La salut bucodental és un dret bàsic per a tothom, però la realitat és que l’alt cost dels tractaments odontològics representa un factor de desigualtat que exclou un gruix molt significatiu de la població. Recentment, un estudi elaborat a nivell estatal per diverses empreses del sector feia palès que gairebé un 10% de la població espanyola no pot anar al dentista per motius econòmics, una mancança que afecta especialment el jovent. Alhora, l’informe assegurava que l’atenció bucodental “continua sent un problema amb fortes disparitats socioeconòmiques” i la definia com “la gran oblidada del Sistema Nacional Salut”.

No és una qüestió menor, si tenim en compte que les dents són un dels senyals més cridaners i visibles de la pobresa. Ho saben molt bé a la Fundació Acollida i Esperança, que enguany celebra els vint-i-cinc anys del seu Servei Odontològic per a Pacients Socials (SOPS), un projecte dedicat a vetllar per la salut bucodental de persones en situació d’exclusió social.

El SOPS va començar a funcionar el 1998 i, en aquell moment, va ser un servei pioner a Catalunya. En el seu origen, va néixer com un projecte pensat internament des de la fundació per donar resposta a la necessitat pel que fa a l’atenció bucodental de les persones amb VIH/sida i exclusió social severa residents a Can Banús, la casa d’acollida de l’entitat a Badalona.

“L’any 1998, quan el SOPS va obrir portes, les persones residents portadores del VIH es topaven amb un doble problema per accedir al dentista: per una banda, no podien anar-hi per raons econòmiques; per l’altra, també es trobaven amb què les clíniques privades no les volien atendre a causa de l’enorme estigma social que en aquell temps arrossegaven les persones amb VIH/sida”, explica a Xarxanet el Fernando Díaz, director adjunt de la fundació.

El projecte va començar a caminar gràcies a una col·laboració amb un odontòleg a Can Banús i, a poc a poc, ha anat creixent amb més acords de cooperació amb entitats i professionalitzant-se. També es va ampliar el ventall de persones ateses i, des del 2008, ja no és un servei exclusiu per a persones amb VIH/sida i dona servei a qualsevol persona en situació d’exclusió social i sense prou recursos per poder fer front a una atenció dental privada.

Una part essencial de l’atenció que ofereix el SOPS és el seguiment de les pacients posterior al servei per part d’una treballadora social, amb l’objectiu que la intervenció clínica es pugui mantenir en el temps i sigui realment efectiva. Actualment, per accedir al servei les pacients han de venir derivades per una treballadora social, omplir la sol·licitud corresponent i passar una primera valoració per part de les professionals del SOPS, que són qui establirà l’entrada al programa de la persona.

El SOPS ofereix tractaments bucodentals bàsics, com la supervisió de càries, les neteges i les pròtesis, entre altres, i “està pensat com un complement a què fa la sanitat pública”, afirma Díaz, qui assenyala que el servei no tindria sentit per a la fundació “si féssim allò que ja cobreix la Seguretat Social”. Avui, la plantilla del SOPS està formada per una odontòloga, una higienista dental i una administrativa.

Les pacients del servei han d’assumir un cost simbòlic per tractament –molt per sota del preu de qualsevol clínica privada i molt inferior al cost real del servei–, que es dedica a la compra de materials per a la clínica. Ara bé, aquest model de copagament es va establir amb una finalitat principal: la valorització del servei per part de les usuàries. “Al llarg dels anys, hem comprovat que quan les usuàries fan una petita aportació econòmica, valoren i mantenen millor la intervenció que han rebut”, sosté el director adjunt de la fundació.

Més de sis-centes persones ateses cada any

Així, en aquest quart de segle d’existència del SOPS, centenars de persones han tingut l’oportunitat de millorar la seva higiene i salut bucodental. Concretament, des que van començar a recollir-ne dades, cap al 2008, la xifra de persones ateses s’enfila per sobre de les sis mil. Només el 2022, en van ser unes sis-centes trenta, apunten des de la Fundació Acollida i Esperança.

Totes elles han gaudit d’una atenció odontològica a la qual no haguessin pogut accedir d’una altra manera. Amb tot, el SOPS va més enllà d’una intervenció puntual i busca implicar i motivar les usuàries en l’atenció personal de la salut bucodental i en l’adquisició d’hàbits d’higiene, així com contribuir als seus processos d’inserció social i de millora de la convivència social i relacional.

Perquè, com detalla el Fernando Díaz, els beneficis que reben les usuàries destaquen en diversos àmbits. Per exemple, pel que fa a la cobertura de les necessitats bàsiques, com alimentar-se, atès que sense una boca en bones condicions no hi pot haver una correcta alimentació; també una millora de l’autoestima i de com aquestes persones es consideren a si mateixes i es veuen reflectides al mirall; i en una part més social, de com les veu la resta de la societat.

“Aquesta última part és molt important, per exemple a l’hora de buscar feina”, expressa Díaz, i cita una anècdota d’un usuari jove que va arribar al SOPS amb la seva mare i aquesta va demanar a les professionals del servei que s’afanyessin a fer les intervencions necessàries perquè el seu fill havia de “començar ja a buscar feina i donar una bona impressió”.

En qualsevol cas, el grau de satisfacció de les pacients amb el SOPS és més que bo. “L’impacte positiu que tenen aquest tipus d’intervencions en les usuàries és molt bèstia, més si tenim en compte que són persones que han patit molt i sovint han viscut aquest sofriment de manera molt interna”, diu Díaz, qui resumeix el sentir general de les pacients amb una frase: “Ningú vol anar al dentista, però tothom surt d’aquí molt feliç, contenta i enormement agraïda”. Per vint-i-cinc anys més recuperant somriures.