Antonio Masegosa: "Sempre hem treballat molt al voltant de la salut mental, però ara és una necessitat urgent"

El teatre de l'oprimit i les oprimides és una metodologia artística, creada als anys seixanta pel dramaturg brasiler Augusto Boal, que pretén combatre estructures que es consideren opressores, en el qual s'analitzen les relacions de poder, i que té la capacitat de transformar la realitat. Aquest és el mètode que des de fa vuit anys pràctica uTOpia Barcelona, entitat d'arts escèniques que fomenta la creació artística i el diàleg entre persones per generar un canvi social.

L’objectiu d’uTOpia Barcelona, entitat fundada l’any 2013 per l’Antonio Masegosa i la Miriam Camps, és treballar amb els grups invisibilitzats i donar-los veus a través d’espectacles teatrals que protagonitzen, amb els quals incideixen en la seva realitat i qüestionen el model de societat. 

Parlem amb un dels cofundadors, Masegosa, que és director de la companyia de teatre i salut mental BROTS. A través de la seva experiència, ens parla d’uTOpia Barcelona, el teatre de l'oprimit i les oprimides i dels projectes que el grup duu a terme, com el DMOTFEST 2022, que se celebrarà, després de dos anys sense fer-ho, del 16 al 26 de març.

Quin és l'estat del teatre de l'oprimit i les oprimides a Catalunya?

La salut és bona, a Catalunya hi ha molts grups que desenvolupen aquesta metodologia. Si donem una ullada a Espanya, podem dir que Catalunya és el lloc que té més moviment de teatre de l'oprimit i les oprimides. Ara fa quatre o cinc anys vam notar una certa moda, tothom s'hi apuntava a desenvolupar aquesta modalitat. Passa sovint amb diferents metodologies i pràctiques. Ara notem que la situació s'està estabilitzant i ha passat aquesta onada en la qual tothom feia teatre de l'oprimit i les oprimides.

Actualment, quedem menys grups que ara fa uns anys perquè no és fàcil mantenir una sostenibilitat en el temps si no tens una mínima estructura darrera. Així que ara continua la gent que ja portava molts anys o aquelles entitats que tenen una mica més de trajectòria. En tot cas, d'alguna manera, aquest boom que hi va haver va servir per fer d'altaveu de la metodologia.

Quines són les temàtiques que treballeu en el teatre de l'oprimit i les oprimides?

El que nosaltres treballem són el que els grups volen treballar. Per la nostra experiència, a uTOpia s'ha donat molt la casuística de treballar moltíssim la salut mental. Però també treballem molt la discapacitat, les dones, els joves, persones migrants... Treballem amb molts col·lectius, tot i que l'eina i la metodologia és vàlida per treballar amb qualsevol col·lectiu o persona que vulgui transformar o vulgui qüestionar-se coses de la seva realitat. Però el nostre focus està en els col·lectius més vulnerables.

Com és el feedback que rebeu de les persones que formen aquests grups que hi participen?

El feedback és molt immediat. Crec que el tema teatre a molta gent els tira una mica enrere, estem en la cultura de la vergonya i de les pors. Però una vegada es llencen i comencen a tenir una regularitat en els treballs que fem, en els assajos o l'entrenament, el canvi és molt ràpid, i el feedback és molt evident.

Aquest retorn ens els fan arribar a través de paraules, però també ens ho diuen a partir de canvis de comportament, a través de la necessitat de fer una trobada després de la sessió per continuar compartint, a través de  les xarxes de suport que es creen entre ells i elles, etc.

Quina és la salut d'uTOpia Barcelona?

Si parlem de la nostra activitat, afortunadament hem remuntat després de la pandèmia, que no ha estat gens fàcil. En cap moment hem pensat tancar i això ja ens demostra que tenim una bona salut. A més hem guanyat alguns premis i tenim força activitat. De fet, no donem l'abast i malauradament hem de dir no a molts projectes. Si parlem de l'àmbit del finançament i del que s'aposta per aquest tipus de feina, doncs aquí ja tenim una salut diferent, la veritat.

Costa trobar suport?

