“Els jocs no moren, tan sols, passen de moda, resten adormits, oblidats. La majoria poden tornar, despertar, recordar-se, això sí, evolucionats i diferents de com els jugàvem abans", deia Francesc Gisbert. Vivim en l’era dels jocs tecnològics, però, per sort hi ha qui encara recorda amb anhel tots aquells jocs tradicionals als quals tant hem jugat al llarg del temps.

Les tardes d’estiu jugant al ‘pica paret’ en meitat de la plaça del barri, els ‘cavalls forts’ al pati de l’escola, les xarranques improvisades al poble i, fins i tot, hi ha qui encara guarda marques a la pell després d’una autèntica ‘batalla de pedres’.

Els jocs tradicionals han servit a nens i adults per aprendre i créixer de forma creativa, és per aquest motiu que diversos autors han volgut deixar constància amb tinta i paper. Siguis gran o petit, aquestes són algunes recomanacions literàries per a no oblidar –o conèixer– els jocs tradicionals més famosos de tota Catalunya:

• 'Els jocs retrobats. 33 cròniques de la Catalunya juganera' (Xavier Cortadellas i Judit Pujado, 2013)

Quan vuit escriptors de tot Catalunya van a la cerca de persones que mantenen viu el record dels jocs tradicionals dels seus llocs d’origen es forja una pedra preciosa. ‘Els jocs retrobats’ aplega 33 cròniques que ens parlen d'infàncies de 33 comarques diferents i de prop de 200 jocs per a no oblidar.

Les cròniques narren la vida de persones que s’endinsen en un viatge retrospectiu fins a la seva infància plena de jocs. Els carrers de Catalunya, fins a mitjans del segle XX, s’omplien de nenes i nens que s’entretenien amb tota classe de passatemps que sempre quedaran recollits gràcies a aquestes 33 històries.

• 'Bitlles i bitllots. Un joc tradicional a Catalunya' (Gaspar Aguayo i Serra, 1996)

Les bitlles són i han sigut, des de fa dècades, les grans desconegudes per excel·lència a les metròpolis catalanes. ‘Bitlles i bitllots’ és un intent d'apropar a la societat aquest joc –també considerat esport per a molts– del patrimoni tradicional.

Aguayo i Serra fa un treball ben profund dins la història, les anècdotes, les estadístiques i les curiositats i aconsegueix que el lector atorgui el reconeixement que aquest joc mereix. L'obra comprèn totes les peripècies en torn les bitlles des del seu incert origen fins a la seva situació d'aquesta vella iniciativa a finals dels 90.

• 'Jocs tradicionals' (Gabriel García de Oro i Pilarín Bayés, 2014)

Els petits de casa també tenen dret a conèixer a què jugaven els seus avis i besavis. García de Oro recull deu jocs tradicionals explicats pas a pas molt detalladament i que han sigut il·lustrats per la icònica Pilarín Bayés.

La xarranca, enfonsar vaixells, un dos tres pica paret, la gallineta cega... És difícil pensar que als patis de les escoles ja no se segueixi jugant a aquestes relíquies. Però, amb l’ajuda d’aquest llibre replet de colors i dibuixos, els més menuts se sentiran cridats a sortir i jugar amb els seus amics a l’hora de l’esbarjo a aquells tradicionals jocs que tants records ens porten al cap.

• 'Xarranca. Jocs per a l'aprenentatge del català oral per a nouvinguts' (Clara Balaguer i Oriol Ripoll, 2002)

Els jocs són vius i s'estenen, donen lloc a nous jocs i, per sobre de tot, es juguen una i altra vegada fins a convertir-se en una mena de llenguatge propi de la canalla i de tots aquells que els han jugat. ‘Xarranca’ és un recull de més de 70 jocs tradicionals, organitzats segons les diferents funcions comunicatives existents.

Balaguer i Ripoll persegueixen dues grans finalitats: que els jocs tradicionals siguin útils en processos d'aprenentatge i d'acollida, i que afavoreixin el diàleg igualitari entre tots els jugadors, fomentant l'educació intercultural a partir del plaer de jugar.

• 'A què juguem?. Els nostres jocs i joguets tradicionals' (Francesc Gisbert, 2012)

Avui dia costa veure a grups de xiquets jugant en meitat del carrer, i és que fins fa uns pocs anys, a les places i avingudes hi regnaven els jocs dels més joves. Els podies veure jugar als quatre cantons, a amagar-se, a les boles, a la corda, a les xapes, al sambori, a la trompa... Les paraules de Gisbert ens transporten a aquell temps en què els grans també jugaven a les birles, al canut i a la petanca... I en què les joguines no es compraven a les botigues, sinó que es fabricaven a mà amb el primer que tenies a l'abast.

‘A què juguem?’ és un llistat divertit i entretingut dels jocs tradicionals catalans, la seva història i les seves respectives regles. No és sols un llibre per a ser llegit, sinó també per a ser jugat en companyia dels més petits de la família.

• 'Un, dos, tres, pica paret!: jocs populars i tradicionals' (Josep Maria Allué Esteve, 2000)

Els jocs populars han passat a formar part fonamental de la nostra cultura, que es reconstrueix i es renova dia a dia amb les petites variacions que introdueixen els mateixos jugadors.

Fins no fa pas gaire, els infants aprenien, reien i s'entretenien amb jocs que s’adaptaven a les necessitats de cada generació o estrat de la societat. ‘Un, dos, tres, pica paret!’ és un recopilatori de més de 100 jocs tradicionals, des de jocs de paraules i cançons, jocs en rotllana, jocs de carrer o jocs de mans, fins a jocs clàssics de festa i de cucanya, com ara curses i danses.