La transformació del Port de Barcelona, el model agroexportador que regeix la zona de Múrcia, la bombolla immobiliària i el seu esclat l’any 2007, la reconversió industrial duta a terme per formar part de la Comunitat Econòmica Europea, les condicions precàries de treball i de residència que pateixen les treballadores dels camps de fruits vermells de Huelva, la transició energètica o l’aliança publicoprivada del repartiment dels fons de recuperació Next Generation.

Aquests són alguns exemples de casos, situacions i conseqüències que, des de la dècada dels setanta, han configurat una Espanya colpejada per diverses crisis que ha anat encadenant durant els últims cinquanta anys. Aquestes han sigut un element clau en la transformació del país i han repercutit en els diferents àmbits de la societat: el treball, l'habitatge, l'economia, el medi ambient, les cures, l'alimentació, etc.

A més, ens trobem a les portes de les eleccions generals del 23J en un context que, malauradament, propulsa una extrema dreta creixent que no para d’enfortir-se i que amenaça amb una regressió de drets que pot tenir un gran impacte en l’evolució del país.

La història sí que es repeteix

Des de l’Observatori DESC, en la seva tasca per la defensa dels drets humans, la qual es concentra en els drets econòmics, socials, culturals i ambientals, ha realitzat un ampli ventall d’investigacions per estudiar les tendències de la societat i la manera de combatre aquelles que fomenten una percepció devaluada dels drets.

En aquesta línia, varen detectar un patró: “Teníem la sensació que feia molts anys que parlàvem de la crisi de 2008 i, de sobte, just quan ens estàvem recuperant, va arribar la pandèmia i ens va sotmetre de nou. I en algun punt vam tenir aquesta sensació que tot torna”, explica Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC.

Els avenços en termes de drets, i totes les fites que s’aconsegueixen per garantir una millor qualitat de vida de la població i de certs col·lectius damnificats, s’han vist estroncats per diferents decaïments que ha patit la societat. “A causa de les retallades, un altre cop ens trobem en moments de desprotecció, de pèrdua de drets, de pobresa… és aquesta sensació que encara ens estem recuperant de la crisi anterior”, opina Escorihuela.

La importància de descobrir d’on venim i per què han ocorregut certs fets

Amb l’objectiu de dur a terme una reflexió més profunda del sistema econòmic, l’entitat ha conduït el projecte ‘Quan plou sobre mullat. 50 anys de neoliberalisme, crisi rere crisi’. La iniciativa ha vist la llum en forma de documental i de llibre, els quals fan un repàs dels sotracs que ha patit Espanya durant els últims cinquanta anys, analitzant casos concrets que han tingut una incidència important en el transcurs d’aquestes circumstàncies.

“És un projecte valent perquè parla sense embuts del neoliberalisme, del sistema econòmic i del capitalisme, del rescat dels poders públics de les grans empreses, de les portes giratòries, de les aliances públiques i privades… I també dediquem esforços a l'anàlisi de les parts més vulnerables, com les jornaleres de Huelva, les membres de la PAH que han perdut la seva llar, les treballadores de la indústria que van quedar fora de joc...”, afegeix la directora de l’Observatori.

El documental, un recorregut per la nostra història

El catàleg de la plataforma Filmin ja compta amb la peça audiovisual que recull set històries, amb més d’una vintena de testimonis, que mostren el recorregut històric a través de la seva mirada. “Comença amb la desindustrialització, es posa sobre la taula com es vol convertir el país en un hub, convida a reflexionar sobre el desenvolupament econòmic d’Espanya… Penso que el documental és un format audiovisual una mica més trencador”, opina Escorihuela.

S’aborden diferents lluites i les persones que hi ha darrere, com les jornaleres que treballen als camps de fruits vermells de Huelva, les quals viuen en assentaments improvisats i han de patir unes condicions laborals i residencials que vulneren els seus drets. Es coneix la gran mobilització popular que va comportar el tancament de la siderúrgica Altos Hornos del Mediterráneo, un fet que es va considerar el primer pas cap a la reconversió industrial.

Per acabar, el documental també aborda el model agroexportador de Múrcia, una zona que ha arribat a subministrar, en una dècada, fins al 50% de la quota de mercat dels enciams per a tota Europa. I, en el context de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2007, dona veu a les treballadores de l’atenció sociosanitària que denuncien els efectes de la irrupció de les grans empreses multiservei a l’àmbit de les cures.

També es parla, des d'un punt de vista crític, sobre la transició energètica i del que ha comportat l'aliança publicoprivada en el repartiment dels fons de recuperació Next Generation. El documental s'ha elaborat amb la col·laboració de la cooperativa audiovisual Bruna.

Un llibre que desglossa en profunditat les afectacions dels diferents àmbits

“El llibre té articles més concrets en diferents temes i es divideix en blocs. Compta amb la col·laboració de trenta-cinc autores”, afirma Irene Escorihuela. Per exemple, l’inici explica les lluites sindicals i explora l’àmbit laboral; es continua amb una anàlisi de l’alimentació, els recursos naturals i l’energia, i s’acaba amb l’estudi de l’àmbit de la salut, les cures i els drets socials essencials. Ha estat Icaria Editorial qui s'ha encarregat de l'edició.

Per tant, el llibre acull una mirada més àmplia que li permet aprofundir en temes que el documental, per durada, no li permet endinsar-se amb tanta concreció. “Hem volgut anar al fons i a l’arrel del problema, tirar enrere per fer aquesta anàlisi històrica i econòmica que pensem que és la clau de la situació de benestar de la població i del desenvolupament econòmic del país”, conclou Irene Escorihuela.