La Plataforma per la Llengua ha denunciat públicament que el Govern no aplica ni fa complir els articles de caràcter lingüístic de la Llei del Codi de consum i de la Llei del cinema, aprovades pel Parlament de Catalunya fa 10 anys.

El Codi de consum

El 20 de juliol del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, que va entrar en vigor el 23 de juliol. L'article 128-1 recull els drets lingüístics de les persones consumidores, el 211-5 els requisits lingüístics que han de complir les empreses i altres articles, el règim d'infraccions i sancions corresponents.

Una de les novetats més rellevants era l’obligatorietat de les dades d'etiquetatge, instruccions, embalatges i manuals dels productes distribuïts a Catalunya en català. La llei també fa referència a les factures i els pressupostos, amb el mateix format que la resta de llengües que hi apareixen.

Fins al 2010, la comunitat lingüística catalana era l'única de les europees amb dimensions semblants que no tenia una obligació similar. Per aquest motiu, a partir del 2011, totes les empreses havien d’etiquetar els productes en català, però a la pràctica la majoria d’empreses no ho complia.

Aquest incompliment continua present, sense cap sanció per no posar en català les dades obligatòries dels productes, tot i que el Codi de consum contempla sancions de fins a 100.000 euros en cas d'infraccions greus, com pot ser el fet que en deu anys les empreses no s'hagin adaptat. D’altra banda, totes aquelles empreses que no compleixen la normativa per etiquetar el producte en castellà sí que han patit una sanció econòmica.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, alerta que "no hi ha dins de la Unió Europea cap territori amb tantes empreses que actuïn fora de la llei".

Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua exigeix al Govern català que apliqui la llei del Codi de consum. "Per descomptat que hi ha empreses que s'han adaptat, però constatem que la majoria, incloses grans multinacionals, encara actuen de manera il·legal en el nostre mercat i fan competència deslleial, impunement, a les empreses que sí que compleixen la llei”, remarca Escuder.

La Llei del cinema

D'altra banda, el compliment de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema de Catalunya tampoc s’està complint. Aquesta llei determina que com a mínim el 50% de les pel·lícules comercials projectades als cinemes de Catalunya han de ser en català, tot i que després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2017 es va reduir al 25%.

La llei obliga les empreses distribuïdores a garantir que totes les pel·lícules que s’estrenen doblades o subtitulades en català en sales de Catalunya enviïn aquesta versió a tots els canals de distribució com les televisions i les VOD (plataformes sota demanda) després de l'estrena a les sales. Però aquesta norma tampoc es compleix. A més, s’especifica que caldrà desplegar un reglament per seguir l'aplicació dels objectius de la llei, un altre cop sense arribar a executar-se.

La Llei del cinema de Catalunya preveu un règim de sancions per l'incompliment dels articles que van dels 4.000 als 75.000 euros. També esmenta que la llei serà plenament vigent al cap de 7 anys com a màxim en cas d'acord amb les empreses, però ja han passat 10 anys i segueix sense complir-se.

L'aplicació de la llei representaria una millora i un avenç del català als cinemes del país, que a l’actualitat té uns percentatges molt ínfims d'oferta. El 2018, només el 2,1% de projeccions eren en català, molt lluny del 25% mínim.

"El català al cinema no només és una necessitat des del punt de vista de la llengua, sinó que és també una demanda de la societat, que vol veure pel·lícules en català, com demostren les prop de 30.000 signatures aconseguides per la Plataforma per la Llengua perquè Disney Plus inclogui el català als productes audiovisuals que tenen versió en català o els centenars de peticions diàries que hi ha a les xarxes socials en relació amb les plataformes de visionat en línia", apunta Escuder.