Qui ha de pensar el vocabulari del futur? Quines paraules seran necessàries per a una nova vida en un altre planeta? Ens serveix el llenguatge del present o n'hem de crear un de nou?

L'associació Punt de referència, que acompanya joves en el seu procés d'emancipació, i la productora cultural La Sullivan, s'han aliat per recollir el pensament de persones joves migrants en el projecte 'Viatge a Mart', que complementa l'exposició sobre el planeta vermell del CCCB.

Des de la idea de l'exploració d'un planeta nou per començar de zero i utilitzant l'analogia amb els processos migratoris i les expectatives del viatge, han articulat un procés que ha unit la vessant creativa de La Sullivan, l'experiència socioeducativa de Punt de referència i la repercussió pública del CCCB, que suposa un reconeixement a les visions, pensaments i trajectòria de les participants.

El procés es materilitzarà en forma de càpsules audiovisuals dirigides per la fotògrafa Tànit Plana, que es presentaran el 19 de juny al festival Kosmopolis i se sumaran al projecte 'Un vocabulari per al futur'. També tindrà com a resultat un llibre editat per Edicions Poncianes que recollirà les experiències i el material que han construit al llarg del procés.

Cinc grups formatscadascun per dues persones joves i dues persones adultes que es dediquen a la creació, entre les quals hi ha David Fernández, Míriam Hatibi o Miquel Missé, s'han trobat durant un mes amb una sola consigna: triar una paraula per al futur i fer-ne una definició col·lectiva.

"La idea és que aquest vocabulari del demà que fins ara han estat pensant filòsofs, pensadors i escriptors es pensi de manera col·lectiva", explica Pol Guasch, de La Sullivan, que assenyala que els grups han tingut total llibertat per decidir el que volien fer.

Alba Pi, de Punt de referència, apunta que ha sigut "un procés cuidat" en què es volia que totes les persones poguessin tenir veu sense un posicionament jeràrquic expert-alumne: "Hi havia molta complicitat. Es feia des d'una posició d'igual a igual". Les persones joves s'han sentit "molt reconegudes" i han tingut "un espai de reflexió per parar, pensar i reflexionar sobre coses que no surten durant el dia a dia perquè estan amb els estudis, amb la feina, o preocupades per aconseguir la documentació".

Des de l'entitat defensen la necessitat d'activitats lúdiques, que a vegades no es reconeixen prou perquè no tenen objetius tangibles, que aportin benestar, vincles i salut emocional com és el cas d'aquest projecte. "Això permet sostenir altres reptes que puguin tenir a la vida", afegeix Pi.

L'entitat va proposar el projecte a joves que ja s'havien vinculat a Punt de referència i que poguessin tenir interès en fer un procés de reflexió. S'han encarregat de fer una primera formació a les persones adultes per explicar la realitat del jovent, i donar pautes i eines per poder fer un acompanyament respectuós, a meś de dinamitzar una última sessió de tancament.

Durant el procés, han fet el seguiment de les persones joves per trobar l'encaix dels seus processos en el marc creatiu al qual algunes no hi estaven avessades. "Els hem acompanyat per decidir què volien dir i què no. El vincle inicial que teníem amb els joves ens ha permès cuidar la seva participació i el seu procés", expliquen.

El grup d'Omar Oudaay, Martí Sales, Blanca Haddad i Mamadou Tafsir va triar la paraula recepta perquè totes les persones que el formaven tenien una vinculació amb la cuina. Han cuinat plats del seus països d'origen, n'han fet de nous barrejant ingredients i els han escrit en les seves llengües maternes.

Per a l'Omar, que és xef, i que es defineix com una persona oberta a tot que quan té un objetiu no té aturador, la paraula recepta vol dir "tenir un pla per a qualsevol cosa, ja sigui per cuinar, per ser d'una manera o per aconseguir una feina". Aquesta recepta és diferent per a cada persona. "Cadascú té la seva manera, sap el que li falta, els ingredients. Cadascú li dona el seu significat a la paraula", explica l'Omar, que avisa que tenir els ingredients no vol dir saber-los utilitzar.

Aquesta reflexió forma part del viatge a Mart que ha fet a través de la gastronomia i que qualifica de revolucionari, un viatge a les històries de les seves companyes, compartides des de la curiositat i que han desmuntat alguns estereotips, explica l'Omar. Els seus processos migratoris i les seves realitats eren tan diverses com els plats que preparaven, però tenien una cosa en comú: la mirada cap al futur. "Tots hem viscut un punt d'inflexió de dir «Fins aquí, ja no puc més», però hem tirat endavant".

I és que l'objectiu ha sigut "construir junts una idea de futur però inevitablement tothom porta a sobre el seu passat", afirma Berta Roig, de Punt de referència.

Un futur que encara s'ha d'inventar, com ha identificat un altre dels grups, que va arribar a la conclusió que hi ha emocions que no tenen nom i que es fan difícils d'expressar perquè estan formades per moltes d'altres. Però com podem dir una paraula que no s'ha dit abans? Així va ser com van crear la paraula "linver", que recull els verbs sentir, viure, perdonar i tornar, i que vol dir "l'emoció que sents quan saps que hi ha una notícia nova i tens ganes d'explicar-la", diu Berta Subirats, de La Sullivan.

Linver és el que transmet aquest viatge: ganes d'explicar que el 19 de juny seran al CCCB compartint les seves experiències.