Albert Parra: "L'espectacle de l'Aquelarre és una cosa plural"

L'Aquelarre de Cervera va néixer com una petita festa de barri i amb el temps s'ha fet gran fins a convertir se en un clàssic imprescindible en el calendari festiu dels Països Catalans. Enguany celebra la quarantena edició. El cerverí Albert Parra, de la companyia local Alea Teatre, es tornarà a posar al capdavant de la direcció artística del certamen, que se celebrarà el 25, 26 i 27 d'agost a la plaça de Cal Racó de la capital de la Segarra.

Als seus 40 anys, com combina l’Aquelarre la proposta madura i nova, alhora?

L'Aquelarre és una festa viva i canviant. Té un protocol, però no és tant estricte com altres festes d'arrel de la cultura popular. Així doncs, la converteix en una festa força versàtil dins d'uns paràmetres establerts. Podríem dir que l'Aquelarre evoluciona d'una manera natural i directament proporcional a la gent que la fa possible.

"En cap altre moment, el foc té tant protagonisme a la ciutat de Cervera i, per tant, suposa una gran responsabilitat i emoció".

Què suposa aquesta gran cita del foc per a les colles de diables?

Per a la colla de diables local, els Diables de Cervera Carranquers, és la gran celebració de l'any. En cap altre moment, el foc té tant protagonisme a la ciutat de Cervera i, per tant, suposa una gran responsabilitat i emoció. Cal dir que fa més de 20 anys que se n'encarreguen. Trobades de bestiari, colles de diables convidades, Aquelarret, etc. fan que l'Aquelarre esdevingui la capital del foc. Només durant l’Aquelarre, es cremen uns 250 quilos de pólvora... això ja diu una mica el que suposa per la colla aquesta festa.

"Només durant l’Aquelarre, es cremen uns 250 quilos de pólvora"

Quins temes universals explorarà aquesta edició? Amb quina estètica?

En aquesta edició ens centrarem en la figura de l'ànima i del seu camí cap al més enllà, el seu debat entre el bé i el mal, en una clara metàfora de la situació humana actual. La mort i la purga de l’ànima serà, doncs, l’eix temàtic d’aquest any, en un espectacle que aposta per la plasticitat i pel trencament de la barrera públic-espectador, amb elements molt visuals i mòbils. L’estètica anirà lligada a la figura dels escenògrafs, Alba Cuñé i Xavi Badia, que recrearan els diferents espais, terrenals o no, en que té lloc l'espectacle.

Quins elements innovadors s’incorporaran en l’escenografia i en el diàleg entre espectacle i públic?

L’escenografia sempre és una incògnita, ja que una de les peculiaritats de l'Aquelarre, és que cada edició és diferent, i cada direcció artística aporta el seu valor artístic. Així que és una sorpresa per a totes les persones assistents. Pel que fa al diàleg, sempre hem pensat que l'espectacle de l'Aquelarre, és una cosa plural. Els actors necessiten del públic, i el públic dels actors. És a dir, que el públic, malgrat trobar-se en una situació passiva al començar l'espectacle, es torna totalment actiu a mesura que el foc va prenent protagonisme.

Enguany es fa una gran aposta musical?

La música sempre ha format part de la festa, però si que és cert, que potser aquest any s'ha apostat per uns caps de cartell força destacables, tant divendres, amb les Oques Grasses, com dissabte, amb La Pegatina.

"No entenc l’Aquelarre sense la participació de les entitats"

Quina implicació té l’associacionisme cerverí en la festa?

Total. Hi ha un seguit d'entitats, que són gairebé responsables de la Cercavila que obre l'Aquelarre, just després de l'encesa de la Universitat. Jo no entenc l’Aquelarre sense la participació d’aquestes entitats que, d’una manera desinteressada, viuen i fan viure la festa. Cal dir que realitzar aquest esforç durant el mes d'agost és admirable.