Anna Ariño: "Els obstacles que afronten les dones per poder avortar són actes de violència institucional"

Autoorganitzades i anticapitalistes en defensa dels seus propis drets. Així es defineix el Grup Feminista de Ponent, també conegut com a Grup de Dones de Lleida, un col·lectiu feminista transversal que aplega dones "d'esquerres i internacionalistes de tots els colors i matisos ideològics", que tenen per objectiu acabar amb el patriarcat i reivindicar els drets, l'espai i el poder comú de les dones.

Perseguit per grups d'extrema dreta, el Grup Feminista de Ponent fou una de les veus cantants de les reivindicacions pels drets de les dones durant la transició, i encapçalà la manifestació en defensa de l'avortament del 1979. Des de llavors, les dones del col·lectiu porten més de quatre dècades lluitant per superar les desigualtats de gènere, amb la mateixa energia que la del primer dia.

Parlem d'activisme, del dret a decidir sobre el propi cos i de violència institucional amb Anna Ariño, integrant del Grup Feminista de Ponent.

Com us definiu i què defenseu des del Grup Feminista de Ponent?

Nosaltres som una associació feminista antipatriarcal organitzada per nosaltres mateixes per defensar els nostres drets, i portem una llarga trajectòria dins el moviment feminista. Registrades com a Grup Feminista de Ponent, també se'ns coneix com a Grup de Dones de Lleida, i portem des de l'any 1975 reivindicant els drets de les dones.

Durant la transició vam lluitar per recuperar el que les dones de la república havien perdut amb el franquisme, com el dret a l'avortament o al divorci. El 1979 vam fer una manifestació a favor de l'avortament que va reunir més de 300 persones, que en aquella època era tot un èxit. Però vam patir les conseqüències: l'extrema dreta va entrar al nostre local i el va cremar dues vegades, ens van robar arxius, van fer pintades i ens assetjaven trucant a casa. Però res d'això ens ha aturat, seguim a peu de canó.

Parla'm de les activitats que organitzeu des del col·lectiu.

Organitzem diferents activitats durant l'any. Tenim un Premi de Fotografia Feminista, en memòria de la nostra companya i activista Leonor Pedrico, una integrant del grup que va morir massa jove i a qui vam dedicar aquest certamen on les dones són les protagonistes.

Tot un homenatge.

Sí, i fa set anys que el celebrem. També dirigim, juntament amb la Paeria, la Jornada 'Hortensia Alonso' contra la violència de gènere, un memorial anual que duu el nom d'una altra companya del Grup. D'altra banda, dirigim un Feminari, un seminari de formació en la temàtica feminista obert i gratuït on cada mes rebem dones expertes en disciplines com pedagogia, dret, o sobre moviments més marginals, entre altres, per poder aprendre d'elles. És una forma de debat per fer créixer i conèixer els nous avenços del moviment feminista.

Al marge d'aquestes activitats, també estem molt en lluita per aconseguir un centre de primera urgència a Lleida per a dones maltractades. Veiem dones vivint en condicions tant precàries que a vegades han de sortir de casa de matinada amb les criatures i no tenen un refugi on anar. Això ens preocupa moltíssim i, encara avui, ajudem i protegim aquestes dones perquè l'administració no facilita aquests centres. Hem parlat amb l'ajuntament, hem presentat projectes i vam arribar a realitzar una audiència, però no ha canviat res.

Esteu molt actives en el tema de la violència masclista.

De fet, vam guanyar una sentència. El 2018 vam denunciar la publicació de dades personals de la víctima del cas de 'La Manada'. Al cap d'un any, vam guanyar la denúncia i les dues persones que ho van difondre diria que els han caigut entre tres anys de presó o una multa. En aquest sentit, sempre procurem estar a l'aguait de tot el que passa i sortir al carrer. Som molt actives i combatives, a pesar de l'edat.

Avui és el Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament. Què heu preparat per reivindicar aquesta data?

Ja la setmana passada vam estar recolzant la sortida que es va fer el dia 25 de setembre a Andorra per donar suport a les companyes perquè es pugui legalitzar l'avortament al Principat. Sempre els hi hem donat suport, però ara més que mai ens solidaritzem, ja que a la presidenta de l'entitat feminista Stop Violències li demanen quatre anys de presó i una multa per presumpta ofensa a les institucions del país.

Avui farem un acte descentralitzat arreu de Catalunya, un esdeveniment unitari amb Marea Lila i la Coordinadora del 8M, que agrupa diferents col·lectius feministes, i ens concentrem davant els centres de salut. A Lleida, ens concentrarem a les 20 h a la seu territorial, la plaça Ricard Vinyes.

Lleida continua sent l'única província catalana on no es practiquen avortaments instrumentals. Com és possible que la comarca visqui en aquesta situació?

Sempre hem tingut moltes dificultats a Lleida. Jo he treballat durant molts anys al servei de maternitat de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i conec la situació. En general, el tarannà dels metges sempre havia estat més aviat conservador. No es parlava gaire del tema, era una mica tabú. Els metges decidien què s'havia de fer i els joves que anaven entrant continuaven amb les mateixes pràctiques.

