Jordi Valls: “Lluitem contra la imatge que dona l’església jeràrquica del col·lectiu LGTB”

En un moment en què la fe cristiana es manté a la baixa, l’ACGIL continua treballant amb l’objectiu d’apropar la realitat LGBTIQ+ a les comunitats cristianes i transmetre la fe de manera inclusiva. El seu consiliari, Jordi Valls, ens explica detalladament la tasca de l’entitat.

Com va néixer l’ACGIL? 

Es va crear fa trenta-cinc anys per un grup d’homes gais universitaris que es trobaven al centre cristià d’universitaris. Van pensar que estaria bé fer una associació de persones homosexuals cristianes. Al principi, només eren homes catòlics i després, amb el temps van entrar dones i altres compassions cristianes.

Quina és la vostra missió principal? 

El nostre objectiu és fer de pont entre dues realitats: la realitat LGTB i la cristiana. Fer de pont significa que, de cara al col·lectiu LGTB, anunciem el missatge i la bona notícia de l’Evangeli i, de cara a les comunitats cristianes, fem saber la realitat LGTB.

Com ha evolucionat l’entitat fins al dia d’avui? 

L’entitat va començar amb molta empenta i va arribar un moment en què érem una vuitantena de persones. Ens reuníem cada setmana i fèiem uns processos de formació. Al llarg dels anys, com la major part de l’associacionisme, hem vist com es reduïa el nombre d’usuaris. Som una associació petita que continua existint perquè pràcticament cada setmana s’apropa una persona nova. Després es queda o no, però almenys la gent encara ve a fer les seves consultes.

La fe cristiana s’està perdent? 

Catalunya som un dels països europeus amb una de les pràctiques religioses més baixes. Per tant, una cosa va al costat de l’altra. És normal que tinguem poca gent perquè les parròquies també estan buides. I, en aquest sentit, les comunitats religioses cada vegada van tancant més. Com veiem, es correspon amb la realitat socioreligiosa de Catalunya.

Quina és la relació de l’entitat amb l’església? 

Al llarg de la nostra història hem intentat tenir contactes amb l’església jeràrquica, amb una sort discreta. Ens han contestat només tres bisbes. El que sí que hem tingut és contacte amb parròquies, moviments i persones religioses. I ens hem sentit molt ben acollits i acompanyats. L’assignatura pendent, òbviament, és la jerarquia. Ens consta que hi ha jerarquies d’altres països que s’han assegut i han fet grups de treball, però pel que fa a la catalana i l’espanyola, no hi ha manera que ho facin. De fet, la jerarquia espanyola sempre ha estat molt conservadora.

Costa desfer-se dels valors que representa l’església jeràrquica? 

Nosaltres lluitem contra la imatge que dona l’església jeràrquica i això costa moltíssim. Sempre hem format part del moviment LGTBI de Catalunya i, al principi, ens miraven una mica de lluny per aquest motiu. Ens preguntaven que com podíem estar en una institució que ens titlla de malalts, pecadors, i que no accepta les nostres famílies.

Vivim la nostra fe d’una manera alliberadora, inclusiva, oberta i misericordiosa.

I com reforceu aquest vincle entre la fe cristiana i el col·lectiu LGBTIQ+? 

La nostra tasca al llarg d’aquests trenta-cinc anys ha estat fer comprendre al col·lectiu LGTB que una cosa és l’església jeràrquica que diu aquestes barbaritats i l’altra és la nostra realitat cristiana. Vivim la nostra fe d’una manera alliberadora, inclusiva, oberta i misericordiosa. I la lectura que fem del missatge de l’Evangeli no és la mateixa que fa la jerarquia. A vegades, sembla que remem a contracorrent perquè la imatge que tenim de la jerarquia no és la mateixa. Amb sort, el darrer papa de Roma va canviar una mica aquesta imatge. Tenia una mirada més oberta i inclusiva cap a nosaltres.

Quines activitats teniu previstes per aquest 2026? 

Una o dues vegades l’any anem a fer unes convivències en algun monestir, també fem cinefòrums i un cop al mes, anem a la parròquia de Santa Anna i participem en l'eucaristia de les 12 que ens acull especialment. Aquesta darrera vegada, a principis de gener, vam començar més aviat amb la presentació d’una experiència d’una associació cristiana que ha fet de la inclusió la seva divisa. Es diuen CVX-Comunitat de Vida Cristiana, creada pels jesuïtes. Treballen molt a fons la plena acceptació de la diversitat sexual i afectiva a l’església. Per tant, malgrat ser una associació catòlica, es desmarca moltíssim de la posició conservadora de la jerarquia. Treballen per acollir totes les famílies amb diversitat sexual i afectiva.

Quins reptes afronteu de cara al futur? 

Ens encantaria desaparèixer. Com tantes altres entitats reivindicatives, el nostre objectiu és desaparèixer perquè no calgui aquesta lluita. Nosaltres volem que l’església s’obri a la diversitat sexual i afectiva. Mentrestant, intentem aguantar per aquestes persones que ho passen malament. Tenim usuaris que provenen d’entorns molt fonamentalistes, tant catòlics com protestants, i han necessitat ajuda psicològica. Les persones que ho desitgin ens poden contactar a través del nostre mail (info@acgil.org) o pot anar presencialment a la nostra seu, al centre LGTBI de Barcelona.