Com seria la teva vida amb una Renda Bàsica Universal? Aquesta és la pregunta que vol respondre la Xarxa Renda Bàsica a través d’una iniciativa que explica en què consisteix aquesta mesura i vol fer pedagogia sobre l’efecte que tindria en la realitat de les persones.

La campanya, que inclou un vídeo difós a la xarxa en què participen rostres coneguts del món de l’art, la investigació i la comunicació, entre altres, també convida a signar la Iniciativa Ciutadana Europea que pretén recollir un milió de signatures fins al març del 2022 amb l’objectiu de posar la renda bàsica a l’agenda de les institucions.

“La Renda Bàsica Universal és un dret, no caritat”, comença explicant el periodista Javier Gallego al vídeo de la campanya, que compta amb intervencions en castellà, català, basc i gallec. Gallego exposa que es tracta d’un ingrés pagat per l'Estat de forma incondicional a tota la població per cobrir les necessitats bàsiques i assegura que amb la seva implementació “acabaríem amb la pobresa i aconseguiríem una societat molt més igualitària on no existissin ciutadans de primera i ciutadans de segona”.

“Amb la Renda Bàsica”, agrega la també periodista Lucía Mbomio, “no hauríem d’acceptar condicions precàries i indignes a canvi d'un salari de misèria”, posant el focus en la creixent precarietat del mercat laboral, que pateixen de valent cada cop més persones. “Tindries l’oportunitat de seguir formant-te i podries dedicar-te al que saps fer bé i t'agrada", imagina l’actor Sergi López, o “emprendre projectes personals o col·lectius sense la por de no poder sostenir-los i així decidir el teu futur”, convé la investigadora basca Jule Goikoetxea.

L’advocada Carla Vall, per la seva banda, centra la seva intervenció en el benefici que la mesura tindria en les dones que pateixen maltractaments, atès que les deslliuraria de “la dependència econòmica dels seus agressors” i les permetria “decidir quan i com posar fi a aquestes relacions”.

Altres persones cèlebres com l’actor Xulio Abonjo, la investigadora Coral Herrera, el músic Toni Mejías i el metge i activista Javier Padilla completen el repertori de veus que apareixen al vídeo de la campanya i expliquen les bondats de l’aplicació de la Renda Bàsica Universal per fer front a problemàtiques socials com l’emergència de l’habitatge, la pobresa energètica, la desigualtat social o els problemes de salut mental, entre altres, derivats de les situacions de precarietat i pobresa.

Una mesura viable i necessària

La campanya impulsada per la Xarxa Renda Bàsica també cerca rebatre la idea que no és possible implementar aquesta mesura redistributiva. “¿Podem seguir acceptant la pobresa?”, es pregunten els promotors de la iniciativa, i sentencien: “Hi ha estudis suficients que demostren que una Renda Bàsica Universal és viable econòmicament”, sentencien els promotors de la iniciativa.

Per això destaquen el seu caràcter “universal i incondicional”, en contraposició amb altres tipus d’ajudes com els subsidis socials condicionats, els ajuts puntuals i altres subvencions, que sovint han generat moltes expectatives però s’han quedat en meres solucions provisionals, en el millor dels casos.

“El fracàs de rendes condicionades com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida Ciutadana ha mostrat de forma àmplia aquesta necessitat, així com la seva urgència. Cal un canvi del sistema d’ajuts i rendes no només subjecte a la inseguretat econòmica”, explicaven la Carme Porta i el Sergi Raventós, membres de la Xarxa Renda Bàsica, en un article d’opinió a Xarxanet.

Igualment, asseguren que es tracta d’una reivindicació que està aplegant cada cop més suports i ha pres més força arran de la crisi sanitària, però convenent que té sentit "més enllà de la pandèmia, per posar fi a la precarietat i la pobresa, donant garanties materials per l’exercici de la llibertat”.

Per fer pressió perquè la Renda Bàsica Universal es pugui fer realitat, la campanya convida tothom a donar suport a la Iniciativa Ciutadana Europea, impulsada per una coalició d’entitats del continent, que necessita arribar al milió de signatures abans del 31 de març del 2022 per forçar les institucions europees i els Estats a debatre sobre l’aplicació de la mesura. A Espanya, indiquen, s’han assolit el 43% del total de firmes que li corresponen per complir amb la seva part. “La teva signatura pot ser l’inici de tot”, conclouen.