Europa pateix l’ombra del racisme estructural des de temps immemorables. Els discursos discriminatoris continuen vigents i es propaguen de la mà de les elits blanques amb un accés privilegiat al discurs públic. A través d’aquesta posició, expressen creences socials que sostenen la seva superioritat envers comunitats d’ètnies no europees. Una forma de discriminació que repeteix patrons cap a altres col·lectius vulnerables, com l’LGTBI+ i les dones.

Els discursos discriminatoris i d’incitació a l’odi tenen la seva base en prejudicis i relacions jeràrquiques de poder en diferents aspectes socials: morals, econòmics, culturals i físics. Una pràctica que, malauradament, segueix a l’ordre del dia i provoca atacs i situacions racistes massa sovint.

És davant aquesta problemàtica que la Red de Solidaridad para la Transformación Social (Reds) i el Centre d'Estudis del Discurs han elaborat la guia pràctica ‘Identificació d’estratègies discursives que promouen la discriminació i l’odi’, amb l’objectiu principal de ser una eina de detecció i anàlisi de les bases, orígens i característiques d’aquests discursos, a més de proporcionar estratègies per identificar-los.

A més, l’elaboració d’aquesta guia pràctica és el resultat del cicle de tallers ‘El discurs i l’odi’, desenvolupats per les dues entitats.

Una manera d’analitzar els textos i missatges

Gràcies a l’Anàlisi Crític del Discurs (ACD) se cerca descobrir de quina manera, a través de l’ús del llenguatge en diferents contextos determinats, es condueixen ideologies de discriminació i odi, la majoria de vegades de forma implícita, segons determinen les autores. Sovint, podem trobar missatges que poden semblar neutrals, però que, realment, contenen “una alta càrrega de violència simbòlica que és rebuda per les persones destinatàries sense que se n’adonin”, destaquen a l’informe.

Aquesta anàlisi permet distingir els estereotips i prejudicis en textos i missatges que reforcen idees racistes, etnocèntriques, xenòfobes, homòfobes, masclistes i classistes. És a partir d’aquí que, per a desarticular discursos discriminatoris i d’incitació a l’odi, cal apropar a la ciutadania estratègies per identificar quines són aquestes estructures discursives.

Les estratègies discursives

Per exemple, a l’informe es plasmen les següents situacions: d’una banda, dins les estratègies discursives, hi ha ‘El Quadre Ideològic: polarització entre nosaltres i ells’, el qual consisteix a construir una imatge positiva i emfatitzar els aspectes favorables de l’endogrup (nosaltres) per deteriorar la percepció de l’exogrup (les altres).

Molt relacionada amb aquesta estratègia, hi ha la ‘Sobrerepresentació i omissió’, la base de la qual és l’exclusió d’informació i detalls o l’excés de continguts que afavoreixen a la construcció de la imatge positiva de l’endogrup i a la representació negativa de l’exogrup.

Les estructures discursives

Per altra banda, la guia pràctica també desglossa un seguit d’estructures discursives perquè la usuària detecti si es troben davant un discurs discriminatori. Hi ha la utilització dels significats implícits o indirectes, continguts que no s’expressen al text, però activen el coneixement social compartit. Són creences que es volen transmetre com si fossin naturals.

També es destaca l'ús de les metàfores, per exemple, quan s’expressa l’arribada de persones migrades de diferents orígens com una onada o invasió. Això fomenta la concepció mental que aquestes persones són una amenaça.

La importància d’observar amb lupa les accions comunicatives

Com a conclusió principal, la guia recomana respondre un ventall de preguntes davant qualsevol acció comunicativa, per identificar correctament si es tracta d’un discurs discriminatori o d’incitació a l’odi. Per començar, cal detectar qui són les emissores del missatge i sobre qui i què estan parlant.

A continuació, és necessari identificar si hi ha una representació polaritzada entre les dues parts i qui forma part de l’endogrup i l’exogrup, a més de fer una anàlisi de la construcció de la imatge positiva de l’endogrup i la negativa de l’exogrup, amb les seves respectives estructures discursives, el lèxic, les pressuposicions, les metàfores, la intertextualitat, entre d’altres.

L’últim pas seria preguntar-se quina ideologia sosté les representacions i quines relacions poden desembocar a la discriminació i l’odi. Amb tots aquests elements, la guia ‘Identificació d’estratègies discursives que promouen la discriminació i l’odi’ pretén ser un recurs per a aprendre a descobrir els fonaments dels discursos discriminatoris i d’odi i detectar-los davant qualsevol acció comunicativa.