides de l'alumnat o l'acompanyament que fem.

Hi ha certa flexibilitat.

Flexibilitat entesa com a assoliment de continguts igualment. De vegades una persona jove té un impacte a la seva vida, pel motiu que sigui, i hem de fer una congelació d’itinerari, l'entrada i sortida del centre està a disposició una mica de la situació de cada persona. Destaco que és una flexibilitat en la qual no es regala res a ningú. S’avalua conforme les inspeccions d'educació, les verificacions del SOC, i tot està molt controlat.

És un dels punts forts de les Escoles de Segona Oportunitat?

Sí. Un altre dels punts forts és la visió comunitària de les nostres accions. El nostre alumnat participa de la comunitat amb accions que proposem a l’administració de proximitat: en un centre d'art, en un museu, al parc natural del Delta de l’Ebre, amb el projecte ‘Platges netes’, etcètera. Aquest és un treball transversal i de competències emocionals que a ells també els fa sentir útils. I que fa que la societat els visualitzi amb societat en normalitat, difuminant les etiquetes de nois dolents que poden portar a sobre.

Ho explico des del punt de vista motivador perquè he vist i he viscut la construcció, els problemes i els èxits. És impactant que, per exemple, alguns pares m'han dit que el seu fill abans no s’aixecava per anar a l’institut i ara no es perd un dia d’anar al centre de segona oportunitat. Aquests missatges en l’equip acaben sent molt motivadors.

I què us trasllada el jovent?

Quan hem fet trobades d'escoles catalanes i espanyoles de segona oportunitat, els demanen conceptes que descriguin els nostres centres. Oportunitat és una d'elles. I no hauria de ser una oportunitat només per a les persones joves, sinó que hauria de ser una oportunitat per a les persones al llarg de la vida. Aquest concepte de transformació educativa hauria d'estar més valorat en aquest sentit. Crec que s'estan fent passos des del departament d'Educació i el SOC per acabar anant pel camí de la transformació educativa amb metodologies diferents.

Altres conceptes que apareixen: acompanyament, proximitat, flexibilitat, motivació, suport, ajuda, comprensió i motivació.

Quin és l'estat actual de les Escoles de Segona Oportunitat?

Estem pendents de si realment se'ns dona una oportunitat a través de la nova llei d'FP. Hem de tenir en compte que si hi ha alguna cosa que s'ha de canviar, no és un fracàs, el fracàs seria no evidenciar que s'ha de canviar això que no funciona. Crec que el sistema educatiu, si realment vol ser inclusiu, ha de tenir en compte tota la feina que hem fet tots els equips de les escoles i centres de noves oportunitats des del 2015.

No comptar amb els centres de noves oportunitats en la transformació educativa seria un error. Els nostres equips de professionals continuarien rebent joves d'aquest perfil. I hi ha persones que, per singularitats o especificitats, no encaixen o tenen un moment puntual en la seva vida que no poden a anar a la mateixa velocitat que va el sistema.