Aurora Àlvarez: «L’Ateneu segueix sent un projecte col·lectiu, participatiu i de territori»

Quina és la missió de la vostra entitat?

Primer de tot caldria puntualitzar que l’Ateneu Popular 9Barris és el projecte gestionat per l’Associació Bidó de Nou Barris que es constitueix l’any 1983 per decisió de l’assemblea per tal de poder tenir un NIF. Es a dir, durant més de 10 anys l’Ateneu va funcionar de forma assembleària, fins que per les circumstàncies vam decidir crear l’associació, amb el nom de Bidó fent referència a que aquest espai que vam ocupar al 1975 era una fàbrica d’asfalt plena de bidons de quitrà.

Per tant la missió de la nostra entitat és la de seguir gestionant d’una manera col·lectiva i des del territori aquest projecte que és l’Ateneu 9Barris que va néixer de l’ocupació d’una planta asfàltica. Tot i que ara ja fa uns quinze anys que la titularitat de l’espai és municipal, de l’Ajuntament de Barcelona vetllem perquè l'essència no es perdi i segueixi sent col·lectiu, participatiu, de territori i en la mesura que sigui possible, autogestionat al 50%.

Quina és la realitat que teniu en el vostre entorn més immediat?

Al barri hi ha de tot perquè és un districte molt gran amb molta diversitat. Hi ha molta gent jove i uns índex d’atur altíssims. Hi ha moltes famílies monoparentals, sobretot dones amb fills que s’han quedat soles perquè els marits han marxat al país d’origen perquè aquí ja no tenen feina i elles s’han quedat amb els fills que ja estan arrelats aquí. I també hi ha molta pobresa, una pobresa que les administracions no volen veure. Afortunadament tenim un teixit associatiu molt potent i treballem des de fa molts anys en xarxa i això fa que els problemes no esclatin i es solucionin o es pal·liïn amb la solidaritat.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

L’Associació Bidó de Nou Barris té socis, gairebé un centenar, que paguen una quota de 20 euros anuals. I són el que en diem socis militants. No tenen res a canvi, i a les assemblees no tenen més vot ni més veu que els altres assistents que tenen un paper actiu a l’associació i a l’Ateneu.

Aquest va ser un debat que vam tenir fa uns anys perquè molta de la gent que estava involucrada activament amb l’Ateneu no eren socis de l’associació i es va decidir que podien participar a les Assemblees. En total actius som unes 200 persones. Amb diferents implicacions i vinculades a les diferents comissions de l’Ateneu on, hi ha com a mínim una persona contractada i la resta són voluntaris. És gràcies als voluntaris que l’Ateneu pot obrir de dilluns a diumenge.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Penso que per la història i la trajectòria de l’entitat. Som un projecte referent que des de fa molts anys treballem i tenim una manera de fer per la que qualsevol persona que vol col·laborar i participar, té veu i té vot. No som una estructura tancada, intentem escolta molt les noves propostes i, tot i que diem que l’Ateneu és com un transatlàntic i que canviar el rumb és complicat, hi ha molts marges per anar modificant i tot sense canviar l’essència del projecte.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Jo la veig igual de forta que ara. Actualment estem treballant en un nou Pla Estratègic a través d’un procés que es diu “Decidim l’Ateneu”. Està sent un procés molt participatiu, la gent està molt implicada. Per tant jo sóc molt optimista i veig que el projecte continuarà. Que hi ha un futur perquè les essències hi són, no es qüestiona l’actual estructura, i la gent jove s’implica i fa seu el projecte.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Jo diria que hi ha tres moments que han estat molt estratègics pel projecte i que han definit el que és ara l’Ateneu i l’associació. El primer té a veure amb el moment en que es va decidir constituir-nos com a associació i vam començar la relació amb l’Ajuntament. Va ser un moment de molts debats interns i que va provocar molta controvèrsia, fent que molta gent que no hi estava d’acord es quedés pel camí. Però vist en perspectiva crec que va ser una bona decisió tot i ser un moment molt convuls.

Un segon moment molt important coincideix amb el 25è aniversari de l’Ateneu. Era un període en que des de les administracions s’apostava molt pel projecte i era un moment dolç perquè hi havia recursos per la cultura. Vam tenir l’oportunitat de créixer i després de molts debats es va decidir professionalitzar. Vam fer una aposta i crec que també va ser un encert.

I en tercer lloc vull destacar els dos últims anys ja que l’Ajuntament ens ha ajudat a remodelar l’edifici i en l’elaboració del projecte i la presa de decisions vam poder-hi dir la nostra de manera que l’edifici s’ha reformat pensant en el que ja s’hi feia i això va ser molt important. Després de les obres s’ha continuat amb el projecte “Decidim ateneu” que ha estat un repte perquè no sabíem com respondria la gent. Però la veritat és que la participació està sent  molt alta.

Per mi aquests són els tres moments així puntuals que destacaria.