Una Renda Bàsica Universal a Europa és una proposta amb sentit, més enllà de la pandèmia, per posar fi a la precarietat i la pobresa, donant garanties materials per l’exercici de la llibertat.
Membres de la Xarxa Renda Bàsica.
Fa quatre anys, l’abril del 2016, es va fer una enquesta sobre la Renda Bàsica Universal a 10.000 ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea. Es va portar a terme a 28 països i en 21 idiomes diferents. El resultat de l’esmentada enquesta va ser el següent: el 64% es va mostrar a favor, el 24% en contra i un 12% es va abstenir. Espanya va ser el país que es va mostrar més a favor de la Renda Bàsica amb un 71%.
El passat mes de març, en plena pandèmia de Covid19, es va realitzar l’enquesta ‘Europe’s Stories’, feta a Europa i al Regne Unit per un equip de la Universitat d’Oxford. La Renda Bàsica va obtenir un suport de més del 70% entre tots els grups d’edat a Europa i un 68% al Regne Unit.
El suport creixent a aquesta proposta arreu d’Europa i a tot el món és innegable. Les raons poden ser més o menys discutibles però es fa evident que l’augment de la pobresa i el fracàs de la majoria de subsidis condicionats alguna cosa hi tenen a veure.
Els països amb més pobresa de la UE són Romania, amb una taxa de pobresa del 23,8%, Letònia, Bulgària, Estònia i en cinquè lloc, Espanya, amb una taxa del 20,7%. Quant a la pobresa infantil, el Regne d’Espanya ocupa el tercer lloc amb un 27,1% només darrera de Romania i Bulgària. Pel que fa a l’atur, Espanya ocupa el segon lloc amb un 16,5% després de Grècia, amb un 16,8%. Amb aquests indicadors nefastos es fa del tot necessari avançar cap a una mesura que pugui garantir uns ingressos a tothom sense cap condició prèvia.
Amb aquest context no és d’estranyar que el passat mes de setembre comencés una iniciativa europea per aconseguir una Renda Bàsica Universal. En un any cal recollir un milió de signatures que avalin aquesta proposta, que s’han de recollir en, com a mínim, a set països membres de la UE. En aquest mes i mig de campanya, ja es porten recollides més de 65.000 signatures. Alemanya és l’estat que lidera la recollida amb més de 19.000 signatures seguida per Espanya, amb més d’ 11.000, dos països que aporten una bona proporció de signatures.
No és casualitat que quatre dels països que porten més signatures recollides, siguin Grècia, Bulgària, Estònia i Espanya. Tenen molt a veure els indicadors de pobresa i atur que hem apuntat abans, el que fa molt necessari aconseguir una renda universal i incondicional per a tothom.
En el cas concret d’Espanya, tot i que no és l’únic cas, el fracàs de rendes condicionades com l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida Ciutadana, que havien creat grans expectatives, ha mostrat de forma àmplia aquesta necessitat, així com la seva urgència. Cal un canvi del sistema d’ajuts i rendes no només subjecte a la inseguretat econòmica que està patint bona part de la ciutadania per les conseqüències de la Covid19 i de les polítiques socials portades per la majoria de governs de la UE.
L’actual context ens fa reflexionar sobre les grans limitacions que té el sistema d’ajuts condicionats. Centenars, milers d’ajuts parcials sempre sotmesos a la prèvia demostració de necessitats, risc de pobresa, ingressos,… papers i documents que s’han de sol·licitar, presentar i que estigmatitzen de forma clara a un gran segment de població.
Una Renda Bàsica Universal i incondicional acaba amb aquest estigma i dota de llibertat per negociar la pròpia vida i les condicions d'accés al mercat laboral, un mercat, per cert, que no genera ocupació per tothom i que s’ha precaritzat molt des de la crisi del 2008. Una Renda Bàsica Universal a Europa és una proposta amb sentit, més enllà de la pandèmia, per posar fi a la precarietat i la pobresa, donant garanties materials per l’exercici de la llibertat.
Podeu signar la petició al següent enllaç.
Afegeix un nou comentari