Aconseguir visibilitat, el gran repte de les ‘petites’ entitats culturals

El teixit associatiu és ampli i extens i, malgrat el gran nombre d’associats o públic que reuneixen, la tasca de servei que presten i la seva lluita per la preservació del patrimoni, tenen dificultats per trobar el seu altaveu. 

Malgrat ser una tradició americana, el swing és un estil de jazz que cada cop reuneix més adeptes a Catalunya. Fins el punt que existeixen diferents associacions que organitzen balls oberts a la ciutadania. Una de les més actives és Terrassa Hoppers, una entitat sorgida l’any 2003 que ofereix cursos regulars i tallers, però també trobades gratuïtes en espais públics.

“A la gent els hi sorprèn veure persones d’edats tan diverses que ballen. Però quan ho proven, tenen prou perquè el cuc se’ls hi enganxi”, explica Jaume Roset, membre de l’entitat. “Els balls (de swing) donen sempre aquesta impressió de cosa àgil, espontània i divertida. Per això, quan t’acostumes, els peus van tot sols”, conclou.

Fins el 30 de març, en el marc del Festival Jazz Terrassa, hi ha previstos concerts i tallers per al públic.

Els cineclubs és una d’aquelles tradicions considerades històriques. Sorgit als anys 20 del segle passat, va agafar embranzida a partir de la censura franquista, esdevenint una de les primeres mostres d’organització del teixit social. Malgrat les restriccions, van aconseguir crear una escletxa de reflexió i debat a escoles, universitats, ateneus, parròquies, etc.

Des de l’arribada de la democràcia, la Federació Catalana de Cineclubs treballa per la continuïtat d’aquesta tradició. Actualment, té federades 50 entitats en poblacions amb poques infraestructures culturals que han passat a fer la mateixa funció que les sales de versió original o els grans exhibidors. Amb un element diferencial: els cineclubs actuals conserven la idea del cinema com a lloc de reflexió.

Els responsables d’elaborar les típiques catifes de flors de Corpus també estan organitzats. La Federació Catalana de Catifaires acull a una vintena d’entitats locals i comarcals encarregades de preservar-les. Segons explica Vicenta Pallarès, la seva presidenta, “l’art efímer té més de dos segles d’història representat per les enramades, catifes de flors, l’art floral i altres modalitats com l’arranjament de carrers, ornaments, etc., que ens remeten a les expressions del culte religiós de finals del segle XIX”.

Hi intervenen diferents factors en la seva elaboració: el religiós, l’artístic i el cultural, però segons Pallarès, “amb el pas del temps, les manifestacions d’art efímer actuen més com un factor integrador de la societat, sense cap més lligam que l’històric”.

Donar a conèixer la cultura popular, però internacionalment. Aquesta és una de les premisses d’Adifolk, l’Associació per a la Difusió del Folklore. L’Aplec Internacional que organitzen anualment des de 1988 en una ciutat europea diferent ofereix, a través d’un miler de participants, un tast de la cultura tradicional catalana. L’edició d’enguany se celebrarà a principis d'agost a la ciutat romanesa de Timisoara.