Fusions amb el rock, el folk, el pop o el jazz, barreges amb diferents àmbits del món artístic i propostes de creació pròpia: Balaguer aposta per apropar la sardana en àmbits on normalment no hi és i pretén trencar barreres i marcar la diferència. Fins al febrer del 2023, la ciutat de La Noguera serà Capital de la Sardana, un fet que posa el municipi al centre del món sardanista i el guarneix amb una programació cultural plena de ballades, aplecs, xerrades i exposicions. Un any que acollirà una cinquantena d’activitats amb la cobla i la sardana com a protagonistes.

“El que volem és que el món que no és sardanista entri a formar-ne part i que els joves s’acostumin a escoltar sardanes com qualsevol altre tipus de música”, detalla Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya (CSC). Per a Balaguer, la capitalitat significa que els ciutadans reconeguin la sardana com s’apreciava temps enrere i que les entitats sardanistes visquin més cohesió social, més públic i admiració.

Una programació cultural amb una gran varietat d'activitats

El dissabte 19 de març va tenir lloc la inauguració oficial dels actes culturals, on el concert de Roger Mas i la Cobla de Sant Jordi de Barcelona va culminar una jornada eufòrica. Esdeveniments com els premis Capital de la Sardana i la posada en escena de la Sardana de la Capitalitat destaquen com a tradició del tret de sortida al món cultural sardanístic de Balaguer. Enguany es podran trobar esdeveniments innovadors com edicions de discos, activitats amb escoles i exposicions, entre altres.

Representants d’institucions, com la directora general de Cultura Popular i Associacionisme, Adelaida Moya, juntament amb el subdirector, Toni Herrera, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, van assistir a la presentació. “Creiem que des de les institucions tenim gran suport perquè pugui tirar endavant i funcioni”, explica Tresserras.

El propòsit és traslladar a la població que el món sardanístic no és només per a gent gran, i que les noves generacions hi tenen gran cabuda. “La sardana és avorrida si els que la ballen són avorrits. El jovent s’ho pot passar estupendament bé”, afegeix el president de la CSC.

Primer any on regna la normalitat pandèmica

Canviar el concepte d’aquest ball tradicional com una dansa actual, amb la qual es crea colla, cultura i comunitat, és el que es pretén des de Balaguer. A més, es planteja en una situació pandèmica no severa, sense prohibicions ni restriccions que afectin l’organització dels actes. “Sant Feliu de Guíxols va tenir moltes dificultats en ser capital de la sardana, va marcar molt la pandèmia”, expressa Tresserras.

Aquest va ser un fet que va causar molta tristesa i impotència al món sardanístic, ja que l’any 2021 es patien restriccions com els aforaments limitats. Segons expressen des de la CSC, Sant Feliu de Guíxols va ser una capital continguda. El problema que afronten en l’actualitat, però, és la por de les persones a assistir a actes on hi poden haver aglomeracions o grans trobades de gent.

“És cert que el nostre públic és, bàsicament, persones d’avançada edat, i n’hem perdut una part important”, mostra Xavier Tresserras. Afegeix que fer sortir aquest col·lectiu de casa sense cap por o preocupació per la seva salut és una tasca complicada. “No pararem d’insistir que la cultura és segura”, conclou.

El missatge final, però, és esperançador, ja que des de la CSC continuaran lluitant per recuperar la tradició i l’ànima sardanista, per aconseguir que les places i els carrers tornin a omplir-se de sardanes.