Des del Grup considerem que és inadmissible que les dones del territori ens hàgim de sentir abandonades pel sistema públic i sotmeses a l'arbitrarietat d'una classe mèdica que s'aferra a l'abús que ha après de metges d'un passat caspós. De fet, fa temps es van donar casos de robatori de nadons per part de metges, i d'això encara no s'ha fet justícia.

Segons Salut, el 72,7% dels ginecòlegs del SISCAT de la demarcació de Lleida són objectors de consciència. Cal modificar aquest dret per al personal sanitari?

Un cop superat el pitjor de la pandèmia, ens vam posar en contacte amb Salut per investigar sobre aquest tema. El Col·legi Oficial de Metges de Lleida havia declarat estar a favor de l'avortament, i no enteníem com podia ser que gairebé trenta professionals sanitaris fossin objectors de consciència a l'hora de practicar avortaments quirúrgics. Però des del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Arnau de Vilanova ens van assegurar que només havien rebut la sol·licitud d'un metge al dret a l'objecció.

No només no entenem les xifres, sinó que tampoc trobem el sentit a accedir a realitzar avortaments farmacològics, però no quirúrgics. Si ets una persona fonamentalista que està en contra de l'avortament, vol dir que estàs en contra tant del quirúrgic com del farmacèutic. Nosaltres exigim que es pugui avortar en tots els hospitals públics de referència perquè les dones no s'hagin de desplaçar i que el sistema col·loqui metges que no siguin objectors de consciència a la pública, no a la privada.

Com actua el Departament davant aquesta problemàtica?

El Departament de Salut sempre mira cap a un altre costat i les dificultats i els problemes que hem de patir les dones del territori per poder avortar són actes de violència institucional. A més, anteposar l'objecció de consciència a la lliure decisió d'una dona, anteposant-se ells per sobre del dret a les dones a l'avortament, és un altre tipus de violència institucional.

Si ara es fan avortaments farmacològics és perquè ens hem bellugat, perquè ens manifestem, protestem i exigim els nostres drets. És el moviment feminista qui està al darrere i aconsegueix que les coses canviïn.

Quin paper té el Grup de Dones de Lleida a l'hora de donar suport i defensar el dret a l'avortament?

Portem una lluita constant de molts anys a les nostres comarques perquè les dones puguin avortar. Ens manifestem, fem concentracions, ens reunim amb responsables de salut, demanem explicacions a la comissió d'ètica, i cada vegada que han convocat una roda de premsa ens hem manifestat davant de la Conselleria de Salut i els hi hem presentat un manifest en defensa dels nostres drets.

Oferiu algun tipus de suport a les dones que han de passar per un avortament?

Jo he acompanyat a alguna dona a avortar a Barcelona. Paguem uns impostos perquè l'administració i les institucions posin els mitjans per protegir aquestes dones, però l'avortament és un tema molt estigmatitzat encara i moltes dones ho passen soles.

A més, encara quan han d'avortar tant farmacològicament com quirúrgicament, els hi fan reflexionar durant tres dies. Però han de tenir en compte que si aquestes dones decideixen venir fins la clínica és perquè ja s'ho han pensat. Són coses que demostren com està d'estigmatitzat. Cap dona vol avortar, a ningú li fa gràcia fer-ho, però si per un moment donat pels motius que siguin decideixes interrompre l'embaràs, ho has de poder fer sense que ningú et qüestioni, saturi i coaccioni la teva llibertat.

Recentment, ha sorgit una proposta de llei per castigar l'assetjament a persones que volen avortar. Com afecten aquestes conductes a qui decideix avortar?

Ho trobo rebutjable totalment. Tu prens una decisió que ja és prou dura i, a sobre, quan et dirigeixes a la clínica t'has de trobar amb aquests grups fent un espectacle. T'ensenyen ninos, et fan preguntes, resen. Ho trobo de pel·lícula i considero que és irreal que això es consenteixi al segle XXI.

No tenen per què han d'estar assetjades per aquest tipus de personatges; si elles han decidit interrompre l'embaràs, aquestes conductes van en contra de la llibertat individual que han pres. Si no volen avortar, ningú les obliga, però han de tenir l'opció i és completament vàlida.

La reforma de la llei de l'avortament del 2015 el nega a les persones d'entre 16 i 18 anys que no comptin amb el consentiment dels seus pares o tutors. Què n'opineu?

Penso que aquestes joves estan totalment desprotegides i han de poder recuperar aquest dret perdut. Si amb setze anys pots treballar, també hauries de poder decidir sobre el teu propi cos. Si per desgràcia aquestes adolescents tenen uns pares amb una mentalitat molt retrògrada, no estaran protegides pel seu entorn i han de tenir el dret propi per poder decidir sobre elles mateixes.

Des del Ministeri d'Igualtat s'està formulant un esborrany de reforma de la llei de salut sexual i reproductiva. Què us agradaria que defensés aquesta llei?

Sobretot que respecti els drets individuals de les persones, que sigui el més progressista possible i que no es deixi a ningú fora. Un dels temes fonamentals sobre salut reproductiva per nosaltres és el dels ventres de lloguer. Sempre s'utilitza el cos de la dona per a un negoci, com la prostitució, i sempre és consumit per homes que tenen un poder adquisitiu molt més alt que les dones implicades. Voldríem que fos una llei integral, de les més avançades d'Europa si pot ser i, sobretot, que respectés la individualitat de les dones.