El paper de la dona és molt important en tots els àmbits, també en el de l’associacionisme cultural. Cada vegada és més habitual trobar activitats de cultura popular on el nombre d’integrants femenines és molt més gran que el d’integrants masculins. Fins i tot existeixen colles en els quals només participen dones, com les Diablesses de Mataró o La Mula de Sant Feliu de Llobregat.

Però encara queda un llarg camí per recórrer per trobar aquesta igualtat de gènere als càrrecs directius de les associacions culturals. Tot i que gràcies a alguns noms influents d’aquest món, a poc a poc s’està aconseguint que les dones tinguin el mateix pes que els homes dins del teixit associatiu.

A continuació us oferim un llistat de deu dones destacades que han aportat el seu granet de sorra per fer el món de l’associacionisme cultural una mica més just:

1. Rosa Maria Provencio

Sense anar més lluny, la Junta Directiva de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català està presidida per una dona, la Rosa María Provencio Monleón, que també presideix l’Associació Catalana de Puntaires (ACP).

Aquesta puntaire és llicenciada en Filologia Catalana i, a més de vetllar per la supervivència de la cultura popular catalana, també ha treballat a la Biblioteca General de la Universitat de Barcelona i a La Caixa com a secretària de direcció general.

2. Mercè Cano

Amb una llarga trajectòria vinculada a les corals i la vida associativa, la Marcè Cano va ser anomenada presidenta del Moviment Coral Català fa gairebé dos anys, agafant el relleu a una altra dona, l’Ariadna Casacuberta.

Actualment, Cano està al capdavant de més de set-centes entitats corals i de trenta mil cantaires, repartits arreu del territori. Aquesta cantaire també dirigeix el Cor la Fontana del barri de Sant Gervasi de Barcelona des de fa un quart de segle.

3. Mercè Ayora

La vicepresidenta de l’Agrupació del Bestari Festiu i Popular de Catalunya, Mercè Ayora, va impulsar la creació d’una Comissió d’Igualtat per reforçar la presència de la dona tant a les juntes directives com a les colles de les entitats, que està en funcionament des del passat mes de setembre.

Els primers reptes d’aquesta comissió han sigut l'adaptació al llenguatge inclusiu de tota la documentació de l'Agrupació; l'elaboració d'enquestes per conèixer la presència de la dona a les entitats; i la producció d’entrevistes audiovisuals per donar visibilitat a la tasca de les dones que participen en el món del bestiari festiu.

4. Dolors Sans

Aquesta dissenyadora fa més de trenta anys que exerceix un paper molt important dins del món de la cultura popular catalana. Ella és escultora d’imatgeria festiva i amb les seves mans ha creat més d’un centenar bèsties de foc, desenes de gegants i una vuitantena de capgrossos.

La Dolors va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i l’any 1987, tot just quan va acabar la carrera, va iniciar-se en el món de la creació d'imatgeria festiva quan ni tan sols era un ofici. L’any 2019, aquesta pionera vilafranquina va crear el primer gegant d’un jove amb síndrome de Down.

5. Helena Llagostera

Quan el món dels castells només el formaven homes, una nena de 10 anys va decidir entrar a la colla Joves Xiquets de Valls. Ella era l’Helena Llagostera i l’any 1988 es va convertir en la primera dona a participar en un castell de 9.

Un altre mèrit de Llagostera va ser aconseguir ser la primera dona anomenada cap d’una colla de gamma extra. El seu és un dels noms femenins més destacats en la història del món casteller juntament amb el de Montserrat Albà, que va estar al capdavant de la colla Bordegassos de Vilanova, i Eva Baró, qui fou cap dels Castellers de Barcelona.

6. Àngels Serentill

Una altra dona que recentment ha arribat a assolir un alt càrrec dins de la cultura popular catalana és l’Àngels Serentill, presidenta de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya.

Ella va començar a viure de ben a prop el món pessebrista de petita, participant amb la seva família al pessebre vivent de la Parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança de Manresa. I des d’allà va anar escalant dins de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya fins que l’any 2020 va arribar a dalt de tot.

Ara l’associació s’ha configurat com a Federació i al capdavant, a més de l’Àngels, també hi trobem a dues altres dones Lourdes Serra i la Núria Giné.

7. Núria Roca

Aquesta sociòloga és l’autora de l’estudi ‘Les dones a l'associacionisme cultural. La incorporació i participació de les dones en la cultura popular’. Un recull de xifres i dades de participació femenina en els diferents àmbits de la cultura popular i una anàlisi acurada de la situació actual sobre la igualtat de gènere a les colles i entitats culturals catalanes.

Aquest treball d’investigació es va dur a terme gràcies al finançament de la IV Beca d'Estudis de l’Associacionisme Cultural, convocada per l’Ens, i es va publicar en el Canemàs 18.

8. Montserrat Garrich

Aquesta barcelonina treballa des de fa més de quaranta anys per a divulgar la dansa d’arrel tradicional a la ciutat. La seva tasca dins del teixit associatiu de la cultura popular catalana li va fer guanyar, l’any 2019, el III Premi Antoni Carné de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català a la Persona.

El seu vincle amb la dansa va començar quan tenia 20 anys i va unir-se a l’Esbart Català de Dansaires. Dins d’aquesta entitat també va fer de secretària i actualment pertany a la junta directiva.

9. Montserrat Condemines

En el món del teatre cal destacar la Montserrat Condemines, que va arribar a presidir la Federació de Grups Amateurs de Teatre. Ella va haver de fer front a les dificultats que va plantejar la pandèmia de coronavirus a la cultura i amb molt d’optimisme va saber controlar la situació i treure’n noves oportunitats.

10. Anna Costal

Aquesta Doctora en Art i Musicòloga gironina va merèixer el reconeixement de premi extraordinari per la seva tesi sobre Pep Ventura l’any 2014. A banda de ser professora Escola Superior de Música de Catalunya, també investiga sobre la música catalana, sobretot temes vinculats a les sardanes.