Parlem amb Mercè Esteban, coordinadora del projecte Xerrem Junts; Jordi Esteban, director del projecte Xerrem Junts; Martí Sugranyes, gestor del projecte Xerrem Junts; Olalla Miret, membre de l’equip que impulsa el Correllengua, i Pep Ribas, president de la CAL.

A què es dedica la Coordinadora d’Associacions per la Llengua?

Cada dia es fa més palès que l’ús social de la llengua disminueix perillosament. La CAL treballa, juntament amb altres col·lectius, per revertir aquesta tendència a partir de dos punts bàsics: incidir en la renovació de la consciència d’autoestima per la llengua, pel que fa als ciutadans dels Països Catalans, i treballar en noves fórmules d’integració i d’acollida de persones nouvingudes a la llengua comuna, el català, sempre amb el respecte envers la seva llengua materna. Té l’objectiu de que la llengua esdevingui un element bàsic de cohesió social, obri el camí cap a la recuperació de la nostra identitat col·lectiva i consolidi la voluntat d’esdevenir un poble amb capacitat de decidir lliurement el seu futur.

Com s’organitza?

La CAL aplega els esforços de l’extensíssim entramat de l’associacionisme cívic català, i també el de moltes persones a títol individual, que volen assolir la plena normalització lingüística, cultural i nacional. Va néixer amb la voluntat d’articular-se com una organització arrelada al territori i liderada per la societat civil. Avui, és un moviment consolidat que ha estat reconegut enguany amb la Creu de Sant Jordi. La CAL es vertebra territorialment a través de nuclis locals amb l’objectiu de visualitzar la lluita per la llengua i la cultura en l’entorn proper. Actualment existeixen 28 nuclis actius.

Quin són els seus objectius?

La CAL treballa a l’entorn de tres grans objectius: garantir un futur digne per la nostra llengua, presentar la cultura catalana tal com és (innovadora, integradora i desacomplexada) i reivindicar la unitat i l’oficialitat de la llengua, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I per fer-ho desenvolupa un seguit de projectes adreçats a promoure la llengua i la cultura d’una manera festiva, participativa i transversal (el Correllengua); generar espais de relació social en català (els projectes Xerrem i Junts), impulsar accions de foment de la llengua al territori (l’Empentallengua), i reconèixer el compromís amb la llengua i el país (els Premis Joan Coromines).

Quines característiques té el projecte Xerrem Junts?

El Xerrem Junts és una iniciativa de voluntariat que se suma a d’altres que tenen com a objectiu fomentar l’ús social del català i conèixer país a partir de crear espais de trobada amb persones que vulguin aprendre’l o millorar-lo. Les sessions setmanals estan guiades per voluntaris formats per la CAL que dinamitzen els grups de conversa a partir d’un material i una metodologia.

Partim de la idea que l’aprenentatge d’una llegua obre la possibilitat de formar part de la comunitat que la parla.

El projecte es du a terme allà on rebem una demanda de creació d’un grup. Partim de la idea que l’aprenentatge d’una llegua obre la possibilitat de formar part de la comunitat que la parla. La necessitat d’interrelacionar-nos, com a éssers interdependents com som, ens porta a superar les converses de pura gestió quotidiana (quina hora és, quant val?, etc.) per generar espais on les persones parlin d’elles mateixes i és des d’aquesta mirada a la conversa i a la llengua, com a eina per comunicar-nos, on construïm les línies d’acció del projecte: la llengua per viure, la llengua per conviure, la llengua per participar i la llengua per comprometre’s. Per tirar endavant el projecte es fa necessari treballar amb xarxa amb altres agents del territori que es vinculen al projecte i l’arrelen a cada realitat.

En què consisteix la metodologia Xerrem?

Consisteix a oferir cada setmana estones intenses de conversa a les persones que volen millorar. Es fa presentant un seguit de preguntes sobre temes de la vida quotidiana que serviran de motor per al diàleg autònom i en grups de tres o quatre components. Les preguntes estan estructurades en cinc nivells de complexitat lingüística pel que fa les respostes, cosa que facilita agrupar els conversadors per nivells de domini lingüístic. Els guies tenen la funció de confirmar èxits, resoldre dubtes, suggerir expressions genuïnes i corregir errors. Les sessions es complementen amb activitats lúdiques i comunicatives i referències als usos, costums i cultura de les terres de parla catalana.

I el mètode Junts?

Com que es parteix del desconeixement absolut de la nostra llengua, el projecte Junts afavoreix diàlegs molt bàsics a les persones que hi participen, amb el suport d’imatges i dibuixos i amb estratègies diverses com ara la repetició, la memorització, el joc, la manipulació d’objectes reals, etc. La relació numèrica és baixa: una persona voluntària per cada quatre o cinc participants. Es pretén que s’iniciïn en la comprensió i puguin respondre amb brevetat qüestions habituals de les converses de proximitat.

Quants grups de Xerrem Junts hi ha arreu del territori? Quantes persones voluntàries i usuàries en formen part?

