5 accions de la Plataforma per la Llengua durant aquest 2020

Després de l’estiu, Plataforma per la Llengua ha fet un repàs de les accions, campanyes i èxits que han ajudat a promoure el català. Amb aquest resum d’activitats, l’entitat també vol remarcar la importància de totes les persones sòcies, voluntàries i simpatitzants que han donat suport als diferents projectes.

Informe Cat2020

Aquest document mostra una panoràmica de la salut del català mitjançant el recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L'objectiu de l’informe és posar sobre la taula un document de referència que es pugui actualitzar anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua.

Per exemple, una de les dades que mostra és que la meitat dels i les habitants de Catalunya pensen que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Per elaborar el text s'han consultat diverses fonts i els estudis que la plataforma ha realitzat durant el darrer any.

Disney+ en català

Un dels altres projectes ha estat la lluita perquè la plataforma de vídeo sota demanda Disney+ inclogui els continguts en català que ja existeixen. Per portar-ho a terme, ha realitzat una campanya de recollida de signatures a través del portal canvia.cat perquè qualsevol persona que hi estigués d’acord signés per reclamar la mesura.

A través d'aquest portal, la ciutadania pot enviar un correu electrònic a la direcció de Disney als EUA, Europa i a l'Estat espanyol per reclamar la incorporació de la llengua catalana a la nova plataforma audiovisual. D’aquesta manera, la companyia ha rebut de primera mà les nombroses peticions que reclamen la inclusió del català.

A més, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, també ha enviat una carta a diferents càrrecs de la companyia, com Jan Koeppen, president de The Walt Disney Company EMEA o Manuel Muro, director general The Walt Disney Company Iberia S.L. Buena Vista Internacional Spain, perquè es pugui portar a terme el canvi.

Aturar les discriminacions lingüístiques

La plataforma continua treballant per evitar les discriminacions arreu del territori, com és el cas del País Valencià o Manresa. L’entitat ha participat en l'Informe de discriminacions de Barcelona, un document que recull més de 45 casos de discriminacions lingüístiques a la ciutat comtal.

El 64% dels casos que recull l’informe han estat atribuïts a entitats privades o empreses, i en el 27% dels casos, la discriminació ha estat exercida per la mateixa administració pública. Respecte l'àmbit on tenen lloc les discriminacions lingüístiques, hi ha un predomini de l'àmbit privat, en el 60% dels casos, enfront de les ocorregudes en l'àmbit públic, que representen el 33% i es destaquen els 10 casos registrats en restaurants i bars i els 10 reportats en serveis en línia i telefònics.

Som 10 milions, som una llengua

Aquesta campanya ja ha estat portada arreu del domini lingüístic a llocs com Reus, Eivissa, Perpinyà, Alacant i Arenys de Mar per lluitar contra la fragmentació lingüística. El projecte demostra que el català gaudeix d’una diversitat de parlars diferents que l’enriqueix i el fa encara més fort.

Tot i que el català és, lingüísticament, una de les llengües més unitàries del seu entorn, aquesta diversitat dialectal a vegades serveix de pretext per qüestionar la unitat de la llengua catalana.

Amb aquesta campanya, la plataforma ha defensat que la unitat lingüística no s’hauria de veure qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara l'alguerès, el valencià, el mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí.

En qualsevol cas, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, actualment parlada per més de deu milions de persones ciutadanes europees. L’entitat ja ha aconseguit més de 36.000 firmes per lluitar contra aquesta fragmentació lingüística.

Presentació de noves territorials

La plataforma també ha obert noves seus per seguir creixent i lluitant pels drets de la llengua catalana des dels diferents llocs on es parla. Durant aquest 2020, l’entitat ha obert noves territorials al Conflent, al Gironès i a Formentera.

L’objectiu segueix sent la promoció i l'animació, gràcies a diverses manifestacions, de la llengua i de la cultura catalanes, sota totes les seves formes i modalitats, així com la creació d'un lloc de trobada. D’aquesta manera, l’ADAC, un ateneu gironí que defensa la llengua, la cultura i la nació catalanes, ha signat un conveni amb la plataforma per unir esforços.

En el cas de Formentera, l’Obra Cultural de Formentera és l’entitat que s’ha convertit en la representació territorial de la Plataforma per la Llengua a l’illa, actuant en el seu nom i difonent totes les seves campanyes.