Un 40% de les identificacions policials que s’han dut a terme a Catalunya durant el 2021 s’han realitzat a població estrangera. Aquesta xifra representa un percentatge elevat, tenint en compte que, del total de persones residents al territori, la població estrangera ocupa un tímid 16%, mentre que la ciutadania espanyola suposa el 84% restant.

Les actuacions policials amb fonaments racials són comunes i, malauradament, sovint responen a un biaix discriminatori en funció dels perfils ètnics i racials. Una situació normalitzada en les pràctiques de control policial en les quals es reclama la documentació a persones per la seva raça o ètnia, en comptes de tenir en compte criteris com faltes administratives o comportaments delictius.

Una problemàtica estesa en les accions policials

És davant aquesta problemàtica que l’associació SOS Racisme ha elaborat l’informe ‘Vigilància 02. Una anàlisi de dades sobre les identificacions per perfil ètnic-racial’, amb l’objectiu de visibilitzar que aquestes actuacions, amb criteri segregatiu, no paren d’augmentar, i per lluitar en contra del racisme institucional.

És el segon estudi que l’entitat dedica a desmantellar i analitzar aquesta circumstància, ja que l’any 2018 ja varen publicar ‘L’aparença no és motiu’, en el qual s’examinaven dades d’identificacions policials cedides pels Mossos d’Esquadra. En l’informe actual també s’ha seguit aquest procés, a través del Portal de la Transparència de la Generalitat, el qual proporciona a la població les dades de l’administració.

Des de SOS Racisme han analitzat les dades d’identificacions de set àrees policials de tota Catalunya: Gironès i Pla de l’Estany, a Girona; Tarragonès, a Tarragona; Segrià, les Garrigues i Pla d’Urgell, a Lleida; i Sants - Montjuïc, Ciutat Vella, l’Eixample i l’Hospitalet, a Barcelona.

El perfil racial en els controls policials

Segons dades de l’informe, el 2021, per cada persona espanyola identificada per la policia, més de tres estrangeres eren examinades. Les identificacions policials es duen a terme sempre que les agents detecten que una persona pot haver comès una infracció. En aquests casos, es demana a la ciutadana que ensenyi la seva documentació.

És una acció que diferents organitzacions que lluiten a favor de la defensa dels drets humans la cataloguen com a racisme estructural, ja que, històricament, la policia ha dut a terme persecucions i empresonaments a persones de comunitats racialitzades no blanques. Segons l’informe, és un comportament que té un vincle estret amb la violència colonial i el racisme institucional.

L’estudi ha conclòs amb diferents dades alarmants. Per una banda, com més població estrangera hi ha en un districte de les ciutats, més augmenta la taxa d’identificació policial a aquest segment de la ciutadania. A més, als barris on habiten un major nombre de persones migrants, el desplegament d’equips de vigilància policial incrementa expressament.

D'altra banda, la problemàtica racial no només se centra en les identificacions. “A escala de detencions veiem una ràtio de desproporcionalitat molt elevada els últims anys. Expressat en xifres, per cada persona espanyola detinguda, es detenen vuit persones estrangeres”, expressa Kaire Ba, coordinadora de la campanya ‘Pareu de parar-me’ de SOS Racisme.

“Aquestes dades no tenen a veure amb el fet que hi hagi una taxa més elevada de delinqüència entre les persones estrangeres. De fet, la taxa de condemnes entre la població estrangera ha disminuït”, explica Ba.

Anys de denúncia

Diferents organitzacions internacionals lluiten per revertir aquesta pràctica i assenyalen l’ús de perfils racials com una acció que vulnera els drets humans. A ‘Vigilància 02. Una anàlisi de dades sobre les identificacions per perfil ètnic-racial’ es destaquen les actuacions de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans, les quals reconeixen l’elaboració de perfils ètnics i racials com a discriminació racista i il·legal.

També s’han posicionat en contra d’aquestes accions el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides i la Comissió Europea contra el Racisme.

Una aplicació per rastrejar les batudes policials

‘Pareu de parar-me’ és una aplicació per a mòbils creada el 2021 per SOS Racisme la qual té com a objectiu principal monitorar les accions policials i les identificacions per perfil racial. És una eina que permet identificar els barris que pateixen més batudes policials i, a més, aporta un mínim de seguretat a les persones estrangeres que no s’atreveixen a denunciar oficialment els atacs de racisme.

És una aplicació organitzada amb codi obert, per tal que qualsevol entitat pugui donar suport i ajudar en les millores del codi o amb la implementació a altres projectes.

Segons expressa Úrsula Ruiz, advocada del Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme, les identificacions també recreen realitats i inseguretats. “Al final, la ciutadania veu aquestes actuacions i legitima la policia. Per tant, reconeix aquestes actuacions com a correctes. Les actuacions de la policia també tenen un poder simbòlic”, sentència.