Hi ha 127 grups actius, 53 junts i 74 xerrem i 182 persones voluntàries que ho fan possible. Aproximadament al llarg de l’any un total de 1.200 persones participen dels grups de conversa.

Heu pogut avaluar els resultats del projecte Xerrem Junts? Quines són les conclusions?

Voldríem ressaltar diversos aspectes que considerem significatius: amb el poc temps que fa que l'experiència s'aplica, el nombre de punts d'acció és significatiu i la demanda futura esperançadora; el volum de conversa total al llarg de 2016 és de 6.133 hores de conversa; la ràtio per grup encara és una mica massa elevada; el percentatge de participació de la dona al projecte és alt; el percentatge d'atenció a persones immigrades és proper al 100%; el perfil tipus dels prop de 1100 usuaris a qui hem prestat servei és el d'una dona jove amb un ritme alt d'aprenentatge, immigrada i amb fills en edat escolar, per últim, els avenços lingüístics en els grups, així com el coneixement sobre Catalunya són moderats, en canvi, la cohesió que s'estableix als grups és majoritàriament alta.

Vist tot això, es pot afirmar que al llarg de 2016 amb el Xerrem Junts s'ha aconseguit acostar el català a persones que fins abans no el tenien a prop; que el vegin com una eina útil a la seva vida personal, familiar i laboral; que els permeti prestar suport en les tasques de l'escola als seus fills i filles, que els permeti sentir-se més cohesionats amb la resta de persones de la seva comunitat, i que els acosti al territori que els acull.

Xerrem Arreu és un programa de ràdio que sorgeix com a extensió del projecte Xerrem Junts, què hi podem escoltar?

El Xerrem d’Arreu pretén ser un altaveu de la riquesa cultural que ens aporten les persones vingudes d’arreu. Cada programa és una entrevista a una persona que viu a un territori de parla catalana, però que no hi ha nascut, que dóna a conèixer diverses maneres de viure i d’entendre el món des d’aquí. La finalitat és copsar la riquesa de la diversitat i fer créixer la cohesió social. També és un reconeixement de la comunicació existosa en català que aconsegueixen persones d’arreu que fa poc temps que no el parlaven i un encoratjament per aquelles que no s’atreveixen a parlar en català per manca de fluïdesa, perquè s’hi llancin i participin en projectes com el Xerrem, basats en la pràctica de la conversa.

El Xerrem d’Arreu pretén ser un altaveu de la riquesa cultural que ens aporten les persones vingudes d’arreu

Què és l’Empentallengua i com es pot desenvolupar una activitat en el marc d’aquesta iniciativa?

L’Empentallengua és un projecte de dinamització lingüística i cultural que pretén recollir i promoure accions puntuals d’àmbit local. Es tracta d’un compendi de bones pràctiques que es difon entre els col·lectius vinculats a la CAL i que serveix de font d’inspiració a l’hora de programar activitats de promoció de la llengua i la cultura al llarg de l’any. Les poden impulsar totes aquelles persones i col·lectius interessats a promoure la llengua i la cultura al seu poble, barri o ciutat, i per fer-ho només és necessari que es posin en contacte amb la CAL per tal de demanar orientacions i materials de suport en cas que ho requereixi l’activitat. A més, la CAL fa d’altaveu de totes les accions que es fan al territori.

El Correllengua és un dels projectes de més trajectòria i visibilitat dins l’entitat i aquest 2016 ha arribat a la seva 20ª edició. Quina és la seva finalitat?

El Correllengua és la mobilització per la llengua i la cultura més important del país. És un dels màxims exponents del treball en xarxa entre associacions i persones d'arreu del país que lideren projectes de defensa i promoció de la nostra llengua i cultura. Des d'una proposta lúdica i festiva, el Correllengua reivindica el foment de l'ús social de la llengua d’una manera desacomplexada i en positiu.

El Correllengua reivindica el foment de l'ús social de la llengua d’una manera desacomplexada i en positiu.

Cada Correllengua té les seves especificitats d’acord amb la realitat de la localitat. Dins de cada Correllengua hi ha un conglomerat d’entitats, col·lectius i altres organitzacions civils conscienciades amb la promoció de la llengua que s’uneixen per constituir una Comissió del Correllengua, en què hi tindran cabuda activitats per a tots els públics de caire ben divers.

Aquest 2016, els Premis Joan Coromines compleixen 15 anys. Què es vol reconèixer amb aquest certamen?

Els Premis Joan Coromines són uns guardons que anualment entreguem a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Porten el nom de Joan Coromines en honor al gran filòleg i lingüista, i recorden la gegantina i abrandada contribució que va fer a la llengua catalana. Per això, aquests Premis volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Quins propòsits teniu per al nou any?

Continuarem treballant a peu de carrer per fer que el català guanyi nous parlants a través del Xerrem i el Junts, i també vetllarem perquè la societat prengui consciència de la importància de relacionar-se en català a tot arreu i amb tothom. Atenent a la situació lingüística actual, és necessari dedicar-hi tots els esforços. A més, continuarem construint aliances amb les administracions públiques, entitats i altres agents del país amb l’objectiu de fomentar l’ús social de la llengua de forma conjunta.