Sí que costa. Costa perquè a nivell d'administracions, per una banda, sempre estem ballant entre l'artístic i el social: cultura ens diu que la nostra tasca és social, mentre que l'àrea més social diu que som cultura. I, per altra banda, per a les administracions no és fàcil recolzar i finançar projectes en els quals s'analitzen, critiquen i reivindiquen aspectes sobre el propi sistema.

Sincerament, és difícil trobar finançament pel teatre de l'oprimit i les oprimides perquè, segurament, a les nostres creacions estem, d'alguna manera, anant en contra dels valors que ens proposen les persones que estarien interessades a finançar-ho.

De fet, compteu amb un festival que es finança a través de micromecenatge.

Sí, el DMTOFEST amb motiu del Dia Mundial del Teatre de l'Oprimit i les Oprimides. És un festival autogestionat i depèn molt de les aportacions que fan tant els nostres socis com les persones interessades en el festival o en el teatre de l'oprimit en general. Ens estem mobilitzant a veure si podem aconseguir aquest repte.

Enguany se celebrarà després de dos anys sense fer-ho.

Al 2020 vam haver de cancel·lar tres dies abans de començar el festival després de tenir tot el programa tancat. Va ser quan va començar el confinament i es va haver de cancel·lar sencer. I l'any passat, també pel context de pandèmia, ni el vam arribar a plantejar. Enguany, però, sí que hem decidit tirar-lo endavant. Hem treballat molt perquè sigui exitós.

El festival de 2022 està centrat en la salut mental, un dels temes que més treballeu en el teatre de l'oprimit i les oprimides.

Tenim una àmplia trajectòria treballant amb el col·lectiu de salut mental. Però a més a més ara ho sentim com una necessitat evident i urgent. Qui no s'ha sentit afectat o ha vist la seva salut mental, d'alguna manera, més fràgil o exposada amb la situació de pandèmia?

El títol del DMTOFEST2022 és 'la revolució de les etiquetes' i feu referència a l'estigma.

Aquesta és una lluita de la nostra entitat des del primer minut en què va néixer, així com de tots els grups que tenim. No només en la salut mental, lluitem molt contra les etiquetes i els prejudicis. Però enguany hem posat el focus en la salut mental. Pensem que està molt d'estigmatitzada i hem de fer el possible perquè això s'evidenciï. Que la societat en general prengui consciència i ens unim a la lluita de les persones que han patit experiències en primera persona.

Què destacaríeu del programa del DMTOFEST 2022?

El programa està tancat, però encara l'hem de fer públic. Però podem dir que comptarem amb el moviment Red Magdalenas Europa. Farem la trobada europea d'aquest col·lectiu i es reuniran entre quaranta i cinquanta dones practicant teatre de les oprimides. Presentaran el seu espectacle, que van crear a Berlin. I tenim diverses propostes de Lisboa, de França, de Brasil, i després molt de la realitat local.

Al llarg de la vostra trajectòria heu desenvolupat projectes d'àmbit nacional com internacional. Heu vist diferències en els temes tractats o l'impacte que tenen?

Sempre és diferent i sempre és molt similar. Des de fa deu anys, estem en una xarxa internacional d'entitats europees que treballen en teatre de l'oprimit i de l’oprimida. Precisament vam guanyar un projecte per veure i analitzar quines són les metodologies i quin impacte tenen en cada país. I aquest projecte ens ha permès veure que, tot i les realitats locals, hi ha uns ítems que es repeteixen sempre i que es donen en tots els països independentment de la seva cultura i idiosincràsia. I això és molt interessant.

Quins són els objectius que teniu en un futur proper?

Un dels reptes és el reconeixement de les administracions quant a finançament, tal com hem parlat. Un altre seria poder entrar en circuits culturals més normalitzats. Quan estàs fent una feina de base és molt difícil entrar en aquest tipus d'equipaments. Hem guanyat convocatòries per actuar en aquests equipaments amb un espectacle de qualitat. Però alguns cops no els hem pogut fer perquè les persones que actuen no poden ser contractades. Llavors no hi ha hagut manera burocràtica o legal possible per poder dur la nostra creació a un espai de cultura habitual.