El concepte feminisme té l'origen en els tractats mèdics que atribuïen a les persones afectades per la tuberculosi trets "feminitzats". Alejandro Dumas va utilitzar el concepte al llibre 'La mujer-hombre' per burlar-se d'aquells que donaven suport a la igualtat de gènere, i les sufragistes se'l van reapropiar. Des de llavors, altres conceptes com l'abolicionisme, l'anarquisme, la interseccionalitat, l'ecologisme i la diversitat de gènere i sexual l'han redefinit i capilaritzat.

La tecnologia, tant present en la nostra societat, no queda al marge dels feminismes, i amb aquests dos conceptes treballen entitats com DonesTech o FemDevs.

D'on ve el xenofeminisme?

Neix el 2015 amb el manifest del col·lectiu Laboria Cuboniks i es consolida amb el llibre 'Xenofeminismo: tecnologías de género y políticas de reproducción', de Helen Hester, publicat el 2018.

El manifest, en 5 punts

• Alienació: totes estem alienades i hem d'alienar-nos encara més per construir la llibertat.
• Ús estratègic de les tecnologies: redissenyar el món mitjançant una innovació tecnocientífica, que s'entrellaci amb el pensament i que combati la desigualtat de gènere, en la qual dones, queers i dissidents de gènere hi tinguin un rol principal.
• Racionalisme: extreure la raó i la ciència de les mans del patriarcat.
• Universalisme: un concepte universal no absolut i interseccional que es defensi dels sistemes de poder emsamblat a partir de les necessitats de cada persona.
• Tombar el santuari de la natura: allò que és natural o que es dona des del naixement no és la llibertat i, per tant, es posicionen en pro d'allò modificable: "Qualsevol que s'hagi considerat 'no natural' sota les normes biològiques regnants, qualsevol que hagi experimentat injustícies en nom de l'ordre natural, comprendrà que la glorificació d'allò 'natural' no té res a oferir-nos a lxs queer i trans, a les persones amb diversitat funcional o a aquelles que han patit discriminació per l'embaràs o les tasques lligades a la criança".
• Abolició del gènere: la proliferació de sexes en una societat on els patrons de gènere no s'utilitzin per construir un poder asimètric. De fet, defensen l'abolició de races i l'abolició de classes, la forma d'opressió "transparent" del capitalisme.
• Codi obert: una arquitectura mutable que estigui disponible a modificacions perpetues.

El Del-Em, un paradigma

Hester presenta aquest dispositiu creat per les feministes dels EUA de la segona onada com un paradigma d'aquest corrent. L'artefacte permetia l'extracció de la menstruació i el conseqüent avortament sense la necessitat d'un equip mèdic. D'aquesta manera, les necessitats diverses dominen els dictats biològics.

El ciberfeminisme i les cyborgs

No podem tancar el capítol sobre xenofeminisme sense parlar de ciberfeminisme, una de les fonts de les quals beu. Donna Haraway plantejava als 80 l'artifici del gènere i imaginava un futur feminista amb una cyborg com a líder mundial. La filòsofa Sadie Plant va qualificar el moviment d'una aliança dels béns contra els seus amos entre dones i màquines. Diversos col·lectius s'han inscrit en aquest moviment al llarg del temps, com és el cas de VNS Matrix: "Som el virus del nou desordre mundial".