Suavitzar el discurs racista i antidemocràtic, factors claus en l'èxit dels nous feixismes

Aitor Carr és professor de la Universitat de Barcelona i ha fet la seva tesi doctoral sobre l'ascens de Plataforma per Catalunya (PxC). Ell va obrir la jornada del dimecres 11 de març, segon dia de conferències i xerrades de les II Jornades Contra el Feixisme i el Racisme, organitzades per diferents col·lectius d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) conjuntament amb Dinamització Comunitària.

A través de l'experiència del partit nascut a Catalunya, Aitor Carr va desglossar els diferents elements que tant aquí com a la resta d'Europa han conduït a diferents escales al creixement o fins i tot implantació de partits considerats d'extrema dreta. Quins factors hi ha contribuït?

Els nous partits (PxC aquí, però Front Nacional a França, Alba Daurada a Grècia o Moviment per una Hongria millor) han aconseguit renovar l'imaginari col·lectiu respecte de l'extrema dreta desvinculant-la del feixisme i racismes tradicionals, atraient així persones que mai se sentirien identificades amb la creu gamada o amb el braç alçat, però que ara, en considerar els nous partits "no perillosos o inofensius per a la democràcia", els voten. Tot un sector d'electorat que s'afegeix als sectors durs i conscientment racistes o feixistes.

Un factor clau, va afirmar el ponent, és un discurs suavitzat i menys agressiu en relació amb la immigració i el racisme tradicional. El que abans era jerarquia racial justificada en teòriques diferències biològiques, és avui "diferències entre cultures que fan difícils la convivència, ja que unes estan més endarrerides i representen una amenaça per al món civilitzat occidental". Discurs que qualla entre sectors humils i en barris amb alta immigració. Exemples en són Vic, on va néixer PxC, o l'Hospitalet de Llobregat, on el partit va entrar a l'Ajuntament a les últimes eleccions municipals.

Carr inclou com a element determinant que els nous partits hagin abandonat el discurs antidemocràtic. És més, s'erigeixen com a defensors del sistema polític liberal, democràtic i d'un estat del benestar "desmantellat en benefici dels de fora de casa". "Els sistema liberal ha de funcionar per als nostres". Un liberalisme etnocràtic, l'anomena Aitor Carr.

Alhora, les formacions que segons els ponents es poden titllar d'extrema dreta no s'entenen, literalment, "sense la relació d'amor – odi amb els mitjans de comunicació", que n'acaben fent propaganda i donant-los a conèixer.

Paral·lelament, no directament vinculats als partits però sí amb la ideologia, existeixen espais, com el Casal Tramuntana que, segons ell, esdevenen espais de socialització, de realització d'activitats aparentment culturals, esportives i fins i tot solidàries, però que amaguen ideals racistes, feixistes.

Representen un perill les formacions polítiques d'extrema dreta?

A la pregunta de si les formacions polítiques titllades d'extrema dreta són un perill per al sistema democràtic tal i com idealment el podem concebre, Aitor Carr va respondre que és cert que potser no implantarien un sistema de partit únic sense eleccions, però que sí suposarien un retrocés per a una societat que ha treballat per ser igualitària i per garantir els mateixos drets per a tothom, a més del risc que suposa implantar un ideal de confrontació i estigmes culturals.

 Cal combatre'ls? Com?

David Karbala, portaveu d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme, va succeir la sessió d'Aitor Carr. Amb imatges de Hitler donant una flor a una nena rossa alemanya, va dir: "Hitler també enganyava".  La façana, l'engany, l'aparença d'oferir una alternativa revolucionària és un element comú que pot fer difícil la identificació de partits d'extrema dreta. Ara bé, segons ell, identificar les expressions feixistes i estendre que allò és feixisme és el primer pas per combatre'ls.

Una eina pot ser  identificar les relacions entre partits que podrien no semblar d'extrema dreta, com podria ser PxC, amb d'altres que ho són clarament, com Alba Daurada. Ara bé, segons Karbala, la resposta és clara: "El feixisme es combat amb la unitat".  I d'aquí que es facin necessàries les mobilitzacions, les plataformes, els actes o les Jornades Contra el Racisme i el Feixisme.