Visibilitat i reconeixement a les dones oblidades del Raval

Només un 7,5% dels referents científics, polítics o culturals que surten en els llibres de text d'ESO són dones, segons un estudi de la Universitat de València. A més, en el 35% dels casos no hi consten pel seu propi paper, sinó com a 'dona de', 'filla de' o 'amant de'. Les dones són, doncs, les grans oblidades de la història.

Diverses iniciatives intenten pal·liar aquesta realitat al Raval de Barcelona, tot analitzant el passat amb mirada de gènere i visibilitzant i posant en relleu el paper que han tingut les dones del barri durant el segle XIX i XX.

El Raval, escenari de les lluites del feminisme obrer

Amb la industrialització, moltes dones es van incorporar al treball remunerat i van participar en les lluites obreres. El seu paper, però, s'ha invisibilitzat. El col·lectiu ANDRONAcultura va treure de l'oblit dones com Ángeles López de Ayala o Teresa Claramunt, que van protagonitzar les reivindicacions de les dones obreres de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

Ho va fer amb una ruta guiada pel Raval, un barri molt vinculat amb la mobilització obrera i feminista de la ciutat.

A més, Emma Fernández Parcerisa, historiadora i fundadora d'ANDRONAcultural, va publicar el mes de març de 2018 'El Raval i els inicis del feminisme obrer', que busca reivindicar i visibilitzar aquest moviment i contribuir a eixamplar i democratitzar la memòria dels barris de Barcelona. La publicació és fruit de la col·laboració de la Fundació Tot Raval i ANDRONAcultural.

Memòria d'una presó oblidada

Encara que molts veïns i veïnes no en són conscients, fins al 1936 l'actual plaça de Folch i Torres acollia el centre penitenciari de Reina Amàlia. Des del col·lectiu de periodistes SomAtents estan desenvolupant un treball comunitari per recuperar la memòria de la presó i les dones que hi van estar internes. Han buscat testimonis, han analitzat què recorden els veïns i veïnes, han publicat vídeos i cròniques, han fet xerrades i continuen investigant.

Expliquen que gran part de les dones eren condemnades a causa de la seva situació de pobresa i que també hi havia preses polítiques, la majoria anarquistes. Afegeixen que la presó simbolitza un oblit múltiple: el de les dones castigades per tenir rols no normatius en una societat patriarcal i masclista i l'oblit de les classes socials baixes.

La major dificultat que s'han trobat és que elles, les que van estar preses, han mort i sense informació de primera mà, la investigació s'alenteix. Així i tot, el que prioritzen és mantenir el contacte amb els veïns i veïnes i fer visible la petjada simbòlica de la presó a la plaça.

L'educadora social i periodista Laia Teruel és una de les professionals implicades en aquest projecte. En un article publicat a Social.cat reflexiona sobre la importància que té conèixer el passat per tenir una mirada crítica i construir una societat més conscient: "El viatge que fem cada vegada que recuperem el nom de la presó, els noms d’algunes de les preses, quan remirem les seves fotografies i repassem la seva història és un trajecte compartit amb el barri i la comunitat, que permet assolir coneixements i eines per tal d'emancipar la ciutadania d'un entorn que li nega la possibilitat de conèixer les repressions que han viscut, tan a prop, avantpassades que compartien el seu espai".

La convergència entre el treball domèstic i de cura amb el treball remunerat

"Començaven l'entrevista dient que no feien res, que no era important el que feien i s'acabaven adonant de tot el que havien treballat. Moltes no eren conscients de la importància del que havien fet fins a aquell moment". Són paraules de Roberta de Carvalho, cofundadora de Territoris Oblidats. Parla de les dones que van entrevistar en vídeo per al projecte 'Las Pieceras: treball extra-domèstic S.A.'.

L'objectiu de les entrevistes era recollir els testimonis del treball remunerat que feien aquestes dones a domicili. Un treball principalment manual, realitzat per dones que havien après oficis i que es guanyaven la vida treballant a casa seva com modistes, costureres, corbateres, guanteres, muntadores, mecanògrafes, polidores, afiladores o empaquetadores. El domicili de moltes dones va ser un espai on convergien el treball domèstic i el de cura amb el treball remunerat, sovint realitzat en economia submergida.

Així, el projecte realitza un recorregut per la vida laboral de les dones del Raval, les seves condicions laborals i dona visibilitat al fet que les pensions de jubilació de moltes d'elles són força baixes, a causa de la manca de reconeixement social del treball a domicili. Un documental amb les veus de les dones i una exposició són alguns dels resultats del projecte.