1. ‘M'estimes i em times’, de Julia Bertran.

L'autora qüestiona l'amor romàntic, la cultura monògama, la família tradicional, el codi binari de gènere i els seus rols sexistes a través d'una sèrie d'il·lustracions i amb set entrevistes a persones inspiradores com Mari Luz Esteban, Brigitte Vasallo, María Riot, Coral Herrera, Niño de Elche, Carolina del Olmo i Teo Pardo.

Segons afirma la Julia Bertran: 'Tinc cony i sóc una dona. O això m'han dit des que vaig néixer. Blanca i europea. M'agraden els homes i visc en parella: una relació heterosexual i monògama. Vaja... que sóc molt mainstream. I ric sola de pensar-ho. Però és així: acumulo força privilegis i la meva vida sentimental és d'allò més convencional. Sí, a la pràctica, reprodueixo feliçment el patró'.

2. ‘Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells’, de Chimamanda Ngozi.

L'autora elabora un manifest en quinze punts que recorda a tothom, homes i dones, joves i persones adultes, d'Àfrica o no, la gran responsabilitat que tenim per aconseguir, mitjançant l'educació i l'exemple en el dia a dia, que les nenes i els nens del futur visquin en llibertat en una societat igualitària.

Es tracta d'un llibre que reprodueix una carta que Chimamanda Ngozi, gran veu en la lluita per la igualtat dels gèneres, va escriure a la Ijeawele, una amiga d'infantesa, després que aquesta li demanés consell per educar la seva filla com a feminista.

3. ‘I tu, ets feminista?’, de Gemma Celestino.

Aquest és un llibre sobre feminisme i filosofia, ja que, tot i que el tema principal és el feminisme, l'autora l’aborda des d’un punt de vista filosòfic i afirma que no el feminisme no és només per a dones. El fet és que sembla que hi ha coses que són tan quotidianes que semblen inofensives, però no ho són. El llibre convida a reflexionar-hi per a aconseguir una vida més protegida i satisfactòria per a tothom.

4. ‘Els homes m'expliquen coses’, de Rebecca Solnit.

L'autora reflexiona sobre les diferències entre homes i dones durant la història i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per erradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals.

Al llibre, l’amfitrió d’una festa a la qual assisteix l'autora li recomana la lectura d’un llibre que acaba de publicar-se de manera condescendent i paternalista sense adonar-se que està recomanant-li el llibre a la mateixa autora. I que ha fet el ridícul evidenciant que no ha llegit més que una ressenya: alguns homes, sàpiguen o no de què parlen, insisteixen a explicar coses a les dones.

5. ‘El manifest de les cures’, de The Care Collective.

Llibre que posa èmfasi en la col·lectivitat des del feminisme. Ajuda a recuperar la fe en la humanitat i a entendre la necessitat que totes les persones tinguem una xarxa per a estimar i cuidar, i perquè ens estimen i ens cuiden. Les cures són una necessitat des que naixem fins que morim i el feminisme assenyala les mancances que la nostra societat presenta davant aquestes necessitats vitals.

6. 'Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI’', de Montse Barderi.

Es pot estimar bé i malament. Motiu pel qual aquest llibre tracta sobre l'amor en relació amb la passió, l'ètica i el maltractament subtil. No deixa marques, no hi ha grans insults, però menyscaba el propi jo fins a l’aniquilació. Aristòtil no va fer mai cap llibre pensant que les dones podrien llegir-lo. Però, homes i dones del segle XXI parlen de la seva obra des d'una perspectiva de l'època actual.

7. 'La veu i el poder de les dones', de Mary Beard.

L'autora se serveix de l’exabrupte de Telèmac per analitzar l’exclusió de les dones de l’esfera pública en les societats occidentals des de l’antiguitat fins als nostres dies. També explora els fonaments culturals de la misogínia en la política i en la vida laboral i demostra com les dones han quedat excloses del poder.

No ens agrada que ens facin callar. Ni en l’àmbit públic ni en el privat. A L’Odissea, Telèmac censura la seva mare, Penèlope, i deixa clar que parlar en públic és cosa d’homes. L’eco d’aquest moment clàssic homèric encara ressona.

8. 'Atreveix-te a fer les coses a la teva manera', de Iolanda Batallé.

Aquest llibre és un relat íntim i vivencial que va més enllà d’un manual sobre lideratge. Es tracta d'un al·legat personal i alliberador, emotiu, directe i lúcid que, amb coratge, que convida a viure, a fer i a dirigir lluny de l’autoritarisme imposat, amb la premissa de l’autoconeixement com a base d’una gestió empàtica, eficaç i feliç.

9. '100 grans dones de la història', de Maria Àngels Cabré.

Llibre que recull les vides de 100 grans dones al llarg de la història. Durant segles, el patriarcat ha donat excessiva visibilitat als homes, que ha estat inversament proporcional en el cas de les dones, fet que les ha condemnat a àmbits privats. Tot i això, la desobediència de les dones i el seu gran esforç han contribuït al fet que que aquestes ocupin progressivament els llocs que se’ls negaven.

10. 'Escrivim el futur amb tinta lila', de Carme Forcadell.

Forcadell treballa des del feminisme en un entorn de dones doblement víctimes i explica uns fets colpidors, tant de les vides de les dones que s’ha trobat com de tot el que han fet juntes. El llibre acaba parlant de la seva experiència com a presa política, i ho fa contant la història del bolígraf de tinta lila, que s’ha convertit en un símbol feminista.